“Els quioscos i la democràcia estan en vies d’extinció”

 Somriu Javier Pérez Andújar (Sant Adrià de Besòs, 1965) mentre posa entre criatures terrorífiques com el comte Dràcula, l’Home Llop i Frankenstein, que gràcies a un artefacte mecànic es va incorporant pesadament de la llitera del laboratori recreat en un racó del Museu de Cera de Barcelona. És el lloc que ha triat per fer la foto de l’entrevista, i ho argumenta assegurant que és un temple ocult de la cultura popular: “Hi ha temples de moltes categories, alguns de sèrie B, com seria aquest”. No hi ha ningú a les sales. “És molt curiós. Aquí es barregen els encerts i els desencerts, és com una petita galeria dels horrors que provoca terror —afegeix quan passa davant una estrada amb les figures de Franco, Hitler o Mussolini—, però també el riure, que són els dos grans gèneres de la cultura popular”, afegeix. Dos ingredients que estan molt presents en el Diccionario Enciclopédico de la Vieja Escuela (Tusquets), l’últim llibre de l’autor de Paseos con mi madre (2011), Catalanes todos (2014), entre altres títols, i premi Ciutat de Barcelona el 2014. El diccionari reuneix textos publicats entre 2006 i 2014 en aquest rotatiu, revistes, blogs i altres d’inèdits.

“És una versió enciclopèdica del món, en aquest cas del meu, del que em mou a escriure, dels escriptors que adoro, de les pel·lícules que em han marcat —Frankestein de Peter Cushing és una de les entrades— i de l’actualitat. Fer-ho en forma de diccionari em permetia ser extens però alhora breu de lectura, que és el millor de la cultura popular, que pots anar picotejant. És com el bistec que et dóna la teva mare i que talla a trossets perquè te’l puguis menjar. A més, crec que el diccionari enciclopèdic forma part de la literatura. Hi ha molts escriptors que han escrit diccionaris enciclopèdics, com ara Flaubert, André Bretton o Francisco Umbral, amb el Diccionario cheli”.

Són entrades molt diverses, de noms, títols de pel·lícules, conceptes i idees que Pérez Andújar utilitza per explicar el que vol. A Barroc, per exemple, fa una reflexió sobre la democràcia i la informació: “La democràcia espanyola es va forjar abans als quioscos que a les Corts”, escriu. I ho aclareix: “Fa anys, en l’època de la Transició, als quioscos t’impregnaven de política, i ho veies al carrer. I no només els diaris, totes les publicacions estaven amarades de política. Ara, en aquests de la Rambla es veuen més samarretes i imants que premsa. Estan desapareixent els quioscos i també desapareix la democràcia. Es podria dir que els quioscos han perdut vida, i a la democràcia li passa una cosa semblant. Els dos estan en vies d’extinció”.

L’entrada Biblioteca Infantil li serveix per confessar la “fam” de lectura que sempre ha sentit des de petit. Una cosa que associa al fet que la seva mare, filla d’un soldat republicà que va morir a Granada a la Guerra Civil, es va veure privada dels llibres i l’ensenyament que havia arribat al seu poble de la mà d’unes mestres republicanes que la dictadura franquista va anul·lar: “A ella li van prendre els llibres que li portava la República. A mi, la meva mare no em va poder donar llibres, però em va donar la fam de lectura”. Una passió que es va forjar en un calaix ple de còmics que tenia a casa. Probablement per aquesta afició al còmic molts personatges d’historietes es passegen pel seu diccionari, com Carpanta, Ibáñez i les seves criatures. “Amb ells vaig ser molt feliç, i em sento agraït. Ser nen de barri, on les hòsties volaven, no era fàcil, i els còmics van ser el meu refugi. Per a mi això és cultura, i tant me fa que sigui popular”. Kung-Fu, King Kong, Ironman, James Bond, Mary Poppins són personatges i pel·lícules que també tenen entrades.

En la definició d’Edgar Allan Poe, un dels escriptors favorits de Pérez Andújar, diu: “Jo el porto ficat a les venes, com una llavor de diable”. I també Eduardo Mendoza: “És que és molt important. Gràcies a ell i a tot el que ha escrit coneixem moltes barcelones. No solament la Ciutat dels Prodigis. També hi ha la de Mauricio o las elecciones primarias, un llibre molt dur que apunta l’època del socialisme decadent,quan buscaven persones com dentistes —Mauricio ho era— per ficar-los a les llistes. A més, és l’escriptor més elegant que tenim a Espanya”, conclou.

Hi ha bromes o jocs que obliguen el lector a saltar d’una veu a una altra. Això passa amb “muntanya, vegeu Pérez de Tudela”, i així a través d’una desena llarga d’entrades. També hi ha cançons, com aquella d’Alaska y los Pegamoides: “Tengo los huesos desencajados, el fémur tengo muy dislocado, tengo el cuerpo muy mal, pero una gran vida social” per referir-se a la declaració de Fèlix Millet pel desfalc del cas Palau, a la qual va acudir en cadira de rodes. A Jo diu: “Vaig deixar el Facebook perquè m’estava convertint en un vell verd, i ara el Twitter està fent de mi un vell carallot”.

Explica que les seves entrades preferides són les que bateja com Charlie Hebdo, Res i Ninvie. En elles parla del terrorisme islàmic, de l’atemptat contra el setmanari satíric i de la destrucció de la cultura: “Va ser el terrorisme islàmic el que es va carregar els meus, els que dibuixaven còmics; es van carregar la llibertat d’expressió. I tot això té molt a veure amb el món en què vivim. Em vaig indignar tant que l’endemà vaig anar a París a manifestar-me”.

El 15-M és una altra de les entrades. “En el diccionari està tot el que m’ha impressionat, i en política el moviment del 15-M és l’últim que m’ha impactat, després de la Transició. Ara ja ha tornat el desencant”, es lamenta.

Suposem que pogués introduir una nova entrada per referir-se a les eleccions del 26-J. Com en diria i què explicaria? Seria per a la lletra V, “de vot hipster”, contesta. I la definició? “No et fies del vot hipster. Al final els hipsters han confiat més a ser guais i en les coses de disseny que en la gent normal. S’han deixat portar més per ser moderns que per anar a les ferides de la gent. Els hipsters també voten, però menys. Volien captar perfils de Facebook, però no les persones i han caigut en aquesta frivolitat. En realitat, el vot hipster té més de telesèrie que de carrer”. Com a aclariment, Pérez Andújar diu que també podria haver remès a una altra entrada: “Vegeu Podem”.