Carme Riera guanya el Sant Joan amb el primer ‘turista’ de Mallorca

El fet de morir es pot llegir també com el moment de fer justícia amb un mateix i els que queden. Amb aquest punt de justícia poètica ho veu l'escriptora i acadèmica Carme Riera. I en aquest moment crucial de la vida col·loca l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, personatge real amb aurèola mítica a Mallorca, que al llit de mort dicta les seves memòries al seu secretari. Aquests records conformen l'entramat de la seva última novel·la, Les darreres paraules, amb la qual l'autora de Te deix, amor, la mar com a penyora va obtenir ahir el 36è Premi BBVA Sant Joan de Literatura, que convoquen la Fundació Antigues Caixes Catalanes i el grup BBVA, que el doten amb 35.000 euros lliures d'impostos i independents dels drets d'autor. O sigui, dels més temptadors de les lletres catalanes.

Riera (Palma, 1948) “vivia, dormia i moria amb l'arxiduc” des que va comissariar una exposició sobre l'arxiduc a Palma l'any passat. Quan es va acabar, el camí natural era una novel·la, que per primera vegada en la ja dilatada i premiada trajectòria de Riera ha presentat en forma de memòries pel “pur plaer de provar coses noves; el meu Temps d'innocència era més autobiogràfic que no pas memorialístic i això exigeix registres diferents”.

Les figures històriques no li són alienes a Riera, que a Dins el darrer blau (1994) i a Cap al cel obert (2000) havia abordat la història dels jueus mallorquins, els xuetes. El protagonista de Les darreres paraules dóna joc: l'arxiduc (Florència, 1847- Txèquia, 1915) és tota una institució a l'illa: onzè fill de Leopold II, Gran Duc de la Toscana, primer de l'emperador Francisco José, tenia el sobrenom del “savi de la casa”: dominava 14 llengües i, després de l'expulsió de la seva família, va arribar d'incògnit com a comte De Neudorf a Mallorca el 1867. “Volia anar a Dalmàcia, però una epidèmia de pesta el va enviar a unes illes exòtiques per als centreeuropeus, per la influència àrab; també es va sentir atret pels escarabats de la zona”, apunta Riera, que ha investigat documentació privada de l'arxiduc.

Defensor de la naturalesa, va adquirir una desena de grans finques entre Valldemosa i Deià, on va conrear vinyes i oliveres, i els seus derivats li van valer reconeixements a l'Exposició Universal del 1888 a Barcelona. “Hi ha el mite que no deixava talar arbres, que respectava els paisatges, va projectar miradors i fins i tot va crear un alberg per als caminants; d'alguna manera va descobrir i va promoure Mallorca com a indústria turística però ben entesa; avui, amb l'illa devastada pel turisme, no sé què diria”.

Riera, que l'any passat va obtenir el Premi Nacional de les Lletres, no es deixa serrells del personatge, per la qual cosa aborda dos temes espinosos. Un, la vida sexual de qui va morir sense descendència, però que, en canvi, va deixar tota la seva fortuna al seu secretari i als seus fills. També creu que va ser espia de la cort de Viena: “Això explicaria els seus viatges sobtats; de seguir algunes dels seus pressupòsits, potser s'hauria pogut evitar la I Guerra Mundial”. També hi apareix la seva amant, Catalina Homar, pagesa mallorquina, a qui va arribar a comparar amb la seva cosina preferida, Isabel d'Àustria i Hongria, la popular emperadriu Sissí.

Edicions 62 publicarà Les darreres paraules el 31 d'agost. Riera és la vuitena autora originària de les Balears que obté un dels pocs grans guardons catalans que intenta mantenir cert pedigrí literari davant de la temptació comercial, tot i que la d'aquest any ha estat la convocatòria amb la tercera xifra més baixa d'originals presentats: 34.