_
_
_
_

La conversa de De Alfonso xoca amb la llei de l’Oficina Antifrau

El director de l'OAC va retre comptes al ministre, el va informar d'investigacions en curs i va mostrar interessos polítics

Jesús García Bueno
Daniel de Alfonso, en una imatge d'arxiu.
Daniel de Alfonso, en una imatge d'arxiu.Carles Ribas

Daniel de Alfonso podria haver incomplert alguns articles de la llei que regula l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) en la conversa amb el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz. A la reunió, que va ser gravada, De Alfonso –escollit el 2011 pel Parlament per a un mandat de nou anys– ret comptes davant de Fernández Díaz i li detalla l'estat d'algunes investigacions que afecten tant el màxim dirigent d'Esquerra (ERC) i actual vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, com l'entorn familiar de l'exconseller Felip Puig, dirigent històric de Convergència (CDC).

La Mesa del Parlament es reunirà avui per analitzar la situació creada després de la difusió aquest dimarts, pel diari Público, del contingut d'aquesta conversa. El director de l'OAC l'escull i el destitueix el Parlament, amb una majoria de tres cinquenes parts. Una de les causes que permet apartar-lo del càrrec, segons la normativa, és la "negligència notòria i greu en el compliment de les seves obligacions i deures del càrrec". De l'anàlisi de la conversa i de l'estudi de la llei que regula Antifrau es desprenen indicis de diversos incompliments:

Retre comptes al ministre. En la trobada, De Alfonso ret comptes davant de Fernández Díaz, que li pregunta per diverses investigacions obertes entorn d'Esquerra i Convergència. "Nosaltres estem investigant coses d'Esquerra, però són molt febles. Aquesta és la veritat, ministre". Amb diligència, el director explicita no només els detalls de la investigació, sinó de les gestions que ha fet o té previst fer per canalitzar l'assumpte. La normativa d'Antifrau, del 2008, recull explícitament que és una institució "independent" i adscrita al Parlament català, "a qui ret comptes". La norma sí que preveu la "cooperació" amb l'Administració de l'Estat, però per sol·licitar "dades i antecedents" necessaris per a una investigació. I encara que també cita la possibilitat de realitzar "entrevistes personals", aquesta ha de ser també per obtenir "informació rellevant" sobre les investigacions. En una entrevista a TV3 dimarts a la nit, De Alfonso va defensar la seva xerrada amb Fernández Díaz: "Jo em reuneixo amb tots perquè és la meva obligació tenir informació quan ells demanen reunir-se amb mi".

Intencionalitat política. Sobre la investigació oberta a un germà d'Oriol Junqueras per les adjudicacions de l'empresa Cespa, De Alfonso explica: "Llavors, si a més aconseguíssim tenir alguna cosa que es tragués en el moment processal oportú d'Esquerra, que fes també al president de la Generalitat dir «ui, no convenen tant com deien perquè a mi ara ajuntar-me amb aquests...» Bé, també seria bo". El comentari –la reunió es produeix la tardor del 2014, poc abans de la consulta independentista del 9-N– mostra una intencionalitat política en l'actuació de De Alfonso que és aliena a la naturalesa de l'OAC, que ha d'actuar “amb plena independència i objectivitat”. El director, afegeix la llei, "no rep instruccions de cap autoritat en l'exercici de les seves funcions i ha d'actuar amb submissió, en tots els casos, a la llei i el dret".

El deure de secret. La confidencialitat de les actuacions de l'Oficina Antifrau les recull l'article 18: cal "assegurar la màxima reserva per evitar perjudicis a la persona o a l'entitat investigades". Tots els càrrecs, incloent-hi el director, "estan subjectes a deure de secret, que perdura també després que cessin en el càrrec". La conversa, no obstant això, revela que De Alfonso ofereix detalls sobre investigacions en marxa. Sobre la que afecta el germà d'Oriol Junqueras, admet que és "feble", li dóna detalls sobre les adjudicacions a Cespa i conclou, sobre les denúncies: "No és suficient. En volem més". També parla amb profusió de la investigació a les cunyades de l'exconseller Felip Puig: "Treballaven en un departament de la Generalitat i per un decret signat per Francesc Homs les va col·locar com a eventuals i interines per fer substitucions de baixa per maternitat i altres en nivell A-27".

Investigacions a la carta. L'àmbit d'actuació de l'OAC és "el sector públic de Catalunya". De Alfonso, no obstant això, informa el ministre que està mirant "un enriquiment al municipi de Puigcerdà del pare d'Oriol Junqueras amb temes de terrenys i altres". A més, no es tracta d'una investigació formalment oberta, sinó d'una pista que segueix a partir de la informació de tercers. Encara que la norma no en diu res, de la conversa es desprèn una sort d'"externalizació" de les tasques d'investigació en persones alienes a Antifrau. Així ho expressa De Alfonso: "Jo estic intentant convèncer ara el Grup Planeta perquè em faci una investigació, perquè no aparegui ningú i no sigui gens sospitosa, d'una informació que em va arribar que no sé si és veritat, i per això no m'atreveixo a prendre-me-la com a tal i l'externalitzo perquè algú m'ho esbrini com a tal".

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_