L’ANC readmet els dos crítics exclosos a optar a la direcció

L'Assemblea Nacional Catalana afronta la campanya electoral que culminarà el dia 21 amb el nomenament d'un nou president enmig d'una profunda divisió. Jordi Sànchez, considerat proper a Convergència per part del col·lectiu, opta a la reelecció però el sector crític s'ha mobilitzat desafiant la cúpula. Quim Torra, expresident d'Òmnium Cultural, i Antonio Baños, exdiputat de la CUP, són les cares visibles d'aquest grup encara que diuen no aspirar al càrrec. Darrere de la divisió, s'intueix la tensió entre els partits per dominar una entitat clau per al futur de l'independentisme.

La junta electoral de l'ANC va decidir ahir a la nit admetre finalment les candidatures de Quim Torra i Jordi Calvís. Tots dos havien estat prèviament exclosos perquè, segons el reglament de l'entitat, presentaven incompatibilitats en les seves candidatures. 

Els 34.000 socis de l'ANC votaran dissabte els 77 membres del secretariat —s'han presentat més de 112 persones— que, al seu torn, triaran el dia 21 en un conclave el president per un mandat de dos anys. Després d'una disputadíssima decisió, els estatuts i el reglament de l'ANC prohibeixen expressament que es postulin candidatures i només permet candidats al secretariat a títol nominal. Però membres del col·lectiu alternatiu van forçar la corda dimecres amb un gest insòlit: 21 candidats van signar dimecres l'article Un país per viure lliures, viure lliures per un país, publicat a VilaWeb. No es postulen però el text el subscriuen Torra i Baños i també membres del secretariat actual com Agustí Alcoberro, proper a ERC, o Liz Castro, crítica amb la cúpula. Va ser la més votada fa un any pels socis (Sánchez va ser quart) encara que no per la direcció.

Fonts de l'entitat diuen que l'article, no tant pel seu contingut, ha generat malestar perquè el grup ha trencat les regles del joc amb la finalitat de guanyar visibilitat. “L'article reflexiona sobre el país, no sobre l'ANC”, va al·legar divendres Baños a TV3. Les mateixes fonts acusen l'exdiputat de fer comentaris sobre l'entitat aquest dia, quan els estatuts només permeten fer-ho en actes territorials amb els socis. Malgrat que va parlar com a tertulià i va avisar de la prohibició, Baños va criticar amb ironia que sigui el secretariat i no els socis els qui votin el president: "És com un col·legi cardenalici que tria el Papa”.

Només Sànchez ha mostrat el seu desig de ser president perquè tant Baños com Torra –“Sector crític? Jo ni idea”, va dir aquest últim a Catalunya Ràdio– ho neguen. Però la realitat és que l'ANC està fracturada just quan Junts pel Sí està al govern i Carme Forcadell, la seva exlíder, presideix el Parlament. Els crítics retreuen a Sànchez, que va ser reclamat per al càrrec el 2015 com a candidat de consens, haver-se alineat excessivament amb Artur Mas quan va promoure la candidatura unitària per al 27-S, a la qual tant es va resistir ERC, i d'haver pressionat la CUP en aquest procés i també a les negociacions de la investidura.

En el seu descàrrec, membres del secretariat consideren que aquestes acusacions són infundades. Diuen que Sànchez, que es defineix com un home d'esquerres, no milita en cap partit, a diferència de Forcadell, que ho feia a ERC i que no es va trair el mandat de l'assemblea de Lleida el 2015 que ja va propugnar una llista unitària de la societat civil si els partits no l'aconseguien. “Van ser els socis els qui van donar suport amb un 97% de sís a la llista unitària”, sostenen les mateixes fonts.

Els crítics consideren que, en qualsevol cas, l'ANC ha perdut transversalitat i pluralitat i que ha de recuperar el protagonisme, sosté l'article, com a punta de llança de l'independentisme cívic. Però aquests arguments també els defensa Sànchez que considera que el que fa poderosa l'ANC són els seus 34.000 socis i aquesta transversalitat. De fet, no s'aprecien aparentment diferències estratègiques importants entre les dues parts per aconseguir la secessió perquè coincideixen en un mateix desenllaç: que el procés sobiranista culmini, abans o després, amb permís de l'Estat o sense, en una consulta per confirmar la independència.

Després de la pugna, s'intueix l'enfrontament partidista per controlar una organització clau per al futur de l'independentisme per la seva gegantina capacitat de mobilització. Els mateixos protagonistes ho admeten. “Els partits volen influir. Pensen que si no estàs amb ells automàticament estàs amb els altres. Sempre estan nerviosos (…) Quan hi ha període electoral, treuen el pitjor de cada casa”, va dir dimarts amb amargor Sànchez. “Jo hi coincideixo”, va corroborar Torra, autor de l'assaig Els últims cent metres, que versa sobre l'esprint final cap a la secessió. “Aquestes pressions també han existit a Òmnium. Cal fer-se fort i només resisteixes amb la força del teu equip”.

Amb l'aliança de Convergència i Esquerra a Junts pel Sí i concorrent ara en llistes separades a les eleccions del 26-J, la tensió entre els dos partits independentistes es projecta en aquesta lluita soterrada a l'ANC. Si els crítics acusen CDC d'haver maniobrat per controlar l'ANC, els convergents apunten que la llista alternativa està integrada bàsicament per simpatitzants d'ERC o de la CUP. Però existeix una tercera visió que apunta que la capacitat d'influència de Convergència a l'ANC és mínima perquè la direcció amb prou feines hi té simpatitzants. I citen que la prova és que els qui han fet el salt des del secretariat de l'ANC a la política institucional són membres d'ERC: la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, el diputat al Parlament Ferran Civit o el diputat i novament candidat d'ERC al Congrés Gabriel Rufián.

Mentre es desembolica la troca, la batalla es preveu agra perquè hi ha diversos membres de l'actual secretariat en funcions que han apostat per la candidatura alternativa i que són claus en l'organització com Gilbert Frigola, de la comissió de territori; Liz Castro, de la comissió internacional; Anna Pérez, de la comissió d'accions socials o Josep Sabaté, de comunicació o d'immigració. El primer desenllaç de la pugna se sabrà d'aquí a una setmana.