La pujada del mar s’empassa diverses illes del Pacífic

Aquesta vegada no es tracta de prediccions amenaçadores per a un futur llunyà: un grup d’investigadors ha comprovat com amb només unes dècades diverses illes de l’oceà Pacífic han desaparegut sota el mar. El seu estudi connecta el canvi climàtic global amb l’ascens del nivell del mar a escala local. Una connexió que s’empassarà moltes altres illes i zones costaneres en les dècades vinents.

Per mitjà d’imatges àrees i per satèl·lit obtingudes des del 1947, científics australians han seguit l’elevació del nivell de les aigües que envolten les illes Salomó, al mig del Pacífic occidental. L’arxipèlag, format per unes 1.000 illes que juntes amb prou feines superen els 28.000 km² d’extensió, és la llar de més de mig milió de persones. D’origen volcànic, moltes són petits trossos de terra d’unes hectàrees gairebé al nivell del mar. Per això són un laboratori on assajar els efectes del canvi climàtic a les zones costaneres.

Els registres dendrocronològics obtinguts dels troncs dels arbres mostren que el nivell del mar s’ha mantingut estable els últims segles, només subjecte a variacions temporals per l’impacte de fenòmens climàtics com El Niño. No obstant això aquest equilibri se n’ha anat en orris en les últimes dècades. Des de mitjan segle passat, l’oceà ha pujat uns 3 mil·límetres (mm) a l’any, una xifra que ha pujat fins als 7 mm anuals des del 1994.

Cinc petites illes de les Salomón han desaparegut i altres sis han perdut la major part de la terra

Amb aquestes dades, els investigadors van poder comprovar amb imatges la desaparició de cinc illes. Malgrat que la més gran tot just tenia cinc hectàrees, es tracta d’illots amb vegetació, vida silvestre i, en un parell de casos almenys, habitades. En algunes encara s’aprecien arbres que s’ofeguen amb les seves arrels sota el mar.

L’estudi, publicat a Environmental Research Letters, també mostra que sis illes més han perdut fins al 62% de la seva terra. A més, el ritme d’avanç del mar s’està accelerant. Les imatges preses des del cel mostren que fins als anys 60, les aigües arrabassaven encara no un 0,1% per unitat d’àrea. El percentatge es va elevar fins al 0,5% anual fins al 2002 i, des de llavors, ha explotat fins a l’1,9%.

“La pujada del nivell del mar a les illes Salomó en els últims 20 anys ha estat tres vegades més gran que la mitjana global”, diu en un correu l’investigador de la Universitat de Queensland (Austràlia), Simon Albert. Encara que pogués semblar que el nivell del mar tendeix a ser igual en tot el planeta, hi ha factors locals que l’eleven o baixen.

En el cas de les Salomó, “en part es deu a l’augment del nivell del mar i en part al cicle natural dels vents alisis que mouen l’aigua al Pacífic occidental”, aclareix el científic australià. “Però, independentment de la combinació de causes, aquests resultats ens ofereixen una visió dels impactes de l’augment del nivell del mar en la segona meitat d’aquest segle, quan la resta del planeta sofreixi un ritme similar al que han experimentat les illes Salomó en aquests 20 anys”, afegeix Albert.

Comunitats de pescadors han hagut de mudar-se a zones més elevades o canviar d’illa

El drama està passant gairebé en directe. A l’illa de Nuatambu, per exemple, hi vivien 25 famílies. El mar els ha robat la meitat de la terra de l’illa i, en aquesta dècada, s’ha endut 11 cases. A diverses illes ja han hagut de mudar-se a zones més elevades o canviar d’illa. Algunes comunitats s’han trencat, amb alguns membres desplaçats i altres encara resistint.

En l’article que els mateixos investigadors escriuen a The Conversation recullen el testimoni de Sirilo Sutaroti, l’ancià en cap que als seus 94 anys regeix els paurata, una tribu de pescadors: “El mar ha començat a endinsar-se, cosa que ens ha obligat a pujar turó amunt i reconstruir el nostre poble lluny del mar”.