Més lectors i en català

Ni que sigui almenys una vegada al trimestre, però els catalans que llegeixen llibres ja esdevenen el 66,3% de la població, xifra que augmenta des del 2011 (66,3%) i que se situa a tan sols dos punts de l’anhelada mitjana europea (68%). I d’entre els que llegeixen, un de cada quatre (26,4%) ho fa en català com a llengua habitual. Són les dues xifres optimistes que destil·la l’informe “Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2015”, presentat aquest dilluns per la Generalitat amb els gremis d’Editors i Llibreters de Catalunya i que serveixen per escalfar motors aquesta setmana de Sant Jordi.

Com diu la facècia, anem bé… si no s’entra en detalls. És cert que els que no llegeixen mai és un de cada tres catalans (33,7%) i entre els que sí que ho fan, sis de cada 10 declaren que és per oci (22,4% llegeixen per feina o estudis), cosa gens menyspreable veient la competència que prolifera (videojocs, mòbils…). Tot i que està bé que la gent agafi un llibre només per diversió, potser això explica en bona part la caiguda de més de 20 punts de lectors des de la franja de 14 a 24 anys, els més alts de tots (89,6%), davant dels índexs que mostren els de la franja dels 25 als 34 anys (67,8%): a certa edat, l’estudi ja no obliga i el temps lliure es deriva a cap a altres coses.

Una segona llum d’alarma la genera que bona part de l’increment de la població lectora es queda entre la franja de lectors ocasionals, que va pujant i avui ja és del 13,8%. Dit d’una altra manera, a Catalunya llegeixen d’una manera més o menys assídua (com a mínim, una vegada a la setmana) la meitat de la població, no pas més (52,5%); és un barem molt estable des del 2011, tot i que semblava que pujava el 2012 i el 2013, quan van aconseguir el zenit (55,3%). “Cal convertir els lectors trimestrals en freqüents, aquest és el gran repte”, admet, realista, el president de el Gremi d’Editors de Catalunya, Patrici Tixis.

L’altre gran ítem que va destacar el conseller de Cultura, Santi Vila, va ser l’increment de 5,2 punts percentuals dels que tenen el català com a llengua de lectura habitual, gairebé el mateix que ha disminuït els que ho fan en castellà (avui, el 71%). Malgrat que les xifres no són dolentes, perden fulgència quan, segons la mateixa enquesta, el 94,9% dels lectors podrien llegir en català. Que el darrer llibre que han adquirit no sigui en aquesta llengua és perquè els resulta “més senzill llegir en castellà” (54,5%). O una mica més preocupant (o estimulant) per al sector: gairebé el 10% admet que el llibre el va llegir en castellà perquè no el va trobar publicat en català.

En la mateixa tònica del got mig ple o buit, la població que declara haver comprat un llibre (que no sigui de text) en l’últim any és un 47,9%, superada la inflexió de la crisi que hi va haver el 2012 (45,1%). Sí, hi ha més gent que adquireix llibres, però compren menys exemplars: la mitjana ha passat de vuit títols el 2011 a set.

Entre els paràmetres ja clàssics (les dones llegeixen més que els homes —69% davant el 59%—, els que tenen estudis universitaris són més lectors que els que només tenen estudis primaris —85% contra 44%—), un que, en el fons, ja comença a ser-ho: la pirateria. Així, el 24,3% dels catalans que llegeixen ho fa en suport digital; però la xifra no coincideix amb el que recapten els editors. “Només facturem el 5% per aquest concepte; la resta és pirateria”, admet Tixis.

Un últim toc d’atenció el generen les biblioteques. Tant l’assistència com el nombre de socis i la quantitat de préstecs han disminuït en els darrers cinc anys, poc, però de manera continuada: uns quatre punts de mitjana. El tercer ús més important d’aquests centres, per darrere del préstec de llibres o la lectura in situ, és el dels recursos informàtics o electrònics que ofereixen. Els temps.