Els britànics trien el seu lloc al món en un referèndum històric
Cameron confia en una alta participació que confirmi el lleuger avantatge dels europeistes
Ha arribat el dia en què els britànics decideixen el seu lloc al món i, si el país ja emprenia el camí dividit, la virulenta i dramàtica campanya ha obert encara més la bretxa. El primer ministre britànic, David Cameron, confiat que una alta participació confirmarà el lleuger avantatge que els sondejos donen als europeistes, va reiterar el seu missatge patriòtic que “els britànics no fugen”. Els euroescèptics van apel·lar al cor dels indecisos per convertir el 23 de juny en “el dia de la independència” britànica. Només un resultat contundent, en un sentit o altre, permetrà girar full en un procés que marcarà el futur del país i de la construcció europea.
Aquest dijous s'enfronten dos arguments a les urnes: l'economia, que pocs neguen, ja que se'n ressentirà si el país abandona la UE, i la immigració, amb un impacte que s'ha revelat com el gran tema latent en la societat britànica. Divendres al matí, quan finalitzi el recompte, se sabrà si els britànics han escoltat els agents econòmics que han alertat dels riscos del Brexit o si, per contra, prefereixen sacrificar la butxaca amb la finalitat d'aconseguir l'objectiu de controlar les seves fronteres.
Sigui quin sigui el resultat, la campanya ja ha revelat algunes certeses. La primera, el fracàs de la política tradicional per entendre i gestionar l'impacte de la immigració. En particular, el del laborisme, sense un discurs sòlid i sense fissures sobre l'assumpte, que ha provocat un distanciament amb les seves bases tradicionals.
En segon lloc, la campanya ha destacat la profunda divisió que existeix en el partit del Govern sobre el paper que el Regne Unit ha d'exercir al món. El referèndum, que David Cameron va convocar per fer callar l'antieuropeisme en el seu partit, només ha exacerbat la divisió que afecta el partit i que posa en perill el seu propi futur polític.
Finalment, el procés ha constatat l'oposició del país a un avanç en la integració europea. Hi ha dos tipus de britànics: els que volen sortir i els que volen quedar-se per canviar les regles. El preu de la permanència del país, la segona economia del bloc, serà un rèmora per a qualsevol progrés en la construcció europea.
Polítics de tots els signes, units o enfrontats més enllà de filiacions partidistes, van recórrer aquest dimecres el país en un frenètic últim dia de campanya. Els estudis amb què treballa l'equip del primer ministre indiquen que els arguments econòmics estan fent efecte i que la participació aquest dijous serà alta, cosa que els experts sostenen que en principi afavorirà els partidaris que el Regne Unit segueixi a la UE.
La mobilització dels joves serà determinant. El debat europeu ha posat de relleu una divisió més, la generacional: els més grans són més receptius als missatges euròfobs, i els joves són majoritàriament europeistes. Però els primers voten i els segons, desencantats amb la política tradicional, tendeixen a quedar-se a casa.
Els mercats seguien la tendència a l'alça que va començar dilluns, senyal d'optimisme en els inversors sobre la possibilitat de la permanència. Més de 1.200 líders empresarials van demanar el vot per la permanència en una carta publicada a The Guardian. També ho va fer el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, que va advertir que “una Europa fragmentada” exacerbaria la “inestabilitat i faria la regió imprevisible".
A la tarda, Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, va voler ressaltar el caràcter definitiu de la consulta. “Fora significa fora”, va dir. “Els votants britànics han de saber que no hi haurà cap tipus de renegociació”. El febrer passat, el primer ministre va arribar a un acord amb els seus socis europeus que eximeix el Regne Unit del principi d'una unió cada vegada més propera, li permet restringir prestacions als treballadors europeus en territori britànic i garanteix salvaguardes als països de fora de l'euro. Aquest acord va ser enarborat per Cameron, al principi de la campanya, per defensar la permanència a la UE. Juncker es va encarregar aquest dimecres de recordar que el primer ministre “va obtenir el màxim que va poder rebre” i que no hi haurà “renegociació”.
La gran cita quedarà marcada per l'assassinat fa una setmana de la diputada laborista i proeuropea Jo Cox, a mans suposadament d'un veí que es va declarar “activista polític”. L'horrible crim va provocar una crida generalitzada a la moderació d'una campanya en què la por ha vençut com a argument a l'esperança. La por del desastre econòmic, d'una banda, i l'amenaça de la immigració, per l'altra. El record de la diputada sobrevolarà aquest dijous les urnes. La crida a la unitat de les diferents sensibilitats, que Cox va convertir en la seva lluita política, serà clau per reconstruir un país ferit.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
