“En aquests moments no tinc sobre la taula ser alcaldable a Barcelona”

Santi Vila (Granollers, 1973) va ser posat com a exemple d’Artur Mas per la seva capacitat d’establir ponts amb Madrid en plena ruptura entre la Generalitat i l’Estat. També prové del món local, aquest viver de lideratges nous que reclama el president de la Generalitat. És conseller de Cultura després d’haver-ho estat de Territori. Però el seu pragmatisme respecte al procés i la seva ambició també li ha valgut crítiques dins del partit que ara inicia la seva refundació. Sense una base àmplia de militants que li donin suport, participa en el debat amb el seu llibre Un moment fundacional. Visions des del reformisme modern (Pòrtic, 2016). La seva figura també sona per ser el pròxim alcaldable de CDC a Barcelona, ara que el partit s’ha estrenat en la celebració de primàries. “Per ara no”, ve a dir.

Pregunta. En el seu llibre diu que el procés sobiranista és impensable sense la crisi econòmica.

Resposta. En quatre anys hem hagut de fer més de 5.000 milions d’ajustos, així que el relat polític havia de generar un context d’esperança. Sense això no s’hauria produït, almenys amb aquesta força. Hi juguen moltes més circumstàncies, però aquesta n’és una.

P. Des del seu pragmatisme, pacte fiscal o independència?

R. El pacte fiscal ja no és suficient. El nou Govern d’Espanya ha de prendre consciència que el procés ha anat molt lluny i que hi ha dos milions de persones que estan per la independència. No hi ha ningú que vingui a Catalunya i digui: “No en parlem més. Arreglarem el pacte fiscal i blindarem el tema identitari”.

P. Diners, identitat i llengua.

"El pacte fiscal ja no és suficient. El nou Gobierno d'Espanya ha de ser conscient que el procés ha anat molt lluny"

R. Aquesta és l’agenda. Al catalanisme polític no li toca fer més propostes. En altres circumstàncies, quan hi ha hagut una crisi institucional tan forta qui ha passat al davant ha estat l’Estat. Aquí no arrisca ningú. Ni el PP ni el PSOE. El procés es dirimirà més en funció dels errors que no pas dels encerts.

P. Quan vostè es va acomiadar de l’alcaldia de Figueres, la CUP va ser duríssima. Viu amb tranquil·litat l'acord de legislatura amb ells?

R. Es viu de manera penosa. Genera moltes tensions perquè tenim concepcions molt diferents.

P. La legislatura pot durar menys dels 18 mesos pactats?

R. No ho sap ningú. Ara tenim dos exàmens: els Pressupostos i la campanya electoral. Per CDC ser al Govern és positiu, però no a qualsevol preu. Quan ja veus que tot s’enterboleix massa has d’acabar amb la legislatura. Jo crec que el nivell de complicitat amb ERC és positiu i el nivell de relació amb la CUP és d’extrema dificultat. Això augura dificultats.

P. Hi havia un acord amb el Govern d'Aragó pels béns de Sixena que ERC va vetar.

R. Va ser una pena no haver teixit més complicitats domèstiques perquè estalviava la humiliació d'una resolució judicial que ens faci fer per força el que hauríem fet de grat. Va haver-hi intel·ligències superiors que creien que no era el moment adequat. Ara tenim una sentència cada cop més ferma. El 25 de juliol s'han de lliurar aquests béns.

"Aquí no arrisca ningú. Ni el PP ni el PSOE. El procés es dirimirà més en funció dels errors que dels encerts"

P. Dissabte CDC va obrir una nova etapa amb les seves primeres primàries. Les considera un bon instrument?

R. És bo que el cap de llista a les generals i el de les eleccions a Catalunya s’escullin per primàries. Aquests dos, segur. Potser també el cap de llista en algunes grans ciutats. No més enllà.

P. Aprofitaria unes primàries per presentar-se com a candidat per Barcelona?

R. S’especula d’aquest tema des de fa algunes setmanes i jo crec que és un debat inoportú i improcedent ara. És extemporani, el debat. No ho tinc sobre la taula en aquests moments. Fa quatre anys que visc a Barcelona, és una ciutat que m’estimo molt i em preocupa l’evolució política de la ciutat de Barcelona. És precipitat parlar sobre les persones, com passa a escala nacional.

P. Li agradaria ser alcalde de Barcelona.

R. M’agrada molt la política que es pot avaluar bé, vinculada amb projectes concrets. No em puc pronunciar sobre això perquè distorsionaria el debat.

P. Convergència segueix caient a les enquestes.

R. CDC ha fet un exercici de generositat molt gran del procés amb la seva agenda i això ens està sagnant.

P. A CDC li interessa que el procés acabi com més aviat millor?

R. Que s’acabi bé i com més aviat millor perquè no hagi d’anar amb socis estranys.

P. El partit es refundarà, però el lideren les mateixes persones. Vostè critica aquest fet al llibre.

"CDC ha fet un exercici de generositat molt gran amb la seva agenda del procés i això ens està sagnant"

R. El més important és que hi hagi cares noves i aire fresc. CDC té un planter molt bo de polítics que s’ho han guanyat al món local. I els hem de fer confiança. O es posa en mans d’aquest tipus de perfils o no farem res. Serem una cosa marginal.

P. Vostè representa un dels lideratges nous als quals es refereix Artur Mas, però no té soldats al partit.

R. Jo no tinc soldats, tinc complicitats. Hi ha molts quadres de CDC que fem la mateixa diagnosi i oferim les mateixes solucions. Entre 20 i 25 persones molt fortes d’aquest partit. Però també és cert que aquest partit està molt acostumat a gestionar-se d’una forma molt vertical. I el debat ha començat per qui va amb qui, a quin corrent pertany cadascú... molt soroll i poca aportació.