“Després del 26-J volem una proposta de l’Estat sobre la consulta”

Pregunta. Catalunya serà independent el 2017 tal com diu el programa de Junts pel Sí?

Resposta. El 2017 la independència haurà entrat en una fase irreversible. Per decisió ciutadana i democràtica. El nostre encàrrec és preparar-ho tot perquè arribi aquest moment.

P. Fase irreversible. I quan serà independent Catalunya, doncs, segons vostè?

R. Aquesta és una decisió que prendran els ciutadans de Catalunya després d’unes eleccions constituents i mitjançant un referèndum que validi la Constitució catalana.

P. Aquesta distinció que fa entre proclamar la independència i deixar-ho en vies que es pugui proclamar no ve d’una por de no poder complir? No és un retorn de la Convergència que prometia un camí que mai se sabia quan s’acabaria?

R. Jo no sóc president de la Generalitat per Convergència, sinò per Junts pel Sí. Hem estat explícits sobre les fites. El peix al cove és una figura aliena a la nova cultura política catalana. No hi ha retòrica per retòrica. Anem de debò. El que no farem serà gesticular en cada moment, però les estructures d’Estat s’estan preparant, les lleis avancen, el coneixement internacional avança. Aquest Govern desenvolupa la seva agenda, que és preparar Catalunya perquè sigui independent. I no només no ens n’amaguem, en fem bandera.

P. El seu predecessor, Artur Mas, sempre ha parlat que la decisió es prendria amb grans majories. Un 47,8% dels votants és una àmplia majoria?

R. Venim d’un Parlament en què abans de les eleccions del 2012 érem 12 diputats independentistes i ara en som 72, que és una claríssima majoria. Tanmateix, hi ha una majoria social que encara no és suficient per a una declaració unilateral d’independència (DUI).

P. Però sembla que hagin abandonat la idea de les majories àmplies.

R. No hem abandonat aquest concepte. Treballem per anar ampliant majories. Aquesta àmplia majoria és suficient? Per fer una DUI segur que no. Però un cop completem la feina que hem de fer, hem de convocar els ciutadans perquè prenguin una decisió i acreditin si aquest suport augmenta, es manté o no es manté.

P. Com pot avançar el procés negociat amb les relacions que hi ha actualment amb el Govern espanyol?

R. De moment a la taula del diàleg només hi estem asseguts nosaltres. Sempre que hem demanat que algú s’assegui per explorar la possibilitat d’un acord per celebrar una consulta, ningú ha acceptat la invitació. Però la invitació hi és, la taula hi és i nosaltres hi som. Veurem si a la política espanyola hi ha el coratge suficient per afrontar aquest repte.

P. Quin incentiu poden tenir els seus interlocutors si saben que vostè no es mourà de la seva posició?

R. Perquè els interessa a l’Estat espanyol i a la Unió Europea. Reconeixem que hi ha altres actors que intervenen en aquest procés d’interdependència i de sobirania i apel·lem a aquests actors perquè prenguin consciència de la seva responsabilitat. Han de jugar un paper i els demanem que el juguin, perquè és en benefici de tots. És una idea legítima, democràtica.

P. Sense suports internacionals, no es troben en inferioritat de condicions per arribar a aquest diàleg que demana?

R. La Comissió Europea ha estat molt prudent a l’hora de no emetre cap posicionament oficial, més enllà de portaveus i de càrrecs que representen els interessos dels Estats que formen la UE. És evident que hi ha una lluita desigual, nosaltres no tenim un Estat al nostre favor. No tenim ni tan sols un Estat comprensiu amb el dret a decidir. Però tenim dos milions de persones que han votat que volen constituir un Estat independent i en són bastantes més que les que han dit que l’únic possible és l’Estat espanyol. A Catalunya qui està en inferioritat de condicions és l’Estat espanyol. I hauria d’interrogar-se per què és així.

P. Sí que hi ha hagut comissaris europeus que han advertit d’algunes conseqüències de la independència, com la sortida de la Unió Europea.

R. Sí, però la Comissió Europea s’ha encarregat d’especificar que no hi ha una posició oficial. I per alguna raó no hi ha una posició oficial. Sabem que els Estats es fan costat els uns als altres. Quan Catalunya plantegi ser membre d’aquest concert d’Estats del món serà quan s’hagin de prendre posicions al respecte.

P. Creuen que trobaran suports internacionals si es veu que el Govern català se salta la llei?

R. El Parlament està legitimat i anem a aquest procés amb plenes garanties legals. No busquem un reconeixement perquè no hem sol·licitat encara el reconeixement com a Estat independent. El que busquem ara és el coneixement, perquè hi ha un gran desconeixement, o mal coneixement, del que està succeint i del que és Catalunya.

P. No li fa por generar frustració?

R. La frustració seria que no complíssim el nostre programa, que té un amplíssim suport i en què hi ha moltes esperances dipositades.

P. El Govern està disposat a incorporar a la consulta les propostes alternatives que proposi l’Estat?

R. És clar que estem disposats que la gent voti sobre això. És el model escocès. La pregunta sempre haurà de tenir una resposta binària, no tres opcions. I una ha de ser inexcusablement l’opció de la independència. L’altra és la proposta que pugui fer el Govern espanyol de torn: de reforma de la Constitució, de pacte fiscal o de quedar-nos com estem. El que volem és que hi hagi proposta de l’Estat sobre la consulta després del 26-J. Escoltarem les propostes, però la consulta sobre la independència és irrenunciable.

