Tornada a l’aula

Quan a començament de 2011 va agafar les regnes de la conselleria d’Economia, Andreu Mas-Colell va ser considerat el perfil més tècnic del Govern. Artur Mas, dèiem tots, havia triat un acadèmic de prestigi per redreçar les finances catalanes en plena tempesta. Però en aquest cas la frontera entre el teòric i el polític no és tan clara com sembla. Si els polítics el veuen com un acadèmic, els seus col·legues dels Estats Units en destaquen la passió per la política. I el mateix Mas-Colell considera que, si no fos per aquesta vocació, hauria estat un matemàtic dedicat a l’economia. Aquesta reflexió la fa al prefaci del llibre General equilibrium and game theory, ten papers, editat per la Universitat de Harvard.

L’acadèmic —o el polític— ha tornat a la universitat. I ho fa amb un llibre que ha trigat anys a preparar. Mas-Colell ha revisat més de 120 papers acadèmics —“he entès pel camí més dur per què a la gent li agrada publicar la seva col·lecció sencera de papers”— de les dues àrees de recerca a les quals més s’ha dedicat: l’equilibri general i la teoria dels jocs. Es tracta de deu documents en què Mas-Colell parteix del supòsit que els mercats són competitius per concloure que ni la llei de l’oferta i la demanda ni l’existència de l’equilibri dels preus depenen de la racionalitat dels agents.

La tria de Mas-Colell ha tingut molt a veure, com ell mateix va dir a la presentació del seu llibre a la Barcelona Graduate School of Economics, amb “criteris de mercat”. Això es mesura per les cites que hagin tingut. Tampoc és una tasca fàcil: Mas-Colell és el tercer científic social espanyol més citat, amb 2.786 referències fins al 2009, segons un estudi de l’Institut Lauder de Gestió i Estudis Internacionals de la Universitat de Pennsilvània.

La decisió de la Universitat de Harvard de publicar el recull de papers de Mas-Colell rau en el fet que el professor “revolucionés” la comprensió que fins aleshores feia la universitat dels “mercats competitius, la formació de preus i el comportament dels participants del mercat”. L’exconseller va estudiar a la Universitat de Minnesota i des del 1972 va ser investigador i professor a Berkeley. A partir de 1981, va exercir a Harvard. Ha rebut diverses distincions i reconeixements. L’any passat va ser investit doctor Honoris Causa per la Universitat de Chicago, que va definir-lo com “un dels principals economistes teòrics del món”. Mas-Colell era el primer economista que rebia aquesta distinció des del 2002, quan es va investir Hugo Sonnerschein.

Precisament, Sonnerschein va presentar Mas-Colell en aquella ocasió i és qui introdueix el llibre. Sonnerschein recorda una altra de les fites de l’economista català: el manual Microeconomic Theory. “És potser el manual més influent per als alumnes en més de 70 anys: un merescut successor dels tractats de Hichs i Samuelson”, diu. A més, destaca “l’extraordinària aptitud per a les matemàtiques i el pensament econòmic” de Mas-Colell.

Jerry Green, un dels coautors del manual de Microeconomia, destaca que l’obra de l’economista es caracteritza per la “profunditat i la subtilesa” de l’anàlisi. Green destaca que Mas-Colell se centra en el “nucli”. “Ha escollit les millors i més importants qüestions per treballar. No assumeix un problema difícil només per demostrar el seu virtuosisme tècnic, sinó que ha escollit els problemes que realment importen perquè afecten la nostra comprensió fonamental dels processos econòmics”, diu Green, que afegeix que la seva escriptura és un “model de claretat, brevetat i elegància”.

Tots van destaquen el vessant polític de Mas-Colell. I per il·lustrar-lo, Sonnerschein posa un darrer exemple. El 1970, Mas-Colell era en un curs de Minnesota. El líder dels estudiants va cridar a la vaga per la guerra del Vietnam. Aquelles mobilitzacions no van ser avalades per la universitat i Sonnerschein pensava fer classe. Mas-Colell va negociar amb ell per dissuadir-lo: en comptes de fer classe, començarien un paper del qual havien parlat. I així va sorgir un treball conjunt que Mas-Colell lamenta no haver inclòs en el recull. La teoria dels jocs duta a la pràctica.