_
_
_
_

Les administracions es reuneixen per consensuar el nou president del CIDOB

Trobada informal sense el Ministeri d’Exteriors i sense els patrons particulars per rellevar Carles Gasòliba al capdavant del ‘think-tank’ barceloní

Cristian Segura
Solana (segon dreta) i Castells (segon esquerra) al debat sobre les relacions entre Europa i els EUA a Barcelona la setmana passada.
Solana (segon dreta) i Castells (segon esquerra) al debat sobre les relacions entre Europa i els EUA a Barcelona la setmana passada.Consuelo Bautista

Els quatre principals patrons del CIDOB es reuneixen avui per consensuar la persona que ha de rellevar Carles Gasòliba al capdavant de la institució. La Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l’Autoritat Metropolitana de Barcelona (AMB) volen decidir conjuntament el nou president del CIDOB sense la participació del Ministeri d’Exteriors i sense els patrons particulars –una dotzena de personalitats catalanes però també el president d’honor, Javier Solana.

La Generalitat, per mediació de Carles Puigdemont, aposta per la professora de Ciències Polítiques Montserrat Guibernau, experta en processos separatistes. Altres noms que s’han plantejat com a candidats són l’eurodiputat Ernest Maragall i el catedràtic d’Història Contemporània de la UB Antoni Segura. Un acord entre aquestes quatre administracions garantiria prou quòrum per convèncer els patrons individuals i nomenar el successor de Gasòliba. L’encara president, membre fundador de CDC, proposat el 2012 per la Generalitat per al càrrec, i el seu antecessor, Narcís Serra, van ser nomenats per unanimitat i sense necessitat de votació. Gasòliba va anunciar l’abril passat que dimitia de la presidència per les pressions rebudes per implicar el CIDOB en la internacionalització del procés d’independència. Gasòliba va explicar a EL PAÍS que la creació, fa dos anys, de l’Àrea d’Estudi de Secessions Internacionals va ser per instrucció del Govern català. Aquesta àrea es manté suspesa des del desembre.

Más información
Puigdemont proposa Montserrat Guibernau per presidir el CIDOB
Els patrons pressionen per influir en la línia de treball del CIDOB
El món situa el CIDOB entre els grups de reflexió més influents

El Govern, l’Ajuntament, la Diputació i l’AMB sumen més del 50% del pressupost del CIDOB. Els projectes amb finançament d’institucions de la Unió Europea representen el 34,5% del pressupost. El Ministeri d’Exteriors només va aportar 30.000 euros al pressupost del CIDOB –un 1% del total– del 2015. La interinitat de l’actual Govern espanyol ha impedit que aportin finançament per al pressupost del 2016. El Ministeri d’Exteriors ha criticat les pressions independentistes que presumptament va rebre Gasòliba.

El conseller d’Exteriors i Relacions Institucionals, Raül Romeva, és el patró de la Generalitat al CIDOB. El màxim representant de l’Ajuntament és el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello. El patró per part de la Diputació de Barcelona –el principal finançador de la institució– és el regidor de CiU Jaume Ciurana. L’AMB està representada pel líder d’ERC a Barcelona, Alfred Bosch. Pisarello i Bosch haurien delegat la seva participació en la reunió, segons els portaveus dels seus equips. L’Ajuntament i la Generalitat han al·legat motius d’agenda per no concretar el seu posicionament en aquesta trobada. Una portaveu del CIDOB confirma que el conclave se celebra al marge de la entitat.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_