D’entremaliadura a atemptat cultural

“La pirateria és més que una petita entremaliadura, és un robatori, un atemptat contra la creació intel·lectual”. Amb aquesta punyent, per real, imatge i amb una astuta crida al retorn necessari a l'essència de l'ofici prescindint de formats i plataformes de difusió, el president del Grupo Planeta, José Creuheras, va obrir ahir el primer fòrum anual d'editors Edita Barcelona, que la ciutat vol convertir en un dels reconstituents de la seva capitalitat editorial.

La primera dosi ho tenia tot: l'escenari (el Saló de Cent de l'Ajuntament, amb el tinent d'alcalde responsable de Cultura, Jaume Collboni, d'amfitrió) i el públic (des dels presidents de la patronal d'editors i llibreters, Daniel Fernández i Antoni Daura, fins a la plana major de la nova agència Balcells, passant per la directora general de Penguin Random House, Núria Cabutí, editors de tots els estrats literaris i econòmics, com el president de l'Associació Internacional d'Editors, Richard Charkin, o acadèmics com Pere Gimferrer o el rector de la Universitat Pompeu Fabra, Jaume Casals).

Creuheras no va malgastar l'ocasió en la que va ser la seva primera intervenció pública significativa davant del sector i, reprenent l'esperit del seu predecessor i amic, José Manuel Lara Bosch, el màxim representant del primer grup editorial espanyol va ser àgil a l'hora d'enfocar la qüestió: el sector està “en el moment de més transformació de la seva història, però també en el de més incertesa i alhora el més apassionant”, fruit de la irrupció del món digital. Va donar poques xifres, però van aportar valor perquè la primera li va servir per desfer la profecia del final del paper: “L'equilibri, i ja fa dos anys que dura a escala mundial, s'està decantant a favor del llibre en paper davant del digital en un percentatge de 70 a 30”. En una estratègia de dutxa escocesa, va apuntar, no obstant això: “Des del 2008 el mercat del llibre ha caigut a Espanya un 30%, mentre que en el mateix període l'índex de lectura ha pujat 7,5 punts; o sigui, es llegeix més, però es ven menys”.

Des d'aquest pressupost, Creuheras va atribuir la situació a la pirateria: l'oferta legal de continguts en format llibre només ha atret el 5% de consumidors, que en facturació es tradueix en uns 115 milions d'euros, mentre que va xifrar el dany de la pirateria al sector en 200 milions d'euros anuals.

No obstant això, creu, hi ha un “mal pitjor” que aquesta sagnia econòmica: “El menyspreu cap al contingut cultural” que implica aquesta pirateria, del qual va culpar principalment tota la cadena de valor del llibre, a més de la legislació i fins i tot el sistema educatiu, però especialment “la indústria tecnològica que fabrica els suports per a la lectura digital” i “els grans grups de distribució per Internet”. Ells són els que han aconseguit que “el contingut sigui irrellevant i que l'únic valor sigui el tecnològic, el dels dispositius electrònics; per ells, el llibre és només una matèria primera”. I va fer un avís inquietant sobre el que podria fer fallir definitivament el sector: “Assistirem a Europa pròximament a una campanya d'aquests grups per posar fi a la llei del preu fix”.

Davant d'una plaga que situa Espanya en el vergonyós grup capdavanter de països on més es pirateja, amb la Xina, Rússia i Ucraïna (“el 77% dels continguts de la xarxa es pirateja a Espanya; només es paga un de cada tres llibres digitals”), Creuheras va demanar als seus col·legues que pensin en Internet “com alguna cosa més que una plataforma per vendre llibres” i el considerin “també com a servei”, proposant fins i tot llibres en streaming, com ja fa el sector de la música”.

També va lamentar que els governs no dotin de mitjans el sector judicial —“la velocitat tecnològica no és la de la justícia”— i va suggerir que s'instauri el “bloqueig preventiu de pàgines o que anunciants, productors de continguts i agències de publicitat s'uneixin i ofeguin les seves fonts de finançament”.

Malgrat aquest panorama, el president de Planeta va fer un gir esperançador i davant les gairebé 300 persones que es van aplegar (molts, estudiants del Màster d'Edició de la UPF, centre que impulsa el fòrum juntament amb el Gremi d'Editors de Catalunya i el Consistori) va demanar que, “davant d'una societat que cada vegada té més temps d'oci, espai pel qual el llibre ha de saber competir oferint el binomi formació i entreteniment imbatible per preu”, els editors recuperin el seu ofici: “No ens preocupem de formats i anem a la nostra essència: comunicar lectors amb autors, abrigallant els uns i sabent bé quins, quan i com volen els altres”. Els valors que ha de tenir aquest editor passen per “talent, ofici, il·lusió i perseverança”, va dir. “I som a la millor ciutat per desenvolupar-los”. El fòrum promet.