Rajoy perd la segona votació d’investidura i no hi ha expectativa de solució fins a l’octubre

Avui ha estat el dia que la majoria del Congrés ha rebutjat un president del Govern. El dia en què Mariano Rajoy ha perdut la seva investidura i la confiança del Parlament espanyol. El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ja va ser rebutjat al març i es van iniciar els terminis per a la repetició d'eleccions i ara el líder del PP ha estat la víctima d'una altra derrota parlamentària i s'ha iniciat així el termini fins al 31 d'octubre. Aquest dia, si no hi ha una altra investidura, es convocaran els ciutadans a les urnes el 25 de desembre o el 18 de desembre si els partits aconsegueixen modificar la Llei Electoral per escurçar la campanya.

Com estava previst, els 170 diputats de PP, Ciutadans i Coalició Canària han donat suport a l'aspirant, davant dels 180 de la resta de grups que van impedir que el líder del PP sigui investit president del Govern espanyol amb majoria simple.

El 2011 Rajoy va aconseguir ser el president del Govern amb més poder de la democràcia, investit amb una majoria absoluta folgada al Congrés i amb un poder territorial i municipal per al seu partit sense precedents. Ara seguirà a La Moncloa amb competències limitades i al capdavant del grup parlamentari més nombrós, però sense la confiança de l'actual Congrés.

De nou, l'hemicicle del Congrés ha estat un intercanvi creuat de retrets, reflex de la impossibilitat d'acordar un Govern. Gairebé tots contra i cap porta oberta per sortir del bloqueig que es va iniciar la nit electoral del 20 de desembre del 2015

Mariano Rajoy ha fet aquest divendres un últim intent abans de la votació definitiva i de la seva anunciada derrota en la investidura. L’aspirant a president del Govern ha dedicat gairebé tota la seva última intervenció, abans de la votació nominal i per crida, a carregar contra el PSOE per no haver permès la seva investidura i a oferir-li “un acord que no sigui rígid, sinó obert a suggeriments i aportacions”.

Pedro Sánchez, líder del PSOE, l’ha acusat d’utilitzar “una col·lecció de suats i reiteratius arguments per no admetre l’objectiu inconfessable de repetir les eleccions; al·legar desacords amb les taques de govern del PP, que han redreçat Espanya, o menysprear resultats no és més que un pretext”.

“Permeti almenys que a Espanya es formi un Govern”, li ha dit, abans de retreure-li “una cosa tan greu com bloquejar”, sense oferir alternatives que passarien per acords amb “extremistes”. I d’acusar-lo de greus conseqüències que “no resoldran unes terceres eleccions”.

“El no-Govern passarà factura i l’haurem de pagar tots els espanyols”, ha advertit Rajoy. Sánchez li ha respost reiterant l’argument que no té la confiança del seu grup i que fins els que li van donar suport, Ciutadans i Coalició Canària, han assegurat que no se’n refien.

El socialista ha tornat a repetir el que considera incompliments del president en funcions, incloent-hi els “casos de corrupció que afecten el PP” i l’ús de les institucions. “Senyor Rajoy, vostès haurien d’extreure una conclusió d’aquesta derrota parlamentària. Vostè està pensant en les terceres eleccions”, ha assegurat.

Enigmàtic, ha acabat: “Si actuem amb altura de mires, entre tots trobarem una solució. El PSOE hi serà, en aquesta solució”. No ha explicat a què es referia.

L'opció d'un altre candidat deel PP no està sobre la taula de moment. Rajoy ha anunciat que tornarà a intentar-ho, però haurà d'esperar que el Rei li ho proposi de nou i el cap de l'Estat no ho farà, previsiblement, fins que no tingui la certesa que una nova investidura no fracassarà.

Pablo Iglesias ha emplaçat Sánchez a un acord que el PSOE no veu viable i Albert Rivera ha donat a entendre que el seu acord amb Rajoy ja ha caducat. És la segona vegada que un acord d'investidura de Ciutadans és derrotat en el Congrés: al març el signat amb el PSOE i aquest divendres el subscrit amb el PP. Tots dos han resultat insuficients.

Els nacionalistes i independentistes han reiterat el seu rebuig i el mateix Rajoy han donat aquest divendres per tancada aquesta via.

Buit institucional

A partir d'aquest moment començarà una espècie de buit institucional similar al que ja es va produir entre el març i el maig, en el qual el Rei pot tornar a proposar a un altre candidat, inclosos el propi Rajoy i Pedro Sánchez. Llavors, el cap d'Estat ni tan sols va fer ronda de consultes amb els partits després del fracàs de la investidura i es va limitar a esperar que correguessin els terminis. Després va tancar els dos mesos d'espera amb reunions amb cadascun dels portaveus per certificar el fracàs.

El Govern espanyol seguirà en funcions amb competències limitades, com no poder presentar projectes de llei, i només podrà actuar en cas d'extrema necessitat. L'últim dia de setembre seran prorrogats els Pressupostos del 2016, perquè es mantinguin en vigor des de l'1 de gener de 2017.

Tots els partits estimen que fins a la celebració de les eleccions gallegues i les basques el 25 de setembre no és previsible cap canvi i, per tant, no hi haurà moviments polítics.

De fet, la direcció del PSOE no espera celebrar un comitè federal que estudiï revisar el seu veto al PP fins després d'aquesta doble cita electoral. És a dir, que s'inicia ara un període d'un mes d'aturada institucional i un altre, posterior, d'incertesa, pendents que alguna cosa es mogui, que algun partit renunciï a alguna de les seves condicions.