La corrupció, esbarzer ardent

Des de fa gairebé tres anys la glasnost intenta sobreviure en el cada vegada més desballestat edifici de Convergència Democràtica. Però el destí s'obstina a enterrar-la. En realitat, CDC fuig del soroll de la corrupció a la manera de la família que protagonitza Los forjadores de imperio. Igual que a l'obra de Boris Vian, el grup parental va minvant devorat. Les baixes a CDC són tan nombroses que recomanen buscar un nou edifici (seu), canviar de vida i regenerar-se (rebutjar les “donacions” a les seves fundacions) i buscar un nou nom (denominació que prendrà el renovat sincretisme ideològic), com, asseguren, es planteja el congrés d'aquest proper mes de juliol.

S'imposa un cop de timó que faci virar 180 graus Convergència. És insostenible que la Generalitat fa tres anys —quan estava liderada per Artur Mas— es comprometés a engegar una sèrie de mesures anticorrupció de les quals fins ara (quan falten amb prou feines 14 mesos per a la independència, segons el calendari julià) només ha aplicat el 10% d'aquestes propostes anunciades a so de bombo i platerets. Si en tres anys s'ha avançat tan poc, arribarem a les portes de la independència convenientment sanejats? En ple procés sobiranista, quan CDC està disposada a canviar de nom i fins i tot a fer primàries, la pota de la taula que coixejava amb Pujol segueix donant guerra.

Anem a pams. Febrer del 2013: Artur Mas es reuneix solemnement amb els màxims responsables dels mecanismes de control institucional —sindicatures de Comptes i de Greuges i Oficina Antifrau— per visualitzar que engega una sèrie de mesures anticorrupció que calmin la indignació ciutadana i que facin creïble que el partit no és el de sempre. En aquestes dates Oriol Pujol comença a estar a la corda fluixa de la imputació (renunciaria a l'escó al cap d’un any), mentre que el diputat de CiU Xavier Crespo està als tribunals acusat de rebre favors de la màfia russa quan era alcalde de Lloret, la qual cosa va confirmar una sentència condemnatòria del 2015.

El 2014 va ser l'annus horribilis de CDC. Es va enfonsar bona part de l'edifici amb la confessió de Jordi Pujol i família, per molt que la cúpula del partit s'obstinés a presentar-ho com “un cas estrictament personal”. Mentre CDC encara recollia rebles de l'enfonsament de la seva gran volta d'aresta, el partit nacionalista es veia obligat a proposar —el febrer del 2015— un nou pla de transparència.

El 17 d'aquest mes, Mas va nomenar la jutgessa Núria Bassols comissionada per la Transparència. La designació —que es va pretendre estel·lar— va ser un fracàs. Un any després, Bassols va ser destituïda del càrrec per un motiu gens trivial. L'octubre del 2015 el seu marit, Josep Antoni Rosell —número dos de l'empresa Infrasestructures.cat, la licitadora d'obra pública més important de la Generalitat— havia estat detingut, imputat pel cas 3%. La Fiscalia sospita que la Generalitat va donar contractes a mida a empreses constructores gràcies a les quals CDC rebia donacions coincidents amb el 3% del valor de l'obra. Encara que Francesc Sánchez, secretari d'organització de CDC, confessés a aquest diari: “Encara no sabem què és el 3%”, Esquerra sembla que ho intueix. Després de la seva arribada al Govern, Rosell i la seva dona, la comissionada per la Transparència, van ser rellevats dels càrrecs que CDC els mantenia.

La seqüència del despropòsit culmina el mes de gener passat amb un propòsit d'esmena. El Govern de Puigdemont es va avenir a crear una comissió parlamentària contra la corrupció. El problema és que amb aquest assumpte la corrupció és a Convergència una mena d’esbarzer ardent bíblic. Sempre en flames però mai es consumeix. Tres anys després d'impulsada la glasnost d’Artur Mas, només s'ha complert el 10% de les mesures previstes i això no anima gaire el poble escollit a ser dirigit per creuar el desert cap a la terra promesa.

Tal vegada CDC no sàpiga què és el 3%, però segur que Esquerra Republicana ho intueix. Per això no estaria de més que la Generalitat es personés com a part perjudicada en el cas 3%, aquest sinistre encariment que van patir les obres perquè les empreses adjudicatàries paguessin amb càrrec a l'erari públic el peatge que suposadament anava a parar a les arques de Convergència. D'una altra manera, com la família de Los forjadores de imperio, els vells i coneguts sorolls perseguiran CDC allà on vagi.