Puigdemont ajorna la negociació de la qüestió de confiança amb la CUP

Carles Puigdemont ha decidit ajornar fins després de les vacances la negociació amb la CUP per abordar el debat de la qüestió de confiança que se celebrarà el 28 de setembre. La decisió del president ha sorprès els anticapitalistes, que estaven convençuts que l'entrevista seria aquesta setmana. La formació assembleària està immersa en la renovació del seu secretariat i el Govern ha preferit que tanquin aquest tema abans de negociar res. La CUP volia lliurar al president el document Enfilem-nos, en el qual exigeix un referèndum unilateral el primer semestre del 2017. Marta Pascal, coordinadora del Partit Demòcrata Català, va avisar que no té sentit abordar la consulta si no ofereixen estabilitat i s'acorden uns Pressupostos per al 2017.

La cita se celebrarà probablement a partir del dia 30 quan es reprengui l'activitat política i el Govern celebri el seu primer Consell Executiu després de les vacances. Neus Munté, portaveu del el Govern, ja va evitar confirmar  dimarts que la reunió seria imminent i va recordar que l'Executiu volia entrevistar-se amb totes les forces polítiques per encarar la qüestió de confiança, en un clar gest per diluir el protagonisme de la CUP. Els anticapitalistes renoven el seu secretariat aquest cap de setmana amb una llista de consens amb la qual esperen tancar la seva crisi interna. I Junts pel Sí vol esperar a què hi hagi una direcció abans de negociar.

El desenllaç de la qüestió de confiança és crucial perquè Puigdemont ja va avançar que si no la supera convocarà eleccions, que serien les terceres en tres anys (2012, 2015 i 2016). La negociació se centrarà en si el debat es lliga o no als Pressupostos. La CUP fixa la prioritat en el referèndum mentre que Junts pel Sí vol anar més enllà. En declaracions al 3/24, Pascal es va qüestionar la “viabilitat” del procés si no es poden aplicar “polítiques públiques”. El seu objectiu és que la CUP doni estabilitat a l'Executiu donant suport als comptes i no revocant-los com els de 2016. “Les dues coses van absolutament juntes”, va insistir.

Reconciliació complicada

La aprovació de les conclusions del procés constituent, que estableixen el mecanisme unilateral sobre com desencallar el procés sense el permís de l'Estat, han destensat les gèlides relacions entre Junts pel Sí i la CUP. Però no han dissipat els enormes recels que desperten els anticapitalistes en la força majoritària després del “no” dels cupaires als Pressupostos. La seva decisió, que va desencadenar la qüestió de confiança, ha fixat una complicadíssima tornada a la conciliació.

Des de llavors, tots els gestos que ha fet la CUP han rebut una resposta fulminant des de Presidència. Els anticapitalistes van demanar el 30 de juny a Puigdemont que convoqués una cimera per abordar el referèndum unilateral o l'instrument que volgués. Fonts del Govern van replicar que no estava en condicions de demanar res qui havia vetat els comptes i trencat el pacte d'investidura. L'estira i arronsa es va repetir aquest cap de setmana: el diputat Benet Salellas va assenyalar que, per votar a Puigdemont, exigiran el referèndum per al 2017. El president va replicar hores després que abans de posar condicions, mostrin la seva “lleialtat al poble de Catalunya” per sobre de la seva assemblea de la mateixa manera que ell, abans de buscar altres aliats, va optar per sotmetre's a la confiança del Parlament. Fonts de la CUP van recalcar que no es tracta de condicions sinó de complir el mandat del 9-N.

Amb tot, els anticapitalistes esperaven al fet que fos aquesta setmana la cita que havien demanat tant en públic —el 20 de juliol— com en privat. El Govern li va confirmar que seria aquest mes. En tot cas, la CUP ha fet picades d'ullet cap a la seva pacificació. Els seus militants voten aquests dies al secretariat, al que aspira una llista consensuada i liderada per l'exdiputat Quim Arrufat. No hi figuren membres de les dues faccions enfrontades: Endavant!, que prioritza l'anticapitalisme sobre la secessió, i Poble Lliure, que és al revés. El que està clar és que la CUP no sotmetrà a cap assemblea el seu vot sobre la confiança per no reproduir la traumàtica divisió que va viure pel seu vot per investir a Mas.