Missa (discreta) a Franco a la catedral del cardenal Cañizares

Aquest dilluns, 18 de juliol del 2016 , aniversari de la revolta militar amb què va començar la Guerra Civil espanyola, se celebra a la catedral de València una missa en record de Francisco Franco. O més ben dit, de Francisco F., que és com figura el nom a la segona pàgina d'Aleluya, la publicació setmanal de l'Arquebisbat de València, al capdavant del qual hi ha Antonio Cañizares.

El nom del dictador no apareix complet, però a l'arquebisbat admeten que el sufragi d'aquest dilluns a les set de la tarda està dedicat a Franco. Entre altres coses, perquè la mateixa persona que l'encarrega, i la identitat de la qual una portaveu declina revelar, fa el mateix regularment el dia 20 de cada mes en commemoració de la mort del militar, que es va produir el 20 de novembre del 1975. L'arquebisbat afirma que l'encàrrec s'accepta perquè en les misses "no es pot vetar ningú". I insisteix que el també cardenal Cañizares no està al cas ni d'aquest ni de cap altre sufragi. O que no ho estava, almenys, fins que aquest diumenge Eldiario.es va avançar la informació.

Per què es camufla el nom del dictador, doncs? "Perquè el responsable d'anotar les misses té aquesta sensibilitat. Pensa que pot molestar algú", assenyalen fonts de l'arquebisbat.

En efecte, hi ha persones a qui els disgusta. "Com és possible que a la catedral, que és el primer temple de la diòcesi, se celebri un cop d'Estat contra un govern legítim i democràtic? Algú s'imagina que a Munic li dediquessin una missa a Hitler?", es pregunta el periodista i expert en l'Església valenciana Alfonso Llorenç a la plaça de la Verge de València.

La portaveu de l'arquebisbat respon que no és una cosa a la qual la catedral es pugui oposar. "Si algú demana una missa en memòria d'un assassí perquè es resi per la seva ànima l'Església no pot negar-s'hi", diu. I afirma que al País Basc han estat habituals els sufragis tant a favor de membres d'ETA com de les víctimes d'aquesta.

Contractar una missa a l'oficina parroquial de la catedral de València costa 10 euros, segons informa una monja vestida de negre en un dels passadissos laterals del temple. Poc més que l'accés amb audioguia per a visitants que es cobra a l'entrada per rendibilitzar el pas dels grans grups de turistes que de manera creixent visiten la ciutat.

Cañizares s'ha vist involucrat en l'últim any en diverses polèmiques per les seves actituds respecte als refugiats, l'homosexualitat i el feminisme. Al maig, el cardenal va cridar a desobeir les lleis basades en la "ideologia de gènere", que va considerar "la més insidiosa i destructora de la història de la humanitat".

A través d'una portaveu, l'arquebisbat insisteix a desvincular per complet Cañizares del sufragi a favor de Franco. I assegura que en els últims dies el cardenal ha enaltit "el valor de la Transició democràtica" i de la "conciliació" dels espanyols després de la dictadura.

Llorens, que ha presenciat per curiositat alguna de les misses celebrades el dia 20 a la catedral en record del dictador, afirma que hi ha vist no pas més de 40 persones. La majoria, gent gran.

José Royo, de 85 anys, veí de Manises, no ha assistit a cap, tot i que no li faria res. "Sempre he dit que els millors anys de la meva vida van ser amb Franco. Després va venir la democràcia, que a mi no m'ha agradat mai", afirma després de sortir per la porta gòtica de la catedral, on va a resar cada dia. "El que no sé és per què oculten el nom, jo no ho faria"