El jutge del ‘cas Benítez’ prohibeix filmar els mossos

El jutge del cas Benítez ha posat el dret a la imatge de vuit agents dels Mossos d'Esquadra acusats de la mort de Juan Andrés Benítez per sobre del dret a la informació. En una resolució inaudita, el magistrat José Luis Ramírez ha atès la petició de la Fiscalia i ha prohibit “l'enregistrament i captació d'imatges” durant el judici, fet que inclou la declaració dels policies. El magistrat, que pertany a l'associació progressista Jutges per la Democràcia, argumenta que, quan han de seleccionar unes imatges determinades, els mitjans de comunicació “tendeixen cap a allò que és sensacional i espectacular”.

En la interlocutòria, de tretze pàgines, el magistrat autoritza l'enregistrament d'imatges solament en dos moments: el tràmit d'al·legacions (al principi del judici) i el d'informes (al final). Cap altra intervenció -declaració d'acusats, testimonis, forenses- podrà registrar-se amb càmeres, encara que sí que se'n podrà captar l'àudio. Aquesta possibilitat “compensa suficientment” l'absència d'imatges.

Ramírez ha pres aquesta mesura després d'una breu petició de la Fiscalia a la qual no es van oposar les defenses dels policies. L'argumentari del jutge, no obstant això, va molt més enllà i aprofundeix en la col·lisió de drets fonamentals. La captació d'imatges, assenyala, pot “incidir en el comportament dels qui intervenen com a testimonis”. “No ha d'oblidar-se”, diu, que “s'enjudicien  diversos agents policials per haver donat per mort, presumptament, un ciutadà en el transcurs d'una detenció”. A partir de dilluns, els vuit mossos s'asseuen a la banqueta i afronten penes de fins a 11 anys de presó per homicidi i obstrucció a la justícia.

A més dels testimonis, la difusió de la vista a les cadenes de televisió pot incidir “en el correcte acompliment dels membres del jurat”. El magistrat opina extensament sobre com enfoquen els mitjans de comunicació aquest tipus de processos. “No és infreqüent en aquests casos que les imatges captades i seleccionades ad hoc pel seu dramatisme serveixin de suport d'alguns programes d'opinió que reelaboren la informació obtinguda del procés, potenciant els aspectes que estimen més espectaculars. La “influència” d'aquests programes, raona, pot ser “pertorbadora” per als nou ciutadans que decidiran el destí dels mossos. Las imatges propicien, afegeix, “l'existència de judicis paral·lels” que poden interferir de forma “greu” en el judici. Hi el risc, diu, de “teatralizació" del procés judicial.

La insòlita prohibició se sosté també en el dret a la pròpia imatge dels mossos. El magistrat creu que la durada del judici (més d'un mes) suposa una “sobreexposició als mitjans”, que pot a més a més “perpetuar-se” gràcies a internet. Ramírez recorda que els agents són innocents fins que es demostri el contrari i que les imatges poden ser “un avançament de condemna social encara que després siguin declarats innocents”.