Quatre quilos més per anar a treballar amb cotxe i no amb bici

A moltes ciutats, el codi postal influeix més en la salut que no pas el codi genètic. Viure en una zona deprimida està associat a una incidència més elevada de càncer i altres malalties. Un dels factors que podria explicar aquest fenomen és l'urbanisme, especialment com de ben o mal dissenyada està una urbs per fomentar mitjans de transport saludables.

Un estudi de set capitals europees s'ha proposat aprofundir en aquesta qüestió analitzant la salut i els hàbits de transport d'11.000 persones. L'informe, finançat per la Unió Europea amb 4,5 milions d'euros, ha fet una enquesta entre els participants preguntant com es mouen per la ciutat, quins mitjans de transport fan servir i quant de temps dura el trajecte. També inclou informació sobre l'alçada, el pes, els accidents recents i la seva actitud respecte a caminar o anar amb bicicleta.

Els resultats preliminars de l'estudi Activitat física a través de transport sostenible (PASTA, en les seves sigles en anglès) mostren que les persones que habitualment es mouen amb cotxe pesen quatre quilos més de mitjana que els que ho fan amb bicicleta. El sedentarisme mata uns cinc milions de persones cada any i augmenta el risc de patir malalties cròniques com el càncer, infarts o ictus, entre d'altres.

L’informe inclou dades d’11.000 persones de set ciutats, entre les quals hi ha Barcelona

“Aquest és el primer macroestudi d'àmbit europeu que relaciona l'índex de massa corporal amb el fet d'utilitzar un determinat mitjà de transport”, explica David Rojas, investigador de l'Institut de Salut Global de Barcelona. Les dades preliminars del treball s'han presentat avui a les set ciutats participants: Anvers, Londres, Örebro, Roma, Viena i Zuric, a més de la capital catalana. “Les dades finals es publicaran d'aquí a tres mesos i també inclouran dades més detallades sobre diversos temes, com si la contaminació de l'aire disminueix significativament els efectes positius de moure's amb bicicleta”, assenyala.

El treball pretén servir tant per conscienciar la ciutadania com per pressionar els seus governants. “És un missatge important per als polítics i els urbanistes que dissenyen les ciutats”, ressalta Rojas. “Una de les ciutats analitzades, Örebro, a Suècia, té moltes més infraestructures per a vianants i bicicletes i també és de lluny la ciutat amb uns nivells d'activitat física més alts.”, explica. “Entre altres coses gràcies a aquest treball sabrem quant podríem guanyar en salut, i no només en temps de desplaçament, si afavoríssim el transport públic”, conclou.