Barcelona, una mica més fotogràfica

“La fotografia i la cultura de la imatge s’expandeixen i el futur de Colectania passa per la contínua adaptació als canvis en els conceptes de centre d’art i de fotografia. És per això que cal una nova seu que ens permeti tenir més visibilitat i potenciar el vessant educatiu”. Així ho veu Pepe Font de Mora, director de la Fundació Foto Colectania de Barcelona, des de l’antiga albarderia eqüestre del passeig Picasso, que Pilar Líbano i Jaume Pons convertiran en la nova seu de l’entitat creada per l’empresari Mario Rotllant, dedicada a la divulgació i l’estudi de la fotografia espanyola i portuguesa.

Després d’haver esdevingut l’espai de referència per a la fotografia d’autor a Barcelona, Colectania abandona l’amagat carrer Romea i s’instal·la en ple Born, inserint-se en la ruta artística encapçalada pel Museu Picasso, que inclou galeries com Senda i Miguel Marcos i fundacions com Blueproject i Gaspar, que, tot i que no es dediquin només a la fotografia, la tenen molt present en la seva oferta.

L’espai, que obrirà al febrer, gairebé duplica la superfície actual i guanya en altura amb sostres de quatre metres que multipliquen les possibilitats expositives. Hi haurà una sala dedicada a l’audiovisual i s’ampliarà la cambra que conté un fons de 3.000 obres, a les quals cal sumar un miler de fotos de l’arxiu de Paco Gómez. “La visibilitat de la col·lecció mai ha estat un problema. Prestem una mitjana de 500 obres l’any a institucions de tot el món i en aquests 15 anys hem organitzat 60 mostres”, resumeix Font de Mora.

En realitat, la nova etapa de Colectania ja ha començat, amb una plataforma en línia per reflexionar sobre la fotografia contemporània. “Som conscients del nostre paper complementari en l’ecosistema fotogràfic barceloní; per això l’exposició inaugural serà una coproducció i es realitzarà alhora amb una altra institució”, anticipa, sense revelar el soci.

Qui hi ha més a prop és la Virreina, convertida per Carles Guerra en Centre de la Imatge, que, després de la desbandada que hi va haver sota la direcció de Llucià Homs, estrena etapa sota el comandament de Valentín Roma. “Barcelona i Catalunya tenen un mapa institucional ric i variat, però cal treballar amb tot el patrimoni, sovint gairebé desconegut, que conserven els arxius de districte, les associacions veïnals i professionals i altres entitats. Cal engegar polítiques patrimonials que potenciïn l’ús, l’estudi i la difusió del patrimoni fotogràfic”, indica Roma, que ja treballa en projectes amb el MUHBA, l’arxiu del COAC i l’Arxiu Fotogràfic de la Ciutat, i des d’aquesta Virreina, que porta la imatge en el seu títol, es proposa actuar com a catalitzador d’una escena plural i articulada.

Tant el MNAC com el Macba tenen la fotografia ben representada en els seus fons i hi fan incursions periòdiques, encara que una de les institucions que promet dedicar-se més al tema és la Fundació Tàpies. “La fotografia viu una gran vitalitat, està molt present en l’educació i ha guanyat en pluralitat, ja que s’aborda des de diverses institucions. Juntament amb les pràctiques documentals, permet tractar conflictes urbans i es pot convertir en material d’una nova justícia social”, assegura el seu director, Carles Guerra, que ara inaugura a Vitòria una mostra sobre la fotografia com a eina de pau durant el període d’ETA, que al novembre arribarà a Barcelona. Al febrer exposarà les 40.000 postals de l’arxiu d’Oriol Villanova i per al 2017 treballa les primeres etapes de dos mestres: Allan Sekula i Susan Meiselas.