Dos jutges demanen al Suprem que imputi Rita Barberá per blanqueig de capitals i desobediència

El Tribunal Suprem rebrà els propers dies dues exposicions raonades en què es demana la imputació de l'exalcaldessa de València, Rita Barberá. Una es refereix al cas Taula i demana que s'imputi la senadora per un presumpte delicte de blanqueig de capitals. La segona procedeix d'un tribunal que investigava un possible delicte de desobediència per l'incompliment de la Llei de memòria històrica, per no retirar els símbols franquistes durant el seu mandat.

A Taula, el magistrat accepta la petició de la Fiscalia Anticorrupció, que considera que hi ha indicis que Barberá i mig centenar de persones més del grup municipal de l'Ajuntament de València van cometre el delicte el març del 2015, poc abans de les eleccions locals i autonòmiques.

En la causa pels símbols de la dictadura, la magistrada planteja al Suprem que Barberá va poder cometre els "presumptes delictes de desobediència i denegació d'auxili" per "negar-se a retirar dels carrers de la ciutat escuts, insígnies i plaques" franquistes malgrat la vigència de la Llei de memòria històrica, ha informat el Tribunal Superior de Justícia valencià. La denúncia la va presentar fa un any un diputat socialista, el Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica i un advocat. La magistrada indica que com que Barberá és senadora i per això aforada davant del Suprem, només aquest òrgan judicial la pot investigar.

El jutge Víctor Gómez, que instrueix el cas Taula, apunta en la seva resolució, de sis pàgines, que també hi ha indicis d'altres donacions irregulars al partit en els anys 2003 i 2011. "Tots dos eren anys de convocatòria d'eleccions municipals i autonòmiques”, subratlla. El magistrat ja ha iniciat la investigació de presumpte delicte electoral —el nom tècnic del finançament il·legal de partits— en el grup municipal popular que dirigia Barberá i ha demanat informació al Tribunal de Comptes.

El jutge destaca igualment la proximitat personal entre l'exalcaldessa i la persona que, segons els investigadors, feia anar la caixa b del PP de València: l'exsecretària general del grup municipal, Mari Carmen García-Fuster. "Barberá ostentava una efectiva posició com a superiora jeràrquica de la principal investigada, García-Fuster, tant per ser alcaldessa de València en la data dels fets investigats, com per ser la màxima responsable del grup popular a l'Ajuntament de València. A més, existia una relació personal d'estreta confiança entre l'aforada i la principal investigada, que exercia les mateixes funcions i atribucions dins del grup des de l'any 1991, any en què va ser designada per l’altra."

L'instructor manté imputades —investigades, segons la nova denominació judicial— per aquesta raó 48 persones, inclòs el PP.