Unió es queda sense el seu últim diputat

Unió es va convertir el 2015 en un partit extraparlamentari quan no va obtenir cap escó ni al Parlament ni al Congrés. I ara acaba de perdre el seu càrrec de més rang institucional: l'eurodiputat Francesc Gambús, que no renunciarà al seu escó. En una entrevista a l'agència Efe, Gambús ha anunciat que posa fi als seus 22 anys de militància en constatar que "hi ha gent que havia dit que s'apartava de la direcció" però que "vol continuar condicionant la vida del partit i desmuntant els processos de regeneració' que havien de potenciar la ‘transparència’". La denúncia és una al·lusió directa a l'entorn de Josep Antoni Duran Lleida, que va dimitir com a president del comitè de govern després del 20-D.

Amb un deute de 19 milions d'euros, en una situació de preconcurs de creditors i assetjat pels pagaments que li reclama Convergència, Unió travessa una situació summament crítica tot i que ha decidit tornar-se a presentar nou a les eleccions. Gambús va comunicar aquest dimarts a la nit al partit la seva renúncia a la militància i aquest migdia ha publicat en el seu blog una carta oberta a la militància en la qual explica les seves raons.

En el document, l'eurodiputat fa un relat de la caiguda d'Unió i expressa el seu neguit en constatar que és falsa la voluntat de regenerar el partit "cap a dins i cap a fora" malgrat la marxa de Duran. "No era una oportunitat real perquè alguns mantenen i volen mantenir intacta la seva capacitat d'influència i, el que és pitjor, ni tan sols tenen intenció de renunciar al seu estil", assenyala Gambús. Segons la seva opinió, alguns no tenen la mínima intenció d'esmenar el seu "passat recent" i, malgrat "retirades molt visibles, lloades i aplaudides", volen continuar "desbaratant qualsevol intent de renovar el partit i portar-lo cap endavant, cap al segle XXI".

Gambús ni tan sols considera que la clau per a la seva marxa sigui la pèssima situació econòmica heretada per una manera de fer en els últims 20 anys sinó que la basa en aquesta falta de regeneració. No oblida que el partit ha fet la sensació durant molt temps de ser més a prop dels poderosos i allunyat del carrer, que ha semblat "distant" i "arrogant". Amb tot, no renuncia a l'escó perquè considera que va ser escollit eurodiputat per la seva defensa, entre altres raons, del dret a decidir i reivindica el resultat de la consulta interna d'Unió a favor d'una negociació amb l'Estat però renunciant a la secessió.

A l’entrevista prèvia, Gambús ha defensat que a Unió hi segueix havent un espai polític per al que hauria de representar Unió: "Un centredreta que creu en el dret a decidir, que no rebutja la independència, però que vol fer les coses amb rigor". Però la seva paciència es va esgotar després que l'assemblea de la federació del partit a Barcelona, en la qual la candidatura que encapçalava Oriol Lázaro, cap de l'oficina parlamentària de Gambús, es va veure desbancada per una altra llista alternativa, articulada a última hora i liderada per Àlex Miró, amb la connivència de Josep Sánchez Llibre i Manel Silva, dos dels col·laboradors més estrets de Duran Lleida. Dins de la candidatura guanyadora, ha dit, hi ha "molt bona gent", però "alguns van recórrer als tripijocs de sempre" per frustrar una llista unitària i poder guanyar l'assemblea, mobilitzant militants a qui "després no se'ls veu en tot l'any".

Malgrat que no ha volgut personalitzar les seves acusacions contra els que "van moure fils" en aquesta assemblea, sí que ha assegurat que hi ha "un conjunt de gent que es resisteix al canvi". "Vaig creure que, amb la retirada de Duran i d'una sèrie de gent que va dir que se n'aniria al mateix temps que ell, s'obria una oportunitat per dur a terme un procés de regeneració de debò, no de maquillatge, que podríem fer tots junts, sense que impliqués l'enèsima crisi a Unió", ha assenyalat. Una vegada constatat que "no tothom està alineat amb la regeneració que fa falta", Gambús ha decidit anar-se'n del partit, "en part per no generar un conflicte intern que seria letal" per a una formació en estat crític. "Jo no vaig entrar en política per barallar-me amb els meus a cada moment", ha raonat.