Buesa va ingressar el doble en contractes públics després de les donacions a CiU

Els negocis de l'empresari Gustavo Buesa al sector públic van florir quan va regar les finances de Convergència i Unió (CiU). Entre el 2007 i el 2009, Buesa va donar més de mig milió d'euros a fundacions afins a la federació nacionalista. En aquest període, “els ingressos generats per la seva empresa” mitjançant contractes amb administracions públiques “es van incrementar un 87%”, assenyala la Fiscalia Anticorrupció en el sumari de l'operació Trueno, al qual ha tingut accés EL PAÍS. L'empresari va ser detingut fa dues setmanes per la presumpta traça d'un contracte milionari per a la gestió de les escombraries a Lloret de Mar. Els papers revelen també que Buesa tenia “influència en el nomenament” d'“alts càrrecs en institucions del Govern català”.

Les empreses de Buesa -exsoci de Jordi Pujol Ferrusola- gestionen els residus de Lloret des del 1995. L'Ajuntament, ja en mans de CiU, va prorrogar el contracte fins al 2011. Poc abans de les eleccions municipals d'aquest any, “i davant el risc de canvi de govern a l'alcaldia”, assenyala Anticorrupció, el ple va aprovar un concurs per adjudicar la neteja de carrers i platges i la gestió de residus. La investigació considera que el concurs està plagat d'irregularitats i que es va fer a mida per a GBI Serveis, l'empresa de Buesa, que va guanyar un contracte de 80 milions —va ser l'única empresa que s'hi va presentar— durant deu anys.

El sumari de l'operació Trueno recull les declaracions d'un enginyer de l'Ajuntament de Lloret que havia de contactar amb assessories externes per dissenyar el projecte. No ho va poder fer. L'interventor, Carlos Arbó, i el secretari, Rafael García —tots dos detinguts i imputats— “van obstaculitzar” la seva feina. El tècnic va arribar a presentar dues ofertes d'empreses, que “van quedar paralitzades”. Finalment, ell mateix va ser amenaçat amb un expedient i va abandonar el projecte. Anna Taulet, funcionària en pràctiques, va redactar el projecte malgrat que “no tenia capacitació professional ni experiència”.

Els funcionaris implicats van redactar un plec “d'acord amb la conveniència” de GBI, subratlla Anticorrupció. El concurs es va convocar de forma urgent, limitant a 40 dies el termini per a altres ofertes i sense publicar-lo al Diari Oficial de la UE. GBI s'hi va presentar en solitari i el va guanyar: 7,9 milions per any durant una dècada. Els investigadors creuen que el 2008 es va arreglar un altre concurs (per 29,5 milions) sobre un centre de tractament de residus. GBI el va guanyar malgrat que un informe jurídic “revelava la il·licitud d'aquesta adjudicació”.

L'operació Trueno dibuixa un escenari de favors mutus i influències creuades entre Buesa i els càrrecs de Lloret. GBI va donar feina als dos fills de l'interventor; era el principal proveïdor d'un consorci sobre residus que tenia com a assalariat el secretari municipal; i fins i tot contractava les seves assegurances a una empresa que, al seu torn, tenia com a client Ignasi Riera. Aquest últim era regidor de Medi Ambient de Lloret i propietari d'IRG Mediasegur, dedicada a la taxació d'assegurances.

Un favor a Santi Vila

Las converses telefòniques del cas Clotilde —que van acabar amb la condemna a l'exalcalde de Lloret, Xavier Crespo, a inhabilitació per oferir un tracte de favor a un empresari rus— han ofert més pistes sobre els negocis de Buesa i el seu poder d'influència en alts càrrecs de CiU. Robert Fauria, també imputat, exercia el 2013 com a president del Consell Comarcal de La Selva. Tenia, per tant, “competències en matèria de residus en zones on” GBI “ha estat beneficiada amb adjudicacions”, apunta la Fiscalia.

Fauria es postulava llavors per ocupar el càrrec de director general de l'Agència Catalana de Residus. I va demanar a Josep Valls, regidor d'Urbanisme a Lloret, un favor: intervenir davant Buesa perquè l'empresari, al seu torn, fes valer el seu pes davant càrrecs de CiU. I, en concret, davant el conseller de Territori, Santi Vila.

“Pel telèfon em fot però és igual. T'explico un tema perquè fa dies volia comentar-t'ho. Ha de ser ja, immediatament (...) A mi em van proposar per ser director de l'Agència de Residus. No fa falta que et digui que em faria gràcia i més sent un tema que ja he tocat (...) Però quan arribes a aquest nivell hi ha molts cops de colzes. Oriol Pujol ho veia bé, Santi [Vila] també i em consta que Felip [Puig] també. Però a Tarragona em donen coces”. Davant les dificultats, Fauria demana ajuda: “Em fa cosa trucar Buesa i demanar-li aquest favor, saps? Per això, si tu poguessis fer-li una trucada...”, reclama a Valls. “Digues-li”, afegeix, “que tinc possibilitats i des de la comarca també els interessa estar representats allí, i [Buesa] ja m'entendrà perfectament”. Uns dies més tard, Valls li retorna la trucada: l'empresari li ha transmès que “la setmana que ve té un dinar amb Santi Vila”. El nomenament de Fauria no es va materialitzar.