Garganté: el regidor més antisistema de tota la CUP

Josep Garganté, el regidor més antisistema de tots els que integren la CUP, està en totes les protestes. Amb el seu cap rapat, la barba poblada i el cos ple de tatuatges, el conductor d'autobusos més famós de Barcelona ha acudit al barri de Gràcia durant les tres nits de disturbis. No s'ho podia perdre.

Garganté, home frontal, dur, de tracte pedregós, afronta un procés penal per coaccionar un metge perquè modifiqués el contingut d'un informe sobre un manter. El passat 24 de març, el regidor va pressionar, presumptament el metge perquè atribuís les lesions d'un venedor ambulant a una agressió policial. Aquest es va negar i el va denunciar. No és la primera vegada que afronta un procés penal. En la seva etapa com a sindicalista de la CGT, va ser detingut per danys i desordres públics durant la vaga general del 29 de setembre de 2010.

L'activitat sindical de Garganté el va portar a liderar la vaga d'autobusos que va viure Barcelona el 2007 i que va mantenir la CGT en solitari, sense el suport de la resta de sindicats. El regidor va iniciar la seva activitat als 18 anys a CC OO. Es va donar de baixa per incorporar-se a la CGT i, quan el sindicat anarquista també li va semblar poca cosa, es va passar a COS, de tall més radical.

Garganté compatibilitza la seva tasca com a regidor a l'Ajuntament de Barcelona amb la de conductor de TMB. Fa uns dies, va mostrar el seu suport al regidor de Barcelona en Comú Jaume Asens davant la polèmica per les presumptes pressions d'Asens per deixar en llibertat un venedor ambulant. Malgrat la tempesta política sobre Barcelona en Comú -rival polític directe de la CUP-, Garganté va decidir anar per lliure i expressar la seva solidaritat amb Asens. Va ser l'única veu aliena al partit d'Asens que li va donar la raó.

Membres de la CUP van tenir els seus dubtes a l'hora d'incorporar Garganté com a número 3 de la seva llista per Barcelona. Sabien que no passaria desapercebut. Poc tenia a veure amb perfils com David Fernández, la primera cara púbica visible de la CUP, o Antonio Baños, que arribaria després. La formació anticapitalista, no obstant això, va donar-li el seu suport sense fissures quan va ser denunciat per les coaccions al metge.