Sónar: 23 anys fent la seva

Ja són 23 anys i el Sónar continua planificant el seu propi creixement, administrant les evolucions i delimitant l'expansió: és el festival que més depèn de si mateix i menys es repeteix conceptualment. Si l'any passat va canviar la llegenda "festival de músiques avançades" per "música, creativitat, tecnologia", en aquest renova l'escenari SónarCar, nascut com a complement de la celebrada i ara ressituada pista d'autos de xoc, i transmutat en discoteca delimitada físicament per allotjar sessions maratonianes de set hores de Laurent Garnier i Four Tet. Petits canvis que permeten al festival sobreviure als seus propis marges i definir el seu espai buscant més enllà de si mateix. I ja té discoteca.

Un altre exemple: la setmana passada el festival va presentar les dades del seu impacte en l'economia catalana, quantificat en 72 milions d'euros. Però més enllà de les xifres, com gairebé totes interpretables i difícilment comprovables, destaquen els paràmetres que es valoren per determinar la utilitat del certamen. I aquí és on el Sónar+D té el paper central, ja que en l'idea d'anar més enllà de les actuacions busca el seu sentit en termes d'augment de facturació de les empreses locals que participen en el festival —un 37% d'aquestes van incrementar ingressos l'any passat— o mitjançant el percentatge d'espectadors que reconeixen que han ampliat la seva cultura musical —un 80% dels enquestats—.

Sí, són xifres, però els paràmetres que il·luminen són diferents dels habituals en casos així. El Sónar vol ser un festival útil a la seva manera, i ho és en la mesura que un polític com el tinent d'alcalde d'Empresa, Cultura i Innovació de l'Ajuntament barceloní, Jaume Collboni, habituat com tots els del seu gremi a un discurs rectilini, va reconèixer en roda de premsa que "les maneres de mesurar les coses han canviat".

Però el Sónar continua sent diferent per altres factors. Per exemple els caps de cartell, en què des de fa anys resulta complicat trobar estímuls excitants. I és que el festival, i sens dubte no ho afirma obertament, entén que calen noms populars per aconseguir una base de públic al qual oferir alguna cosa més que grans figures. Aquest any, al marge d'un espectacle en estrena mundial que promet ser rutilant, resulta arriscat esperar res revelador de Jean Michel Jarre, cosa que pots fer-se extensiva a Fat Boy Slim i la seva cassalla rítmica o New Order, grup que ja només pot aspirar a què el seu últim disc, Complete Music, evoqui les seves obres glorioses. En altres festivals, els caps de cartell poden unir cert vertigen amb tirada popular, mentre que al Sónar el que compta és la tirada. Esclar que després hi ha una interminable llista d'artistes que en certa manera han estat elevats a la popularitat pel festival mateix o per l'àmbit musical que ha delimitat en aquests 23 anys d'història.

És el cas, i aquí entra el que fa del Sónar un lloc excitant, d'Oneohtrix Point Never, Skepta (aconseguirà el mateix que fa anys va aconseguir Dizee Rascal davant una multitud?), Stormzy, James Blake, Flume, Jamie Woon, Carsten Nicolai, Ata Kak i la seva africanitat digital, John Grant, Niño de Elche –sí, flamenc al Sónar— o aquest Antony transmutat en Anohni, que no podia escollir un lloc millor per presentar el seu afer amb l'electrònica. Es dirà que algun d'aquests noms poden passar com a caps de cartell, però no oblidem que per exemple fa pocs mesos van actuar a Barcelona King Midas Sound i Fennesz, presents al Sónar, i ho van fer davant d’unes 200 persones, cosa que es va valorar com un èxit de convocatòria.

Finalment el festival ofereix una barreja entre escenaris oberts (sense contaminació acústica d'altres) amb escenaris tancats en els quals la sensació d'assistir a un concert en sala és real. Aquest fet augmenta la facilitat de concentració del públic i dels mateixos artistes, que troben un àmbit idoni per exposar la seva proposta sense tenir la sensació de formar part d'una festa freqüentadíssima. Això no fa dolents els altres festivals, simplement fa que el Sónar sigui diferent. I fa 23 anys que ho és.