P. Un bon resultat de Podem pot ajudar a desencallar les coses?

R. No, com a resultat, no. La situació només es pot desencallar si algú convoca un referèndum, però un bon resultat sacrificant l’opció del referèndum és nefast.

P. Quin resultat podria ser bo per a vostès?

R. Qualsevol que passi per algun govern que entengui que ha de dialogar i pactar una consulta per a Catalunya. No veig cap líder amb el coratge suficient per assumir una proposta que, probablement, en la intimitat no troben tan descabellada. La maduresa democràtica de la societat espanyola és molt més elevada que la maduresa democràtica d’algun dels seus partits polítics. És bastant més normal del que la gent s’imagina la resolució d’un conflicte polític a través d’una consulta. El més semblant a un demòcrata de Barcelona és un demòcrata de Salamanca.

P. Els sedueix la proposta del PSOE de negociar un encaix especial de Catalunya?

R. El PSOE fabrica titulars, però res més. Li hem sentit fer propostes de transformació federal d’Espanya des de fa 25 anys. I quan ha tingut el poder de federar Espanya no ha federat res. Per tant, crec que no som gaire exigents si li demanem al PSOE una mica més de concreció. I una cosa és el que diu el candidat i una altra el que diuen els barons. Hem superat l’etapa dels enunciats i de la pastanaga lligada a un pal.

P. Però per aquesta regla de tres a vostè també li poden dir que a Junts pel Sí no se sap si cal parlar amb vostè o amb Oriol Junqueras. O amb la CUP.

R. Sobre el procés i sobre el projecte de convertir Catalunya en un Estat independent no hi ha cap discrepància. Ho compartim absolutament tot.

P. Està tenint greus problemes per aprovar els Pressupostos per les resistències de la CUP. El seu Govern pot continuar així?

R. Això ho dificulta. El camí de la independència l’ha de recórrer un tren en què hi ha molts vagons on hi ha de cabre molta gent. Però és un tren que va en una direcció. No el podem fer cadascú amb la seva bicicleta.

P. Diu que no retirarà els Pressupostos encara que no tingui suports. Això no pot carregar-se el seu govern?

R. No els retirarem. Això sí que es carregaria el Govern. També se’l carregaria que féssim un pacte a qualsevol preu, que no farem tampoc. Prioritzem el país. També es carregaria el Govern que no hi hagués voluntat de negociació per part de la CUP.

P. Una nova convocatòria d’eleccions?

R. És un escenari que no preveiem. No llançarem la tovallola en cap moment.

P. Hem de pensar que vostè està convençut que la CUP permetrà els Pressupostos, doncs?

R. Honestament, no ho puc dir. Ens esforçarem perquè es puguin trametre. Però això no pot passar ni perquè el Govern retiri els Pressupostos ni perquè es posin vetos a determinades coses. Voluntat de negociació a partir de la tramitació dels Pressupostos, que és la que dóna sentit a haver començat la legislatura. No es pot anar cap a la independència amb uns pressupostos prorrogats.

P. Quin és el marge i quines són les línies vermelles que no traspassaran?

R. Hi ha qüestions amb què no podem jugar. No li podem fer pagar als proveïdors i a les empreses del tercer sector que frivolitzem sobre el compliment del dèficit. No podem dir als proveïdors que aguantin més. Podem fer un exercici d’economia ficció i fer veure que ingressarem més, però això seria enganyar-nos. És una línia vermella molt seriosa. Així els ho hem traslladat. No hi haurà pacte a costa de coses que no puguem complir i tornar a tramitar els Pressupostos i presentar-los és inviable. No tindríem temps de presentar-ne uns altres aquest any.

P. Els problemes no són només amb la CUP. L’IRPF ha fet aflorar discrepàncies entre Convergència i Esquerra sobre si s’ha d’apujar la pressió fiscal a les rendes altes.

R. Són discrepàncies que s’han magnificat perquè ens hem mantingut en allò que diu el programa electoral. Intentar revisar l’IRPF a les rendes baixes. Per dalt no gratarem més diners. Els efectes d’apujar impostos a les rendes altes no els notaríem en la recaptació fins al 2019 i, en canvi, la davallada a les rendes baixes els ciutadans la notaran immediatament. El 2019 nosaltres podem ser un Estat independent i volem tenir la sobirania dels nostres Pressupostos. I si això passa, és un canvi radical.

P. Vostè ha dit que està disposat a ser el candidat si no acaben la feina. Què vol dir fer la feina?

R. Jo em vaig presentar amb un programa de govern que permet fer el trànsit de la postautonomia a la preindependència. Això requereix unes feines determinades: estructures d’Estat, lleis, internacionalització... si això queda per fer, tots els de JxSí tenim el compromís moral d’acabar la feina. Crec que no es donaran aquestes condicions.

P. Artur Mas va dir que si les coses anessin malament ell es podria tornar a presentar. Vostè es retiraria si ell volgués tornar?

R. Per descomptat. L’actiu que representa Artur Mas per al partit i per a Catalunya és enorme.

P. Vostè és, doncs, un president interí?

R. Sóc un president transitori, no interí. En el trànsit de la postautonomia a la independència. El que hi ha d’haver després de mi és forçosament diferent.