Colau mantindrà l’exposició amb les estàtues franquistes

“La exposició es farà”. Així de contundent es va mostrar ahir l'historiador Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Memòria de l'Ajuntament de Barcelona, en respondre a la polèmica sobre una futura exposició al Born a l'octubre, en la qual es recuperen l'estàtua eqüestre de Franco que va estar a Montjuïc i la de La Victòria, que va acompanyar l'obelisc de la Diagonal com a homenatge a l'entrada de les tropes rebels el 1939. Tant ERC com CiU han demanat a l'alcaldessa Ada Colau que no s'exposin les peces en considerar-les “ofensives cap a les víctimes”. “La mostra té una finalitat pedagògica, però s'està jugant amb temes delicats per interessos polítics i per guanyar la batalla de l'hegemonia cultural a la ciutat”, contraposa Vinyes.

Les peces, avui en magatzems municipals, formen part del projecte de la mostra, prevista per al 14 d'octubre al Born, sota l'epígraf Franco. Victòria. República. Impunitat i espai urbà. La seva comissària és l'arquitecta Julia Schulz-Dornburg, que ja ha treballat en exposicions sobre memòria històrica com Les presons de Franco (2003) o Tiran(i)a, (2012).

L’ús és clarament pedagògic i la polèmica, fruit d’una batalla per l’hegemonia cultural”, sosté el comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes

La mostra constarà de dues parts i el pòrtic és el que ha generat la polèmica: situada a El Born Centre de Cultura i Memòria (rebatejat així també amb polèmica pel Consistori de Colau i que alberga les restes de la Barcelona destruïda per Felip V), té previst col·locar a l'esplanada de l'entrada les estàtues franquistes. “Cal ser molt pervers per ofendre els derrotats del 1939 i els del 1714 alhora”, es va afegir ahir a la polèmica Jaume Ciurana, regidor de CiU. Ho feia després de l'oposició del líder municipal d'ERC, Alfred Bosch, i del diputat al Congrés Joan Tardà. “Exposar Franco uns dies al carrer quan hi ha milers de víctimes sense reparació és normalitzar l'anomalia”, va escriure Tardà a Twitter.

Les escultures tenen la seva pròpia història. Així, La Victòria la va realitzar l'escultor Frederic Marès entre el 1939 i el 1941, però a partir de la que havia presentat a un concurs municipal el 1932 per commemorar la República. Va tenir un esment, però va guanyar la de Josep Viladomat, La Flama, substituïda per la de Marès el 1940 (una ombra d'ella, avui a la plaça de Llucmajor, serà al pòrtic). Viladomat, no obstant això, va ser el 1963 l'escultor de la figura eqüestre de Franco que li va encarregar l'alcalde José Maria de Porcioles per agrair la cessió que Franco va fer llavors a la ciutat de part del castell de Montjuïc. La peça va perdre el cap el 2013.

"Les estàtues són una magnífica metàfora del buit ètic que es crea amb les escultures a l'espai públic; i quan hi ha buit ètic i moral pot haver-hi tortura; per això la mostra, inclosa en un macroprojecte, Memòries de la ruïna, es veurà al mateix temps que una altra sobre la tortura entre el 1960 i el 1977, A mi em va passar, i de conferències sobre art públic i impunitat o una lectura de La mort i la donzella, d'Ariel Dorfman”, apunta Vinyes. L'eix teòric del programa és clar: “Si la tortura és un element estructural de la dictadura, la impunitat és un element estructural de la democràcia?”.

Per Vinyes, “l'ús de les escultures és clarament pedagògic” i la polèmica, “fruit d'una lluita política, però es juga amb temes delicats; ERC va fer fa uns anys, al districte de Gràcia que presidia, una mostra sobre l'escola franquista amb una gran bandera falangista i sonava el Cara al sol; o fa 15 dies, a Sants, ERC va votar en contra de canviar el nom de la plaça Firal pel de plaça del Moviment Obrer... Es lluita per guanyar una batalla brutal per l'hegemonia cultural a la ciutat; aquesta és la història”, sentencia.