Bàscara es planteja vendre el seu ajuntament per saldar deutes
El Consistori estudiarà una consulta perquè els veïns decideixin com afrontar la crisi
L’Equip de Govern de Bàscara (Alt Empordà), es reunirà a finals de mes per estudiar al detall el números deficitaris de l’Ajuntament i fer una taxació estricta i a principis de setembre decidirà si planteja en referèndum al poble la possibilitat de vendre l’edifici del Consistori. L’alcalde, Narcís Saurina, hi està a favor. La intenció és explicar al veïns les conseqüències de vendre o no fer-ho,si prefereixen no vendre hi estar 25 anys “escanyats” sense poder fer cap inversió ni millora al municipi, o vendre’l i tenir la situació solucionada en tres o quatre anys. Se’ls facilitarà tota la informació de què es disposi perquè tothom pugui decidir el que consideri millor pel municipi.
Bàscara, un poble d’un miler d’habitants de l’Alt Empordà, 3.050.000 euros . En concret es concretaria en 1’5 milions d’euros del pla de proveïdors (de l’Estat), 180.000 euros de deute amb les entitats bancàries i la resta, més d’un milió més, en factures de proveïdors, entre ells uns 200.000 euros a empreses del municipi.
Per poder fer front a aquests 3.050.000 euros, el nou equip de govern de ERC va intentar tirar endavant un Pla econòmic amb l’ajuda de totes les administracions, però “al final no ha estat possible” manté l’alcalde, que destaca que estan en “fallida tècnica”. “El problema que tenim és que no podem demanar diners perquè no els podem tornar” sosté Saurina. Recorda que “del 1’5 milions que devem al FLA, encara estem tornant 70.000 euros d’interessos, però no estem amortitzant”.
A l’entrar a l’ajuntament en les darreres eleccions municipals, els republicans van encarregar un estudi econòmic i financer de les arques municipals a una empresa externa per saber quines eren les xifres reals del Consistori. Aquest estudi va concloure, entre altres coses, que CiU es va gastar 4’6 milions d’euros en un poliesportiu –dels més grans de la comarca-, i 2’7 milions en un hipòdrom, que segons Saurina està “infrautilitzat”. “Aquest 2016 s’hi hauran fet dos activitats”, insisteix.
Saurina culpa d’aquest endeutament totalment “inassumible” als anteriors equips de govern, encapçalats durant 32 anys per Lluís Lloret (CiU). Per la seva banda Lloret va assegurar en el seu moment que les xifres fetes públiques pels republicans eren falses, que els projectes de què parlen es van fer amb una “visió supramunicipal” i que van tenir costos assumibles gràcies a convenis amb promotors, entre d’altres.
“En un principi una part important de la població estava incrèdula davant la situació econòmica que els explicàvem però gràcies a l’informe econòmic financer i als números detallats que els hem explicat aquesta part és cada vegada més minoritària. Amb transparència hem guanyat credibilitat” manté Saurina. La possibilitat de vendre aquest patrimoni municipal els ha de permetre disposar de liquiditat i pagar deute. “Si bé un any després d’assumir el nostre mandat podem dir que hem aturat la sagnia econòmica que varem trobar encara estem lluny de poder disposar de diners per coses tant elementals com amortitzar préstecs, pagar factures endarrerides o oferir a la població uns serveis de manteniment adients de les infraestructures municipals” lamenta. Per això augura que “no vendre patrimoni ens pot comportar dècades d’ajustaments pressupostaris”.
Els comptes municipals dels últims anys es van enviar a l’Oficina Antifrau y el Síndic de Comptes. Des d’Antifrau els van comunicar que podria ser que el mes que ve donessin alguna resposta.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.