Puigdemont i Colau es llancen a capitalitzar la indignació per la llei d’habitatge recorreguda

El descontentament generat per la suspensió cautelar d'una part de la llei catalana antidesnonaments és una munició apetible amb vista a les eleccions. Per aquest motiu tant el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, han entrat en una pugna per capitalitzar el malestar, cosa que ja va passar amb l'acolliment de refugiats. Colau s’ha avançat aquest dilluns a la reunió de dimarts, convocada per Puigdemont i ha comparegut al costat de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) per reivindicar la norma.

Divendres a la nit, després de digerir el cop pel recurs, Puigdemont va convocar a una cimera les forces municipalistes (fins a 12 alcaldes, inclosa Colau), activistes i les entitats per plantejar una resposta comuna i “coordinada” davant la decisió de l’Executiu en funcions que presideix Mariano Rajoy. El líder català va emfatitzar que la trobada seria el marc perquè el Govern expliqués “les mesures que ha pres i pensa prendre” després de veure que no hi havia acostament possible amb el Govern central.

Colau s’ha avançat aquest dilluns amb una altra reunió però ha negat tot tipus de voluntat de competir amb el president de la Generalitat. Ha situat la seva compareixença amb la PAH i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) —que ja han fet la seva pròpia roda de premsa al matí— dins de trobades que els activistes estan tenint amb altres alcaldes, sense precisar. “Estem avançant feina amb vista a demà”, ha defensat l'alcaldessa. “Es tracta que tots els actors implicats facin el màxim possible, segons les seves funcions i competències, perquè se segueixin complint els objectius de la llei”, ha rematat.

Nou mesos d'espera

La crida a la unitat entre Colau i Puigdemont contrasta amb les mesures unilaterals que l'un i l'altre han proposat des de divendres passat. Aquest episodi és similar al viscut amb l'acolliment dels refugiats, en el qual cada administració va intentar exhibir el seu propi pla. Després de la primera proposta de Barcelona de convertir-se en ciutat refugi, la Generalitat es va preocupar de mantenir el seu propi operatiu.

La PAH demana “menys fotos” i més compromís amb els desnonats

Tant la PAH com l’APE han presentat a Colau el document que portaran aquest dimarts a la cimera, una bateria d'iniciatives que busquen “evitar una reculada en els drets de protecció contra els desnonaments i la pobresa energètica”, va explicar Carles Macías, portaveu de la plataforma.

Totes dues plataformes havien aparcat la duresa de les seves crítiques al Govern durant les dues setmanes de campanya al carrer per defensar la llei, davant l'amenaça del recurs. Aquest dilluns, no obstant això, les van desempolsar. “Cal aplicar el que s'ha salvat amb determinació”, va demanar Macías. Tant des de la PAH com de l’APE critiquen que en nou mesos de vigència de la norma (la llei 24/2015 va ser aprovada per unanimitat) la publicitat hagi estat mínima i el desplegament lent.

Només fins la setmana passada el Departament de Governació va treure a exposició pública el reglament sobre les comissions de sobreendeutament, un dels punts que finalment van ser recorreguts. Empresa tampoc ha aconseguit la signatura de convenis amb les subministradores per garantir, com estableix la llei, que donin ajudes a fons perdut per sufragar les factures impagades.

Al matí, la PAH ja havia llançat una crida a la Generalitat i al Parlament per utilitzar les lleis encara vigents per donar cobertura a l'emergència habitacional, com la del 2007. “No volem que la unitat en defensa de la llei sigui una foto, volem que es detallin accions concretes”, ha demanat Macías. Aquest missatge el va repetir posteriorment davant de Colau.

El marge que veuen des de la plataforma per seguir lluitant contra els desnonaments inclou l'aplicació de multes als pisos buits que ja permet la llei 18/2007 —la Generalitat ja té un cens dels habitatges— o la utilització dels criteris d'exclusió residencial que estableix la llei recorreguda com a requisits en les taules d'emergència dels desnonaments.

“La llei corresponsabilizaba en la lluita contra els desnonaments la banca i els grans tenidors”, ha lamentat Colau. L'alcaldessa va recordar que la llei segueix obligant els Ajuntaments a respondre per les persones que han perdut la seva casa o pateixen talls, però que hi ha menys eines. Una crítica similar ha fet l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín: “No és el mateix negociar amb una llei que permet fer pressió que sense ella”, ha dit.

D'acord amb Colau, a Barcelona s'han frenat 639 desnonaments “invocant l'aplicació d'aquesta llei”; s'ha aconseguit el traspàs de 550 habitatges buits que estaven en mans de grans tenidors i la banca i es van començar 17 processos sancionadors per no oferir lloguer social. “El que ha fet el PP és immoral”, ha assegurat l'alcaldessa. La PAH també ha anunciat accions de pressió al partit de Rajoy.