El cap dels Mossos qüestiona l’autoria del llançament de la pilota de goma

El comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha provat de sembrar aquest dilluns el dubte sobre el procés judicial que afecta dos dels seus agents, acusats de mutilar un ull a Ester Quintana després de llançar-li una pilota de goma. Coincidint amb el primer dia del judici, Trapero ha assumit que Quintana va ser ferida en l’actuació policial, però ha mantingut que els dos mossos processats poden ser innocents i ha comparat aquesta situació amb la de Dolores Vázquez en el cas Wanninkhof. El comissari, tot i això, no ha aportat cap pista nova sobre quin agent va poder disparar l’arma.

Ester Quintana (46 anys), passejava pel passeig de Gràcia de Barcelona la nit del 14 de novembre del 2012. En la jornada de vaga general hi havia hagut aldarulls entre manifestants i policia. Però a aquella hora i en aquest lloc la situació era de calma. Així ho mostren una desena de vídeos exhibits ahir, en la primera jornada del judici. Poc abans de les nou del vespre del 14-N, Quintana va rebre un fort impacte que li va rebentar l’ull esquerre. Des d’aleshores, intenta demostrar que va rebre el cop d’una pilota de goma que van llançar els agents antiavalots dels Mossos.

“Ha arribat el dia que esperem des de fa més de tres anys. És un moment molt important per a tots els afectats per les pilotes de goma”, ha explicat quan ha arribat a l’Audiència de Barcelona. Els dos mossos acusats, Eduardo C. i Llorenç B., hi han entrat per una porta lateral. Quintana demana nou anys de presó per a cadascun, ja que entén que quan van disparar l’arma eren conscients que podien causar un gran dany. La Fiscalia, en canvi, rebaixa la petició a dos anys de presó perquè atribueix als agents un delicte de lesions imprudents.

“Estic contenta que se celebri el judici, que s’ensenyin totes les proves i testimonis que hem recopilat (...) Només espero que es faci justícia”, ha reclamat Quintana, que avui declara com a testimoni davant el tribunal. El seu cas va provocar un terratrèmol al Departament d’Interior —va forçar la dimissió de l’aleshores director general de la policia, Manel Prat— i va portar canvis en la gestió de l’ordre públic: des de l’abril del 2014, els Mossos no poden fer servir pilotes de goma. També va fer pujar els colors a Interior (i continua fent-ho), que ha donat fins a mitja dotzena de versions diferents del que va passar aquella nit.

Encara avui, amb dos mossos al banc dels acusats, el Govern català afirma —contra el criteri dels informes pericials— que Quintana no va ser ferida per una pilota de goma. El setembre passat, tot i això, va accedir a indemnitzar amb gairebé 261.000 euros la dona, en el que suposava, de facto, una certa assumpció de responsabilitats. Aquest pas endavant va arribar forçat per la posició de les advocades dels dos policies. En el seu escrit de defensa, admeten que la lesió va ser causada per un “projectil” llançat per una “arma policial”. Però insisteixen que no van ser els seus clients, sinó altres policies del dispositiu, els qui van disparar.

Interior s’ha abonat a aquesta tesi de la defensa i també s’hi ha sumat obertament Trapero. El comissari ha recordat que, mentre els Mossos celebren el Dia de les Esquadres (la seva festa major), dos agents de la Brigada Mòbil (antiavalots) “estan defensant la seva innocència” als jutjats. El comissari no ha dit obertament que els agents estiguin exempts de culpa, però ha apel·lat a la presumpció d’innocència i ha sembrat dubtes sobre l’autoria quan ha comparat el cas Quintana amb el cas Wanninkhof, en el qual una innocent, Dolores Vázquez, va ser condemnada. “No seré jo qui m’escudi en conductes corporativistes. Però cal anar alerta amb la banalització de la presumpció d’innocència, els judicis mediàtics i les condemnes exprés”, va dir.

Trapero ha admès que les lesions a Quintana les va produir una arma del cos i ha recordat que ja ha “demanat perdó” a la dona. I ha reconegut que no disposa de cap dada objectiva per afirmar que altres antiavalots causessin les lesions, cosa que la investigació judicial ja va descartar anteriorment. “El cos no pot donar informació de com i qui van protagonitzar els fets. No amaguem res, però no ho sabem”.