Leonard Cohen s’acomiada de la Marianne

La mort va arribar ràpid. Només unes setmanes després que es detectés que tenia leucèmia, Marianne Ihlen va morir a l'Hospital Diakonhjemmets, a Oslo. Era la Marianne que Leonard Cohen havia immortalitzat a So long, Marianne i tenia 81 anys.

Es van conèixer a Hidra, al mar Egeu. Marianne Ihlen era la dona de l'escriptor noruec Axel Jensen, amb qui havia tingut un fill. En aquella illa s'havia aplegat una petita comunitat internacional d'artistes i bohemis, que agraïen la tolerància dels nadius i es beneficiaven del baix cost de l'habitatge i els aliments.

En algun moment, l'Axel va canviar d'acompanyant i la Marianne es va quedar sola. Segons la llegenda, estava plorant en una botiga d'ultramarins del port d'Hidra quan un desconegut se li va apropar i la va convidar a unir-se als seus amics. Era Leonard Cohen i començava un idil·li apassionat que duraria, amb alts i baixos, set anys. És cert que hi ha una altra versió d'aquesta història: que el noruec va intimar amb la Lena, la llavors parella de Cohen, però preferim que aquesta història no sigui una simple comèdia d'intercanvi de parelles, oi?

En qualsevol cas, la Marianne va arribar a la vida del canadenc en un moment clau. Com Cohen ha explicat gràficament, va ser arribar a Hidra, estirar-se a prendre el sol i sentir com es fonia tot el fred de Mont-real que tenia acumulat als ossos. L'existència a l'illa era bàsica: moltes cases no tenien electricitat o aigua corrent; de fet, l'arribada del cable del telèfon va ser celebrada amb Bird on the wire”. Però allà estava Leonard per cuidar la Marianne i el petit Axel. Un Cohen d'alta fertilitat literària –va dedicar el seu poemari Flowers for Hitler a la Marianne– i que començava a compondre cançons, estimulat pel que escoltava en una emissora de les Forces Armades nord-americanes. Els cantautors del Greenwich Village novaiorquès estaven protagonitzant una revolució estètica i, encara que arribés tard, Cohen volia unir-se a les seves files. En aquests moments de canvi i d'incertesa, la Marianne li va proporcionar tot el suport.

El Leonard i la Marianne van alternar Hidra amb estades a Mont-real i Nova York. L'artista, ja ho sabeu, anava de flor en flor i no renunciava a les cares boniques que se li creuaven pel camí. La relació es va anar fent més agra, tot i que les dues parts van intentar posar-hi remei: en la seva forma original, So long, Marianne era Come on, Marianne, una invitació a tornar-ho a intentar. No estem sent indiscrets: quaranta anys després, una radiofonista noruega, Kari Hesthamar, va parlar amb la parella i ho van explicar tot a So long, Marianne- Ei kärleikshistorie (el llibre es va traduir a l'anglès el 2014).

A més, el realitzador noruec Jan Christian Mollestad va convèncer la Marianne per rodar un documental sobre les seves vivències. Va ser Mollestad qui va informar Leonard Cohen que la Marianne estava ingressada i amb el pitjor dels pronòstics. El cantautor va respondre immediatament i, segons Mollestad, aquesta és l'essència del seu missatge:

“Bé, Marianne, hem arribat a aquest moment en què som tan vells que els cossos ens cauen a trossos; penso que et seguiré molt ràpid. Que sàpigues que sóc tan a prop teu que, si estens la mà, crec que podràs tocar la meva. Ja saps que sempre t'he estimat per la teva bellesa i la teva saviesa, però no necessito esplaiar-me sobre això perquè tu ja ho saps tot. Només vull desitjar-te un bon viatge. Adéu, vella amiga. Tot l'amor, et veuré pel camí.”

Segons Mollestad, la Marianne estava conscient quan li va llegir la carta, i va estendre la mà. En els últims moments, el cineasta va taral·lejar Bird on the wire i es va acomiadar amb un “so long, Marianne.” El de la Marianne ha estat el destí de les muses: un amor que marca tota la seva biografia.