El Cadastre descobreix 1,7 milions de construccions irregulars via satèl·lit

Uns 6.331 ajuntaments han recorregut al Cadastre, l'organisme que registra les característiques de tots els immobles, per descobrir les construccions irregulars que els ciutadans no han declarat i per les quals haurien de pagar els corresponents impostos (IBI, plusvàlues...). Fins avui aquest organisme depenent del Ministeri d'Hisenda ha contribuït a regularitzar a partir de les imatges obtingudes amb satèl·lits i altres fotos aèries 1,7 milions d'edificacions de més de 4.300 consistoris. El procés extraordinari de regularització cadastral es va obrir el 2013, quan el Govern espanyol va permetre legalitzar les construccions a canvi d'una taxa de 60 euros. Des de llavors, la recaptació de l’IBI ha pujat 1.254 milions.

La majoria de les construccions irregulars són ampliacions d'habitatges, tancaments de terrasses, teulades d'àtics, construccions suplementàries a l'habitatge principal, metres guanyats al jardí o al xalet i piscines que no estaven declarades en els corresponents ajuntaments. L'estadística del Cadastre mostra curiositats com que Barcelona i Granada són les dues províncies espanyoles on més piscines irregulars han aflorat amb molta diferència després de la regularització i que a Almeria, Granada, Osca, Albacete i Ourense és on s’han trobat més construccions noves.

El 31 de desembre acaba el termini per acollir-se al procés extraordinari de regularització cadastral que es va iniciar el 2013 i el 78% de tots els ajuntaments d'Espanya ja ha iniciat el procés de revisió. El Govern del PP va introduir una esmena als Pressupostos d'aquest any per permetre aquesta espècie d'amnistia immobiliària. Els contribuents legalitzaven els seus immobles mitjançant el pagament de només 60 euros. La mesura va ser considerada injusta per l'oposició perquè costa el mateix regularitzar l'ampliació d'una granja que un xalet de luxe a Marbella.

Des de llavors, 6.331 municipis han demanat ajuda al Cadastre per traçar un mapa precís de les construccions del seu municipi. I fins a la setmana passada 4.340 ajuntaments ja havien tancat el procés i regularitzat 1.691.000 construccions il·legals.

Taxa de 60 euros

A través de fotografies aèries o imatges preses per satèl·lits, l'organisme depenent d'Hisenda comprova les modificacions que presenten els immobles. Trasllada la informació al Consistori i envia una notificació al ciutadà perquè regularitzi la situació del seu habitatge mitjançant el pagament de 60 euros. Aquestes construccions són irregulars, perquè no estan registrades al Cadastre, però han de complir les normes urbanístiques de cada municipi.

D'aquesta forma, s'eviten abusos i que es puguin legalitzar habitatges que no compleixen amb la normativa. Per això, la Cañada Real Galiana a Madrid, en què hi ha uns 40.000 infrahabitatges, no està afectada per aquest procés de regularització cadastral.

Aquest procés augmenta els ingressos del municipi a través de la taxa de 60 euros per regularitzar, i mitjançant el valor de l'immoble, ja que computa més metres en l'efecte de calcular l'impost sobre béns immobles (IBI). A més, els consistoris podran reclamar la part corresponent de l'impost per aquesta superfície construïda que ha descobert dels quatre últims anys, que no han prescrits.

Ceuta, Màlaga, Vigo, Huelva, Santa Cruz de Tenerife, Múrcia i Lugo són les províncies amb un percentatge més elevat d'edificacions urbanes i rústiques verificades pel Cadastre. Cadis, Còrdova, Granada, Jaén, Palència i Badajoz també presenten un índex de comprovació superior al 70%, segons dades oficials del Ministeri d'Hisenda. El registre d'immobles de cada municipi s'ha incrementat un 3% de mitjana després de finalitzar el procés, que ha permès als ajuntaments recaptar 1.254 milions d'euros més en l’IBI, segons càlculs d'Hisenda.

Precisament aquest impost és el més important per a les entitats locals. L'última dada disponible, del 2014, mostra que la recaptació per aquest tribut, que s'ha duplicat en l'última dècada, va suposar ja gairebé el 40% dels ingressos impositius de les 8.200 entitats locals espanyoles. L’IBI és l'únic tribut del sistema fiscal espanyol que té una recaptació que cada any creix, fins i tot durant els pitjors moments de la crisi.

El 2014, els ajuntaments van aconseguir més de 13.225 milions d'euros per aquest tribut que grava la propietat d'immobles urbans, un 6,1% més que l'any anterior. De fet, les administracions locals són les úniques que registren superàvit pressupostari des del 2012 gràcies a la potència i regularitat d'aquest impost.