Una modesta cooperativa de 80 pisos demostra que una altra manera de construir és possible

L'únic edifici d'habitatges d'Europa que ha obtingut la certificació Leed Platinum és a Espanya, en concret a la localitat madrilenya de Tres Cantos. El passat mes de juny, l'USGBCI (United States Green Building Council Institute), va concedir a la cooperativa d'habitatges Arroyo Bodonal aquest diploma internacional que reconeix la màxima excel·lència en la construcció sostenible, el respecte mediambiental i l'eficiència energètica.

A Espanya són només 21 els immobles que han obtingut aquest prestigiós reconeixement, però la majoria pertanyen a grans empreses com Iberdrola, Zara, Repsol, Abengoa o Nestlé. També hi ha alguns edificis públics i universitats. Al mateix nivell que totes aquestes grans corporacions hi ha ara una modesta cooperativa en règim d'autogestió de 80 habitatges sostenibles (71 de lliures i 9 de protegits), que va començar a prendre forma ara fa 13 anys. Des de fa més d'un any hi viuen 225 persones –el 80% amb edats entre els 33 i els 43 anys–, que han pagat des de 127.000 euros (un dormitori) fins a 350.000 euros (quatre dormitoris) pels seus pisos.

Aquest edifici residencial esvaeix de cop i volta els fantasmes que existeixen a l'hora de fer habitatges sostenibles i torna a posar sobre la taula el debat sobre per què no es fan més cases d'aquest tipus a Espanya. Ser una rara avis, però, ha tingut les seves complicacions. Només els propietaris d'aquests pisos van creure en el projecte, malgrat que no van rebre ni un sol euro en subvencions i van haver d'afrontar el sobrecost que suposava la construcció. "L'increment de despeses net en aquest immoble, que té qualificació energètica A –la màxima possible a Espanya–, ha suposat entre el 6% i el 7% si es compara amb un edifici amb qualificació C alta, que és superior a la mitjana", diu Antonio Martínez Ovejero, secretari de la junta rectora i un dels impulsors del projecte. Això significa uns 500.000 euros de més, uns 6.000 euros addicionals per veí.

Sembla una quantitat petita si es té en compte que en aquesta urbanització els propietaris tenen un estalvi energètic del 75,64%, (531.371 kWh) i l'emissió de CO₂ disminueix en un 73,20%. Si es compara amb la normativa energètica americana, "estalvia un 44,63% d'energia respecte a un edifici de construcció estàndard", segons Borja López Calle, consultor Leed d'Indra, membre de l'USGBCI des del 2008 i empresa encarregada de l'obtenció del certificat d'aquest immoble.

És l’únic edifici residencial d’Europa que ha obtingut el certificat Leed Platinum

L'estalvi del sistema de climatització, calefacció i aigua calenta és d'entre 111.996 i 101.571 euros cada any. A banda d'això, resulta que la despesa mitjana en electricitat per pis entre el maig i el desembre del 2015 ha estat de tot just 37,02 euros al mes. Amb aquest nivell d'estalvi, la inversió s'haurà amortitzat d'aquí a sis anys. "L'estiu passat el sistema de climatització va afrontar en solitari l'onada de calor més forta dels últims 30 anys, mantenint una temperatura mitjana als habitatges de 22 i 23 graus", destaca Martínez Ovejero. Però no hi ha calderes de petroli o de gas, ni aparells d'aire condicionat ni radiadors. La construcció i el disseny dels 80 pisos tenen com a referència els edificis de consum d'energia gairebé nul inclosos en les directives de la UE i que seran obligatoris per a tots els immobles nous a partir del 2020.

El que fa que aquest bloc –executat per l'arquitecte Carlos Nieto Gómez– sigui diferent és l'envolupant (façana ventilada, doble aïllament i vidres d'alta eficiència energètica), la geotèrmia i el terra radiant, així com el sistema de ventilació mecànica automatitzada a cada habitatge amb recuperació de calor. Els habitatges es van lliurar amb electrodomèstics d'alta eficiència energètica i rentadores i rentavaixelles bitèrmics, la qual cosa suposa que l'aigua calenta es proveeix a través de la geotèrmia.

Els ascensors tenen recuperació cinètica (creen energia quan baixen, l'acumulen i l'aprofiten per a la pujada) i hi ha preinstal·lació i reserva d'espai per recarregar les bateries de cotxes elèctrics als garatges. Per a l'estalvi d'aigua disposa d'un sistema de recollida i reutilització d'aigua de pluja, i una depuradora d'aigües grises procedents de lavabos i dutxes per reutilitzar-la a les cisternes dels vàters i la neteja dels garatges.

A més de la falta d'ajudes públiques, als cooperativistes els va agafar de ple la crisi del maó i van estar a punt de perdre una mitjana d'entre 50.000 i 70.000 euros cada soci. Però el pitjor va ser la falta de sintonia de les entitats financeres. Antonio Martínez ho recorda com l'etapa més crítica i difícil. "Vam recórrer 28 bancs sol·licitant el crèdit promotor. Només quatre van entrar a examinar el projecte i només un, Triodos Bank, ens el va concedir sobre la base del projecte mediambiental".

La despesa mitjana en electricitat per pis és de només 37 euros al mes

Aquesta promoció ha posat en evidència el sector immobiliari espanyol i europeu demostrant que un nou tipus de construcció és possible. Per què no se segueix l'exemple? És cert que no és l'única urbanització que té geotèrmia o que ha obtingut una qualificació A a Espanya, tot i que els casos es podrien comptar amb els dits d'una mà.

"La certificació Leed, que apareix a Espanya el 2008, coincideix amb la crisi del sector immobiliari. Les promocions d'habitatges nous han caigut molt i és part de la raó que hi hagi tan pocs habitatges certificats", diu Dolores Huerta, secretària tècnica de Green Building Council Espanya. Però, sobretot, perquè "els requisits que demana Leed sovint són molt exigents per a habitatges, com el de la prohibició de fumar a tot l'edifici. A més, el sector immobiliari encara no coneix ni utilitza l'argument de la sostenibilitat com a garant de la qualitat dels habitatges", afegeix. Segons Borja López, "aconseguir el nivell platí requereix un sobreesforç que les promotores estàndard d'habitatges no volen assumir. El cas d'Arroyo Bodonal és diferent perquè ha estat una autopromoció de cooperativistes amb una idea molt clara des de l'inici".

Els promotors assenyalen als compradors d'habitatge. "Falta cultura, coneixement i sensibilitat per part del client. Segurament el client que accedeix a un habitatge no té ni idea de què és Leed i què vol dir, si es compara amb altres certificats com, per exemple, la qualificació energètica", assenyala Fernando Moliner, president de la Comissió Tècnica i Innovació de l'Associació de Promotors de Madrid (Asprima). Moliner esmenta un residencial de 75 cases a Somosaguas, també a la regió madrilenya, en tràmit de registre.