Ullastret torna a la vida gràcies al 3D

La visita a Ullastret ja té un al·licient afegit. El jaciment arqueològic de l'Empordà acaba d'inaugurar una recreació virtual immersiva de les 16 hectàrees que el componen, de manera que els visitants poden tenir la sensació de passejar pels carrers del poblat iber l'any 250 a. C. Dit així, sembla senzill, però ha estat una feina de dos anys que ha costat 102.000 euros i ha implicat molts especialistes, des d'arqueòlegs, historiadors de l'art i paleobotànics fins a informàtics i especialistes en modelatge tridimensionals i efectes especials. El resultat és un audiovisual de sis minuts que es projecta en una magic box, una sala per a un màxim de sis persones, amb unes parets que s'han convertit en 13 metres quadrats de pantalles.

“Hem espremut tot el coneixement i els avanços dels últims vint anys per plasmar-los en un format més intel·ligible per al gran públic”, explica el director del Museu Arqueològic d'Ullastret, Gabriel de Prado, recordant la sensacional troballa el 2012 de cinc cranis enclavats, fruit d'un ritual per exhibir el cap dels enemics vençuts, els més ben conservats d'Europa. També surten en la recreació virtual, a més de les armes i els estris quotidians que s'han excavat al jaciment. “Molts objectes s'exposen al museu, cosa que afegeix veracitat a l'experiència, així com la sensació de recórrer el poblat mentre les imatges se succeeixen en un tràveling ininterromput i el so, gravat in situ, es desplaça per l'espai, embolcallant el públic”, afegeix el coordinador tècnic Albert Sierra, responsable d'Innovació de l'Agència Catalana del Patrimoni, que ha desenvolupat el projecte, juntament amb l'obra social La Caixa, en el marc del programa Patrimoni en Acció.

Malgrat que s'ha recreat en 3D la totalitat del jaciment, fins avui s'ha excavat només un 5% de la superfície. “Després de recollir i interpretar tota la informació, es va procedir a realitzar l'estructura geomorfològica, el llac i el paisatge amb la seva vegetació. Després es va reconstruir la ciutat i les cases a partir de les restes existents i sobretot gràcies a les prospeccions geofísiques i geològiques, una mena de radiografies del subsòl que han aportat moltes dades per dissenyar la trama urbana”, explica De Prado, destacant que s'ha afinat la versemblança final amb una il·luminació molt acurada i jocs d'ombres, boira i núvols.

El més nou és que no s'han utilitzat eines per a arquitectura, les més habituals, sinó una tecnologia de videojocs (Unreal Engine 4) que atorga un realisme extraordinari tant als ambients naturals com als espais interiors. A més, és una tecnologia que s'adapta a diversos suports: a Ullastret l'experiència és col·lectiva, però al Museu Arqueològic de Barcelona amb unes ulleres de realitat virtual és possible fer el mateix recorregut de forma individual. “A més, les ulleres poden viatjar i les portarem a congressos internacionals, com la vuitena edició d'Arqueològica 2.0, que se celebra a València al setembre. Les noves tecnologies s'utilitzen cada vegada més per obrir-nos a altres públics i potenciar la percepció de l'art antic. El més important és utilitzar en cada ocasió la tecnologia més adequada”, afirma Sierra, que també es va encarregar del projecte del Crist en Majestat romànic de l'església de Taüll. “Fins llavors el mapping s'havia utilitzat només per a esdeveniments efímers. Taüll va ser el primer mapping permanent d'Europa i, a més, en un enclavament patrimonial”, explica Sierra, que ja està treballant en un nou projecte per al jaciment romà d'Empúries. “Utilitzarem tècniques més cinematogràfiques per recrear part d'una casa i el criptopòrtic, animant-los amb la integració de personatges”, anticipa Sierra, sense voler revelar res més, ja que el projecte es presentarà a finals d'any.