Itàlia aprova una llei històrica d’unions civils homosexuals

Matteo Renzi està disposat a fer sortir Itàlia d'un endarreriment de dècades en matèria de drets civils. El Govern va aconseguir dimecres –per 369 vots a favor, 193 en contra i dues abstencions– aprovar definitivament, mitjançant una moció de confiança plantejada a la Cambra de diputats, el projecte de llei d'unions civils entre parelles del mateix sexe, que, encara que descafeïnat, ja va rebre la llum verda al Senat. Tant l'oposició com l'Església, que a Itàlia segueix tenint un gran pes polític i, almenys fins ara, un gran poder de veto, s'han mostrat indignades pel mètode expeditiu utilitzat per Renzi, que ha declarat: “Avui és un dia de festa. Perquè les lleis són fetes per a les persones, no per a les ideologies. Per a qui estima, no per a qui proclama”.

Una vegada superada la moció de confiança, dimecres a la tarda es va sotmetre a votació el text de la llei, que va ser aprovat per 372 vots a favor, 51 en contra i 99 abstencions. El centre polític, que en part sosté el Govern de Renzi, i el Family Day, un conjunt d'organitzacions que defensen la família tradicional atacant els nous models de parella, han demanat l'empara de la presidència de la República per considerar que el projecte pot ser inconstitucional. També el secretari de la Conferència Episcopal Italiana (CEI), monsenyor Nunzio Galantino, no ha trigat a prendre part en el debat polític.

La pressió de l'Església a través del centre dreta ja havia aconseguit descafeïnar la llei durant la seva aprovació al Senat el passat 26 de febrer, evitant sobretot la possibilitat que un dels membres de la parella gai pugui adoptar els fills naturals del seu cònjuge. Però, així i tot, considera que l'actual projecte de llei no marca prou distància amb un matrimoni dels de tota la vida. Monsenyor Galantino va advertir després de conèixer la decisió del Govern de Renzi d'aprovar la llei sí o sí. “La moció de confiança suposarà una derrota de tots”. Els opositors a la llei d'unions civils ja s'han declarat disposats a organitzar un referèndum revocatori.

Tot això es produeix, com explica l'editorialista de La Repubblica Stefano Folli, en el convuls clima preelectoral de les eleccions municipals, “sobretot a Roma, on la ciutat laica i la ciutat vaticana s'entrecreuen”. Alfio Marchini, un dels candidats a l'alcaldia pel centredreta, ja se n'ha desmarcat: “No celebraré mai unions homosexuals al Capitoli”. La ministra Maria Elena Boschi, responsable de les Reformes Constitucionals, no s'immuta: “Els alcaldes han de respectar les lleis”. I, a més, encara s'ha de veure si Marchini, que en principi rep suport de tot el centredreta, acabi assegut en una butaca que, després de la destitució d'Ignazio Marino, ocupa un comissari especial que intenta administrar una ciutat tan bonica com difícil de governar.

Maria Elena Boschi resol amb tranquil·litat les crítiques: “Després de dècades d'espera, la llei d'unions civils és un victòria històrica i la moció de confiança té un valor polític”. El valor, es podria afegir, de l'atreviment d'un primer ministre que, malgrat governar en minoria i de declarar-se catòlic practicant, està disposat a jugar-se la continuïtat del seu govern i l'admonició del Vaticà per treure Itàlia del seu endarreriment històric en matèria de drets civils.

Matteo Renzi ha penjat a la seva pàgina de Facebook un comentari en el qual se sent orgullós del seu projecte: “Avui és un dia de festa per a molts (…). En aquestes hores decisives tinc al cor el pensament i el record de l'Alessia [Ballini, alcaldessa de San Piero a Sieve, lluitadora pels drets dels homosexuals, morta el 2011]. I amb això en tinc prou. Perquè les lleis són fetes per a les persones, no per a les ideologies. Per a qui estima, no per a qui proclama. Ho fem mitjançant la moció de confiança perquè ja no es podia retardar més després d'anys d'intents fallits. Ho fem amb humilitat i valentia”.