El silenci electoral del Banc Expropiat

“Ja s’ha acabat, ja s’ha acabat, ja s’ha acabat la pau social”, aquesta és la lletra d’un dels càntics que els col·lectius vinculats al moviment okupa, de caràcter anarquista, repeteixen fins a la sacietat en les manifestacions. Una proclama que es fixa en l’hipotàlem de qui l’escolta. Sol ser el senyal previ a accions com la crema de contenidors o la melodia que encapçala les maçades, de cop sec, que fan miques els vidres dels aparadors de les entitats bancàries. Va ser un dels càntics que van marcar la banda sonora dels altercats viscuts al barri de Gràcia entre el 23 de maig i el 7 de juny després del desallotjament de l’anomenat Banc Expropiat. Després de setmanes de tensió —amb desenes de destrosses, violència i intents de reocupació— els activistes del Banc Expropiat van signar la treva dos dies abans de l’inici de la campanya electoral. Van signar la pau social sense haver aconseguit res a canvi. Es van apartar de l’agenda política, poques hores després de començar la campanya electoral, després d’haver dominat la cúspide mediàtica durant setmanes.

Enrere quedaven els aldarulls i la cirereta del pastís, cosa a la qual els activistes van denominar el Banc Sorpresa. El 4 de juny cinc activistes van reocupar discretament el 181 de la Travessera de Gràcia. Un cop d’efecte que van anunciar aquell matí a les xarxes socials. Van fer alçaprem en una de les xapes amb les quals el propietari havia convertit en un búnquer el local i van accedir a l’immoble. Van gravar, suposadament, un vídeo des de dins del local. Després de l’anunci, de nou, desenes d’agents i nou hores de tensió en les quals els Mossos van acabar detenint els cinc activistes que havien accedit a l’interior de l’immoble. Després del gir d’efecte del Banc Sorpresa, una manifestació pacífica i fi. Es van acabar els altercats. No en va quedar ni rastre quan van aparèixer els cartells, els mítings i les promeses electorals. Els okupes van deixar les protestes amb el pretext que estaven perjudicant els comerciants del barri. En el comunicat-treva aprofitaven per criticar els partits polítics, encara que no tots. Retreien a Trias “regalar” diners públics al propietari de l’immoble. També van repartir llenya contra sectors d’ERC “que estan carregant contra l’Ajuntament actual o els incorregibles del PP o C's que aprofiten qualsevol situació per tenir el mínim de notorietat”.

Els activistes asseguraven sentir-se utilitzats políticament, però no han fet girar la truita ni han tret rèdit de la campanya electoral. S’han mantingut callats. De fet, durant setmanes s’havia parlat de les negociacions de l’Ajuntament per oferir un local alternatiu al moviment però no se’n sap res. El 23 de juny passat, el setmanari L’Independent de Gràcia anunciava que una mediació independent amb el suport de CiU i Barcelona En Comú estava negociant amb els activistes del Banc Expropiat realitzar una reunió amb uns punts prefixats. Segons el setmanari, s’estaven assentant les bases perquè el col·lectiu recuperés l’immoble, però per a això el Banc Expropiat havia de constituir-se com a entitat sense ànim de lucre. La publicació assegurava que l’assemblea dels okupes no ha donat el vistiplau a la creació d’una entitat sense ànim de lucre. El segon punt contempla, per part del consistori, la permuta de locals o cessió per tres anys en usdefruit a l’amo. A més, el propietari havia d’acceptar una “oferta cívica a baix cost”.

El Banc Expropiat té com a norma no fer declaracions en els mitjans de comunicació. No existeix la figura d’un portaveu però a les xarxes socials critiquen L’Independent de Gràcia per “no contrastar la informació”. Des de Twitter els okupes asseguren que emetran un comunicat “després del cap de setmana” que aclareixi l’assumpte de les reunions. El comunicat serà públic hores després que s’hagin comptat totes les paperetes d’uns comicis en què els activistes s'han mantingut en silenci.

La tornada al Banc Expropiat

No és l’única acció que el Banc Expropiat pretén realitzar després d’aquest 26-J. Els activistes han engegat una campanya per recollir aportacions econòmiques destinades a subvencionar una acció, ara com ara secreta, denominada Banc Sorpresa 2. Hi ha 16 llocs, per regla general cases okupes, on tot aquell qui ho desitgi pot dipositar diners, sempre en efectiu, per cobrir les despeses del suposat retorn a l’immoble del 181 de la Travessera de Gràcia. El compte de Twitter dels activistes recorda que a Can Vies es va arribar a realitzar un “Verkami per reconstruir l’espai”. Amb aquests diners es durà a terme una acció que amb tota seguretat serà després dels comicis d’avui. No donen pistes però mostren cert sentit de l’humor en la recaptació econòmica: “Pocs euros: culleres; molts euros: pics i pales; moltíssims euros: la tuneladora”. Sens dubte diners per tornar a entrar al Banc Expropiat.

Els okupes del Banc Expropiat presumeixen de la seva ideologia anarquista. No donen suport a cap partit i no s’han posicionat en una campanya electoral on s’han vist menys cartells que altres vegades. Més de quinze dies on la pau social ha estat garantida pels activistes de Gràcia. Potser, quan l’aritmètica parlamentària acabi serà el moment en què es torni a escoltar aquell càntic: “Ja s’ha acabat, ja s’ha acabat, ja s’ha acabat la pau social”.