Creu Pablo Iglesias en la propietat privada?

Pablo Iglesias ha viatjat aquest dijous a Sitges en autocar. No ho ha fet en un bus de línia, era un vehicle llogat a l'empresa Plana, model “Luxury Service”. Era tan nombrós el seu seguici –deu persones, inclosos un equip de rodatge– que Podem ha necessitat un autocar particular. El grup es movia a gran velocitat, el politòleg Vicenç Navarro, cobert amb un barret d'ala ampla i una mena de gavardina-ponxo d'estil Clint Eastwood, carregant una motxilla vermella, tancava la comitiva amb dificultats per aguantar el ritme. Iglesias ha marxat esperitat després d'acabar la seva conferència a la reunió anual del Cercle d'Economia; no s'ha quedat a escoltar a la seva aliada i alcaldessa de Barcelona, Ada Colau: l'última pregunta que ha hagut d'entomar és si creia en Déu.

“I believe”, ha dit Iglesias, si Déu és el Déu del Papa Francesc. Des del públic, majoritàriament executius i socis del Cercle, també li han preguntat si creia "en el dret a rebre els fruïts de l'esforç”; la meva pregunta favorita ha estat: “creu en el dret a la propietat privada”. Iglesias ha somrigut però no ha contestat, probablement per evitar etzibar alguna paraula grollera al provocador. El relat d'Iglesias volia tranquil·litzar el món empresarial explicant que Podem és la socialdemocràcia de tota la vida, la socialdemocràcia a la qual el PSOE ha renunciat, segons Iglesias. Per tranquil·litzar l'audiència també ha optat per portar corbata, tot i que hauria estat millor que no se l'hagués posat perquè era de color negre i la duia mal nuada.

Iglesias ha rebut preguntes que eren també els temors dels qui les plantejaven. Qüestionat per la seva presumpta oposició a una fiscalitat baixa, Iglesias ha estat ràpid de reflexos: “Si l'economia depengués d'una baixa fiscalitat, a Àfrica li hauria d'anar molt bé. Però l'economia depèn de més coses, com l'estat del benestar”. Sorprenentment, a Iglesias no li han dit res de Veneçuela.

Iglesias ha estat una llarga estona, abans de la conferència, reunit al saló VIP amb els membres de la junta del Cercle d'Economia –l'últim d'aquests que s'hi ha afegit ha estat el filòsof i votant de la CUP Josep Ramoneda–, amb el conseller Josep Rull i amb els seus companys de viatge revolucionari Joan Coscubiela i Ernest Urtasun. A l'auditori, en segona fila, esperant l'arribada mediàtica d'Iglesias, destacaven, comentant la situació ben cofois, dos dels tòtems del sector 'business friendly' de la quasi difunta CDC: Sixte Cambra –president del Port de Barcelona– i David Madí –executiu i assessor multiusos–. El Cercle, com cada any, serveix també de cementiri d'elefants, destacant enguany cares noves com l'exlíder del PSC Pere Navarro.

Iglesias i Colau s'han saludat breument a la sala dels VIP. Mentre Iglesias corria cap a l'autocar i aprofitava per fumar-se mitja cigarreta, Colau començava un discurs que resumia les estadístiques de Barcelona: les exportacions, la fira, la desigualtat entre barris, el turisme i el món global. “Hem de ser humils, la roda ja està inventada”, ha repetit dues vegades l'alcaldessa. Les respostes de Colau han estat llargues, com de costum, accelerant i parlant sense pauses, gairebé sense respirar, fent de tant en tant una inspiració.

A Colau, com a Iglesias, li han caigut calbots des de l'audiència. “Diu que el seu primer any a l'ajuntament ha estat com fer el millor màster; creu que ha estat un màster car per als ciutadans?”, ha estat la primera interpel·lació. El president del Cercle, Antón Costas, li ha etzibat “si el tramvia és un caprici, una dèria”. Colau només s'ha ofès quan li han demanat per la tribu de familiars i amics de Barcelona en Comú que donen per fet que ha fitxat el govern municipal. L'alcaldessa ha demanat que “contrastin les informacions, més enllà dels titulars de premsa”. Després ha somrigut, ha agafat aire i ha accelerat: encara li quedava el sopar.