_
_
_
_

El Ministeri d’Exteriors deu els 30.000 euros anuals al CIDOB

La manca d'influència del Govern espanyol en aquest centre d'investigació posa de relleu el seu perfil baix en institucions de divulgació i recerca internacional a Catalunya

Cristian Segura
Instal·lacions de la Casa Àsia de Barcelona.
Instal·lacions de la Casa Àsia de Barcelona.RUTH DE LA ROSA

El Ministeri d'Exteriors és el patró institucional més garrepa del Centre d'Informació i Documentació Internacional de Barcelona (CIDOB). Hi aporta 30.000 euros anuals –un 1% del pressupost total–, davant dels 437.000 euros del patró més generós, la Diputació de Barcelona. Exteriors no ha aportat aquest 2016 els seus 30.000 euros per al CIDOB. El ministeri ho justifica perquè el mètode de concessió de finançament ha passat a ser per concurs. El fet que el Govern espanyol estigui en funcions ha ajornat el concurs i ha deixat el CIDOB sense aquests diners. Pel contrari, l'Institut Elcano, l'altre think-tank internacional públic de referència a Espanya, ha rebut una subvenció directa del ministeri de 175.690 euros.

Más información
El CIDOB nomena Josep Joan Moreso president provisional
Els patrons pressionen per influir en la línia de treball del CIDOB

Aquesta xifra és un 17% superior al pressupost d'Exteriors del 2015 per a l'Elcano. El CIDOB ha rebut 30.000 euros anuals del Govern espanyol des del 2012. Els Pressupostos generals de l'Estat del 2012 van ser els més austers de la història democràtica d'Espanya. Totes les partides del Ministeri d'Exteriors per a centres de divulgació van veure's severament reduïdes. Des d'aleshores, però, els ajuts per a centres acadèmics i de recerca en què participa a Catalunya s'han mantingut al mateix nivell que el 2012 o fins i tot en una situació inferior.

El CIDOB va rebre el 2015 del Govern central un 55% menys del que obtenia el 2011; l'Institut Elcano ha rebut el 2016 del Ministeri d'Exteriors un 32% menys del que va captar el 2011. La davallada es compensa amb l'aportació total dels altres ministeris presents al seu patronat –Defensa, Economia i Cultura–: els seus ingressos per a l'Elcano el 2016 són de 688.565 euros, un 65% més que el 2015.

El CIDOB també pateix una davallada del que obté dels patrons catalans: si els fons públics que rebia el 2012 eren 1,57 milions d'euros, el 2015 eren 1,41 milions. El Ministeri d'Exteriors ha estat exclòs de les negociacions que mantenen els patrons institucionals catalans per escollir el nou president del CIDOB. Fonts diplomàtiques del ministeri expliquen que la seva intenció és ajudar el CIDOB a captar més finançament privat.

La Casa Àsia té el Ministeri d'Exteriors com a principal finançador. L'aportació des del 2012 es manté en 1,02 milions d'euros anuals. Les aportacions totals dels patrons de Casa Àsia han baixat dels 2,97 milions del 2013 als 2,42 milions d'euros actuals. Un portaveu de Casa Àsia assegura que la Generalitat i l'Ajuntament de Madrid són els que més han retallat el finançament. Un 75% del pressupost es destina a les instal·lacions de Casa Àsia a Barcelona.

Els altres centres de divulgació continental públics amb seu a Barcelona i Madrid són les cases d'Amèrica. Si la Casa Amèrica a la capital espanyola –al Palau de Linares– manté una aportació anual del Ministeri d'Exteriors d'1,32 milions d'euros des del 2012, Casa Amèrica Catalunya ha passat dels 153.000 euros del 2012 als 100.000 pressupostats per al 2016. Si la Casa Amèrica de Madrid aconsegueix actualment del Ministeri un 36% menys que el 2011, la Casa Amèrica de Catalunya en rep cinc vegades menys –de 510.000 euros a 100.000–. La Generalitat ha pressupostat 100.000 euros per a la institució aquest 2016, tres vegades menys que el 2011. l'Ajuntament de Barcelona n'aporta 320.000 euros, un 17% menys respecte el 2011. Un portaveu de Casa Amèrica Catalunya assegura que el 2012 i el 2013 van ser “els anys més durs de la crisi per a nosaltres, com totes les institucions i entitats com la nostra”.

El Govern espanyol finança altres centres d'interpretació de cultures i societats internacionals, com la Casa Àfrica, la Casa Àrab i el Centre Sefarad-Israel. La Casa Àrab, establerta a Madrid i Còrdova, és la que ha patit les retallades més sagnants: dels 2,8 milions del 2011 als 605.000 euros del 2016. La Casa Àfrica, un consorci a les Canàries, manté 125.000 euros d'ajuts del Ministeri d'Exteriors des del 2013. El Centre Sefarad-Israel, a Madrid, ha aconseguit mantenir el suport del ministeri en 415.000 euros anuals des del 2012 –després d'haver rebut 860.000 el 2011–. A Barcelona hi ha dues institucions més, diplomàtiques i de recerca, participades pel Ministeri d'Exteriors.

Els comptes del 2015 de l'Institut Europeu del Mediterrani (IEMED) indiquen que va rebre 295.000 euros de l'Administració de l'Estat. De la Generalitat, l'IEMED va obtenir 1,5 milions d'euros i d'ajuntaments, 364.000 euros. La dotació del Ministeri d'Exteriors el 2015 per a l'IEMED, segons els Pressupostos generals de l'Estat, va ser de 261.300 euros. Per al 2016, el ministeri li té reservats 100.000 euros.

L'escola de formació de diplomàtics CEI Barcelona, l'única de l'Estat al marge de l'Escola Diplomàtica del Ministeri d'Exteriors a Madrid, només rep 6.300 euros anuals del Govern espanyol des del 2012; l'Ajuntament de Barcelona n'aporta 12.000. La principal font d'ingressos del CEI són les matrícules dels estudiants.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_