Segrestadors de quadres

El que van fer va ser com un segrest, però de quadres. Els Mossos d'Esquadra van detenir al juny quatre persones que havien robat 443 obres del patrimoni de la pintora catalana Montserrat Gudiol. Amb antecedents per robatoris amb força, els lladres van veure l'oportunitat de donar un bon cop, però no van ser capaços de col·locar les obres d'art al mercat negre, per la qual cosa van optar per extorquir els hereus de Gudiol. Els van arribar a demanar 600.000 euros per les obres, a través de diversos correus electrònics, que el presumpte cap de la trama signava com a Elvis, nom amb el qual els Mossos van batejar l'operació.

La mort de la pintora, el 25 de desembre de l'any passat, va fer que un dels seus sis fills gestionés bona part de l'herència, que va dipositar en un magatzem a Sant Adrià del Besòs. La policia catalana sospita que una empleada de la llar d'un altre dels fills de Gudiol va ser qui va avisar que la família tenia diverses obres de la pintora i algunes altres que el seu pare, Josep Gudiol, un historiador de l'art reconegut internacionalment, havia atresorat.

Els lladres van robar les obres i les van portar a un altre magatzem, aquesta vegada a Barcelona, davant del mar, i van iniciar una negociació, que va durar sis mesos amb la família, per intentar que es produís un intercanvi: si pagaven el que demanaven, a uns 100.000 euros per cadascun dels sis germans, els retornaven les pintures.

Quan van començar una subhasta a la baixa, va intervenir la unitat central de patrimoni històric dels Mossos d'Esquadra. Van actuar “com si es tractés d'un segrest qualsevol”, explica el cap de l'àrea central de patrimoni, l'inspector Jordi Ollé. Van aconsellar la família sobre com havia de respondre — la policia catalana prefereix no donar-ne més detalls— i a finals de juliol van recuperar 443 obres d'art. D'aquestes, 134 eren olis; 305, dibuixos, i la resta, litografies, gravats i escultura, que, sense una taxació oficial, estarien valorades en entre dos i tres milions d'euros

Hi havia peces del gòtic català, del barroc italià, elements sacramentals, i algunes obres atribuïdes a Murillo i El Greco. Aquestes pintures es troben ara al soterrani de l'edifici central de la policia catalana, a Sabadell, a l'espera del que decideixi el jutge.

Des del 1986

La unitat de patrimoni de la policia catalana existeix des del 1986. Són 30 anys pels quals ha passat per diferents estadis, i ha penjat de diverses àrees centrals. En l'actualitat, es troba dins de l'àrea central de patrimoni, està formada per set persones, entre les quals hi ha una restauradora, un llicenciat en Belles Arts i una llicenciada en Història de l'Art. Però la característica bàsica, insisteix el caporal Pere Canal, és investigar els casos com qualsevol altre delicte de qualsevol altra unitat. I així es pot veure en els organigrames que pengen de les parets del despatx del grup, que no tenen res a envejar als esquemes, per exemple, que elaboren les unitats de tràfic d'éssers humans sobra la màfia xinesa.

En l'actualitat, la majoria dels delictes que investiga la unitat són de falsificacions i d'espoli, tant submarí com terrestre, sobre el qual no hi ha gaire sensibilització, explica Canal. No són rars els casos de grups de persones, aficionats, que van rastrejant el terra amb detectors de metalls. “Fan molt de mal a la comunitat científica”, explica Canal, que incideix que la policia catalana vol agafar els qui es dediquen a l'espoli de manera professional, no els qui busquen una moneda sota terra.

Entre els casos més sonats de la unitat hi ha la desarticulació, el 2008, d'una banda que es va dedicar a la falsificació d'un miler d'obres i litografies de molts autors, com Miró, Picasso, Botero, Tàpies o Dalí, i que després es van vendre als Estats Units i Europa. L'operació la van dur a terme en col·laboració amb l'FBI i els carabinieri italians.

En l'actualitat, els investigadors se solen trobar, a grans trets, amb dos tipus de delinqüents: els que de forma no planificada, en un robatori normal, troben obres d'art que intenten després col·locar al mercat negre, i els qui saben perfectament què busquen i actuen per encàrrec. Ja no existeixen figures com Erik el Belga, que es va fer conegut als anys setanta i vuitanta pels seus diversos robatoris en esglésies, ermites, museus, antiquaris... A més, les esglésies han pres moltes més mesures de seguretat i han fet un inventari dels seus béns.

Internet és un altre dels mons que són una oportunitat per a tots, també els lladres, que acaben venent litografies falsificades per pàgines web com WallaPop, explica Ollé. Els processos per a la recuperació d'obres són lents; les investigacions, llargues. Però això no implica que estiguin de braços plegats.