_
_
_
_

El franctirador que va matar cinc policies a Dallas va declarar “que volia matar blancs”

L’atacant va morir per l'explosió d'un robot bomba de la policia després de la protesta contra els abusos dels agents

Pablo Ximénez de Sandoval

Cinc policies van morir i altres set van resultar ferits la nit del dijous pels trets d'un franctirador, un reservista afroamericà de 25 anys, durant una manifestació contra la violència policial a Dallas (Texas). L'emboscada, amb detalls d'inquietant sofisticació, es va produir al final d'una protesta d'unes 800 persones pel centre de la ciutat, convocada per grups relacionats amb el moviment Black Lives Matter. Era la resposta a la mort de dos homes negres a mans de la policia en el transcurs de 48 hores. Dos civils també van resultar ferits per les bales. Cada vegada hi ha més indicis que l'atacant, Micah Xavier Johnson, va actuar sol, encara que les autoritats van dir aquest divendres les investigacions continuen a la recerca de possibles còmplices.

La manifestació transcorria amb relativa calma fins que va començar el tiroteig i va condir el pànic. La policia de Dallas va confirmar la tarda del divendres que el tirador, que va ser abatut durant la matinada, era Micah Johnson, un antic reservista de l'Exèrcit de 25 anys que va arribar a ser destinat a l’Afganistan. En un escorcoll realitzat a casa seva, a Mesquite, un suburbi als afores de Dallas, es va trobar "material per fabricar bombes, armilles antibala, rifles, munició i un diari personal sobre tàctiques de combat". Això mostra, tal com va sospitar la policia des d'un primer moment, que no va ser un atac improvisat.

L'agressor es va atrinxerar en un aparcament al costat d’un centre de formació profesional, El Centro College, on va morir diverses hores després, per l'explosió d'un artefacte enviat per un robot de les forces de seguretat. El cap de la policia local, David Brown, va explicar que les autoritats van intentar negociar amb ell durant hores abans de prendre la decisió d'abatre’l. Johnson, va dir Brown, va reconèixer que estava "enfadat amb els blancs" i volia liquidar "policies blancs".

"Va dir que estava enfadat amb Black Lives Matter [un moviment social defensor dels negres], enfadat pels recents tirotejos de la policia, enfadat amb els blancs, va dir que volia matar blancs, va dir que no estava relacionat amb cap grup i que va actuar sol", va explicar el cap de policia.

@theyCallMeWreck

Després d'una nit infausta, el centre de Dallas va clarejar pres per les forces de seguretat. Al matí el tràfic estava tallat en una dotzena d’illes del centre, amb la policia en estat d'alerta i el so dels helicòpters damunt de la ciutat. El lloc de la matança, que estava envoltat de cotxes patrulla, va ser a 500 metres d'on John F. Kennedy va ser assassinat. Aquest, el succés més tràgic d'aquest departament, ha estat també la major matança d'agents de policia des dels atacs de l'11 de setembre del 2001 a Nova York.

En escruixidors vídeos de testimonis publicats a les xarxes socials, s'escolten els trets d'armes automàtiques. Les forces de seguretat van detenir tres persones, però durant la tarda del divendres les autoritats van indicar que tot apunta que Johnson va actuar sol. L'incident sembla ser obra d'un "únic tirador", va dir l'alcalde de Dallas, Mike Rawlings, en roda de premsa. També el secretari de Seguretat Nacional, Jeh Johnson, va declarar que el sospitós mort sembla ser l'únic autor del tiroteig i que "no se li coneixen vincles o inspiració alguna per part de cap organització internacional". Així i tot, el governador de Texas, Greg Abbott, va subratllar que se segueix investigant si algú sabia dels plans de Johnson o va arribar a ajudar-lo a perpetrar la matança.

El president Barack Obama va condemnar aquest divendres els fets, en una compareixença a Varsòvia, on participa a la cimera de l’OTAN: "Aquest ha estat un atac atroç, calculat i menyspreable contra agents de seguretat". Obama va recalcar el seu suport a els qui integren els cossos de policia perquè "tenen una feina difícil" i "la immensa majoria d'ells fan un bon treball". El president va dir que una vegada que es vagin aclarint els fets caldrà reobrir el debat sobre el fàcil accés a armes de foc molt potents que "fan més letals aquests atacs".

"Hem vist tragèdies com aquesta massa vegades”, havia declarat Obama hores abans, només arribar a la capital polonesa, en referència a les morts gravades amb telèfons mòbils de dos negres per trets de policies aquesta setmana, incidents que haurien provocat la ira de l'atacant de Dallas. “No és només un problema negre. No és només un problema hispà. És un problema americà, i a tots hauria de preocupar-nos”, va afirmar el president.

La candidata demòcrata a les eleccions presidencials, Hillary Clinton, i el seu rival republicà, Donald Trump, han cancel·lat els actes de campanya que tenien previstos per a aquest dissabte. Trump, sempre incendiari, s'ha estalviat aquesta vegada sortides de to: "La nostra nació està massa dividida. Massa americans han perdut l'esperança. Les tensions racials han empitjorat, no han millorat. Aquest no és el Somni Americà que volem per als nostres fills", ha dit a través d'un comunicat.

En els primers moments de gran confusió, la policia va fer circular per Twitter la foto d'un sospitós, identificat com Mark Hughes, que es va lliurar quan va veure la seva imatge a les xarxes socials. Aquest, que a la fotografia vestia de camuflatge i portava un fusell d'assalt a l'espatlla, ja ha estat posat en llibertat. "Només veure la meva foto, vaig fer que es detingués un cotxe de policia", va explicar Hughes davant les càmeres de la CBS. "El meu germà podria haver mort perquè algú va cometre la irresponsabilitat de penjar la seva imatge a Twitter", va declarar el seu germà petit, Corey Hughes, davant la mateixa cadena. "No hem fet més que cooperar amb la policia", va asseverar.

Les protestes i manifestacions s'havien anat succeint al llarg del dijous en diferents ciutats de forma espontània després de la mort dels afroamericans Philando Castile, a Minnesota, i Alton Sterling, a Louisiana. El tiroteig en el qual va derivar la concentració de Dallas fa témer nous disturbis com els quals es van generar en Ferguson (Missouri), fa dos anys, quan Michael Brown, un noi de 18 anys que anava desarmat, va perdre la vida pels trets d'un policia blanc.

Aquest tipus de casos mostra les ferides racials dels Estats Units, els seus problemes encara per resoldre. El mateix governador de Minnesota, Mark Dayton, va admetre davant la premsa aquest divendres a la tarda que veia un biaix racista en el cas de Castile i que sentia que "hauria acabat d'una manera diferent si haguessin estat blancs".

El dimecres, Castile, de 32 anys, va morir abatut per un agent de policia que l’havia detingut perquè el seu vehicle tenia un far posterior trencat. En el vídeo, que la seva núvia va transmetre en directe, se’l veu agonitzar mentre el policia segueix apuntant la seva pistola i la dona relata la seva versió dels fets. El dia abans, Alton Sterling havia perdut la vida a Baton Rouge, Louisiana, pels trets de dos agents quan ja havia estat reduït.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Pablo Ximénez de Sandoval
Es editorialista de la sección de Opinión. Trabaja en EL PAÍS desde el año 2000 y ha desarrollado su carrera en Nacional e Internacional. En 2014, inauguró la corresponsalía en Los Ángeles, California, que ocupó hasta diciembre de 2020. Es de Madrid y es licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Complutense.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_