Barcelona en 360 graus

Si a Barcelona li faltava alguna cosa en restauració com a altres grans ciutats, això s’ha acabat. Des de l’agost, la Torre Colom acollirà un restaurant mirador a l’estil del mític SkyCity de Seattle, o el 58 Restaurant de la Torre Eiffel de París on es barregen cuina i monuments, almenys des de dalt. Fins ara, els llocs per menjar amb vistes a la ciutat solen estar als barris de dalt tot aprofitant la muntanya. Aquest serà, però, el primer situat al mateix centre, on es mirarà l’estàtua de Colom per sobre de l’espatlla. A uns 110 metres d’alçada, el local ocuparà les tres últimes plantes de l’edifici que es va considerar el primer gratacel de Barcelona.

A risc de convertir-se en un atractiu turístic més a la col·lapsada Ciutat Vella, Enrique Valentí, promotor del Marea Alta —així es dirà el restaurant—, assegura que posarà tots els seus esforços perquè hi predomini el públic local. Sobretot a la planta més alta visitable, la 24, on se situarà el restaurant de fumats i peixos a la brasa a l’estil basc per a un centenar de comensals. No obstant això, a la 23 aquesta intenció localista es dilueix. Els amos tenen pensat el còctel definitiu per seduir els guiris: un bar de sangries amb terrasses obertes amb capacitat per a 80 persones.

La particularitat radicarà llavors, en l’edifici. Les tres plantes del negoci —a l’última hi haurà la cuina—, tenen forma d’hexàgon, amb una planta diferent de la resta. A més, les finestres tindran una inclinació obliqua, fet que facilitarà segons Valentí les vistes fins i tot assegut.

En la decoració predominaran els tons blaus mariners, els blancs i els grocs que recordaran les enormes grues del port que es poden veure des d’una part del saló. “Serà com la sala de màquines d’un vaixell del nord”, ha dit l’impulsor. Com a curiositat, a sobre de la cuina, on tothom a Barcelona es pensa que hi ha un heliport, hi continuarà existint el curiós sistema antiincendis que es va idear fa 45 anys amb la construcció de la torre: un aljub que guarda aigües pluvials per si cal apagar un foc.

L’obra no ha estat fàcil. Ajustar a la legalitat una explotació gastronòmica on abans hi havia oficines ha costat tres anys i mig de permisos i llicències. A més, adaptar-se a les normatives del districte, hipersaturat de negocis d’oci, ha suposat un sobrecost que Valentí no ha detallat. Només ha volgut donar una xifra global i aproximada de la inversió: quatre milions d’euros. Els treballs van començar el novembre del 2015 i la previsió oficial és que el restaurant pugui obrir al mes d’agost. A les grans dimensions —365 metres quadrats, les plantes 24 i 25 i 280, la 23—, s’hi ha de sumar la dificultat de portar els materials. Segons el mateix impulsor, els seus socis són “tres famílies catalanes” i el negoci donarà feina a 34 o 35 treballadors.