Dol porpra al refugi de Prince a Minnesota

Amb la seva mort, el refugi de Prince s'ha convertit en el seu santuari. Desenes de persones es van concentrar dijous a la nit en l'accés a Paisley Park, el complex residencial i professional del músic nord-americà a Chanhassen, un poble als afores de la seva Minneapolis natal.

És un dol porpra. El color icònic de Prince es projecta a la paret d'un dels edificis blancs del complex. També és el protagonista de les desenes de globus, flors i dedicatòries que es poden veure a les reixes que delimiten l'entrada a les instal·lacions. Paisley Park es troba en típic suburbi nord-americà, envoltat d'edificis baixos d'empreses. Els nombrosos cotxes aparcats i els camions de les televisions nord-americanes revelen que és un dia insòlit.

L'ambient és una combinació d'espectacle i incredulitat. No hi ha rastre de l'energia que Prince desplegava als escenaris. Els seus seguidors encara estan digerint la seva inesperada mort als 57 anys. Però hi ha reflexos del magnetisme del cantant. El flux de gent que arriba –una munió de joves i persones de quaranta i cinquanta anys amb fills petits– està ansiós per fer-se una fotografia amb Paisley Park de fons, per donar prova que han acudit a aquest memorial improvisat. Davant de les reixes, hi ha desenes de llocs de connexió en directe de televisions.

“Et trobem a faltar”

"Et trobem a faltar, estimat Prince. Els Pai", ha escrit Gopalla Pai, de 50 anys, en una extensa pancarta blanca recolzada a la reixa i plena de dedicatòries. Pai va néixer a l'Índia i viu a Minneapolis des de fa 20 anys. Diu que la música de Prince ha marcat la seva vida. Ja li agradava a l'Índia però als EUA es va reafirmar. "Significa molt per a mi. La música és la meva passió", explica.

Pai li dóna el retolador que comparteixen entre tots a Emma Rothwell. Té 17 anys i admet que coneixia "només una mica" la música de Prince fins a l'octubre, quan va assistir a un dels concerts privats que li agradava oferir al virtuós de la guitarra, el piano i la bateria. Rothwell conduïa un dia per davant de Paisley Park i va veure que hi havia molts llums. Va preguntar què passava a unes persones que esperaven a l'entrada principal i va descobrir que al cap d'un parell d'hores Prince havia d'oferir un concert en què va cantar i va tocar el piano davant d'unes 70 persones. "Va ser increïble", diu la noia. Explica que el seu pare és un enamorat de Prince.

Un refugi a l’Oest Mitjà americà

Prince Rogers Nelson, nascut el 7 de juny del 1958, va ser trobat sense pols aquest dijous a Paisley Park. Els metges van intentar reanimar-lo, però no ho van aconseguir. La setmana passada havia estat ingressat d'urgències perquè tenia, segons la descripció dels seus representants, símptomes gripals. Es desconeix la causa de la mort. No obstant això, el web TMZ, dedicat al món de les celebritats i que és el primer que va informar de la mort de l'astre, publicava ahir a la nit que la mort es devia a una sobredosi per opiacis, però sense citar fonts solvents.

Prince es va fer construir el 1985 un recinte en aquest poble de 20.000 habitants i amables carrers residencials al sud-oest de la urbs que componen Minneapolis i Saint Paul, a l'Oest Mitjà dels Estats Units. Recelós de la seva intimitat, buscava aixecar-hi un refugi, un indret on ningú el molestés, i on pogués deixar anar la seva creativitat i els seus capritxos.

Amb tres estudis de gravació, dues sales de concert i una zona residencial, Prince es recloïa a Paisley Park. Els veïns respectaven la seva privadesa. I ell els recompensava amb concerts esporàdics dins del complex o en algun lloc de Chanhassen per a un grup reduït de seguidors. S'anunciaven pel boca a orella amb poques hores d'antelació.

El músic –amb registres que anaven del funk i el rock a l'R&B i el pop– es va instal·lar a Chanhassen en el moment més àlgid de la seva fama: l'any després de l'estrena de la pel·lícula i àlbum Purple rain, pels quals va guanyar un Oscar i va vendre 13 milions de còpies només als EUA. Allà va romandre bona part del seu temps fins a la seva sobtada mort.