_
_
_
_

El Síndic aconsegueix paralitzar un pla urbanístic del poble on estiueja

Els alcaldes de Fontanals i Das van demanar ajuda a Rafael Ribó per a l'ampliació de l'aeròdrom de la Cerdanya

Cristian Segura
Vista aèria de l'aeròdrom de la Cerdanya.
Vista aèria de l'aeròdrom de la Cerdanya.Emili Giménez

El Síndic de Gregues va sol·licitar dilluns passat la suspensió de l'aprovació del Pla urbanístic de l'aeròdrom de la Cerdanya (PDUAC). La sindicatura va rebre aquell mateix dia les peticions d'empara dels alcaldes de Fontanals i Das, dos municipis afectats pel projecte d'ampliació de les instal·lacions de la pista d'aviació. Poques hores més tard, la sindicatura va emetre un comunicat demanant que es retirés l'aprovació del PDUAC per part de la Comissió d'Urbanisme de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat. La Generalitat va suspendre la votació immediatament. Es dóna la circumstància que el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, té la seva segona residència a Das des de la dècada dels vuitanta.

El Departament de Territori confirma que el conseller, Josep Rull, va rebre dilluns dia 7 una carta de Ribó demanant la suspensió de l'aprovació, només 12 hores abans que aquesta es produís. Ribó havia avisat el divendres a Rull que dilluns rebria la seva missiva, segons informa una portaveu de la conselleria. Els alcaldes de Das i de Fontanals han confirmat a EL PAÍS que no va ser fins dilluns que van enviar per correu electrònic la sol·licitud d'empara a la sindicatura. La carta de Ribó a Rull exposava el malestar de la ciutadania per l'impacte mediambiental i per la poca transparència del projecte. Segons el comunicat que la sindicatura va emetre dilluns, la seva intervenció es justifica per la petició d'ajut dels dos alcaldes i d'un ciutadà al qual el consorci que és propietari de l'aeròdrom –format per la Generalitat i pel Consell Comarcal de la Cerdanya– li va negar consultar l'informe tècnic del PDUAC. Xavier Junquera, advocat de Barcelona i representant dels propietaris de les finques de Soriguerola (Fontanals), és la persona que va sol·licitar veure l'informe. Junquera confirma que el va sol·licitar cinc mesos després de finalitzar el termini d'informació pública. Va demanar empara al Síndic el 21 de març argumentant que “denegar l'accés a l'expedient suposa la vulneració d'un dret fonamental”. Junquera, com els alcaldes de Das i de Fontanals, denuncia que el termini per presentar al·legacions es va programar a l'estiu “perquè és el normal quan l'Administració vol que un procés passi desapercebut”.

Ribó no vol fer declaracions sobre el PDUAC fins que la seva oficina no hagi fet el treball d'investigació i no hagi presentat les conclusions, que es podrien fer públiques d'aquí a dos mesos, segons les seves estimacions. La sindicatura va demanar que se suspengués el procés d'aprovació malgrat que, com explica Ribó, no ha elaborat encara cap estudi sobre l'assumpte. Ribó té una segona residència al petit poble de Mosoll –que és part de Das– des de la dècada dels vuitanta. Ribó és un conegut amant de la Cerdanya. En un article que va publicar el 1989 a la Revista de Girona, Ribó, que aleshores era secretari general del PSUC, expressava el seu amor per la comarca fins al punt, segons el seu escrit, que es va casar el 1985 a l'Ajuntament de Das. Ribó ja advertia en l'article d'aquests plans, que ja en aquell moment plantejaven que l'aeròdrom es convertís en un aeroport comercial: “Ara planegen febres d'or i expectatives de benefici fàcil. Es parla de projectes de bogeria: que si un túnel a la Vall de Llosa, que si avions a reacció”. Ribó nega que el seu vincle amb Das tingui res a veure amb la seva actuació: “És com si no pogués actuar en conflictes vinculats al servei de Rodalies perquè cada matí agafo la línia R3 per anar a treballar”. La distància entre Mosoll i l'aeròdrom és d'1,5 quilòmetres. L'alcalde de Das, Enric Laguarda, diu que desconeix si Ribó té residència al seu municipi.

Xoc entre el Govern i els municipis

Els ajuntaments de Das i Fontanals critiquen l'incompliment del Consorci que gestiona l'aeròdrom de la Cerdanya de l'acord de consultar-los la versió final del pla urbanístic (PDUAC). Els dos alcaldes, Enric Laguarda (Das) i Ramon Chia (Fontanals), asseguren que la Direcció General de Transports i Aeroports es va comprometre a mostrar-los el document definitiu per debatre com adaptar les al·legacions que havien presentat. Laguarda i Chia denuncien que el divendres 4 d'abril se'ls va anunciar per sorpresa que la Comissió d'Urbanisme del Departament de Territori aprovaria el pla el dimarts dia 8.

Els dos ajuntaments –en total, són vuit els municipis afectats pel PDUAC– eren contraris al pla perquè preveia ampliar més del que volien l'espai destinat a construir serveis d'hostaleria i perquè obria la porta a convertir l'aeròdrom en un aeroport comercial. Laguarda adverteix que el PDUAC preveia aixecar l'edifici més alt de la comarca, de més de 15 metres d'altura. Chia informa que la versió definitiva augmenta el sostre urbanitzable, però menys del que es preveia inicialment –de 28.000 metres quadrats s'ha reduït a 18.000– i que l'espai de la pista no s'augmenta, de manera que difícilment podran aterrar-hi avions de fins a 24 metres de longitud, com temien inicialment. Els dos alcaldes es mostren partidaris de mantenir l'aeròdrom com a centre esportiu. Chia critica que el consorci mantingui l'opció d'obrir hotels i restaurants a la instal·lació. També exigeix la potestat dels ajuntaments d'autoritzar qualsevol construcció que s'hi vulgui fer.

La conselleria de Territori ha ajornat l'aprovació de l'ampliació de l'aeròdrom “perquè és el primer cop que el conseller Rull rep una petició del síndic. Vol facilitar-li tota la informació i reunir-se amb ell”, segons una portaveu del departament. Una petició de la sindicatura no té capacitat legal per aturar un procés administratiu, però l'Administració sí que té l'obligació d'atendre la petició del síndic, segons Joan Lluís Pérez, catedràtic de Dret Constitucional de la UAB i exsíndic de la universitat. Pérez admet que és molt inusual que un consistori demani empara a un síndic: “No he vist mai que un ajuntament demani empara al síndic. No seria la via habitual. És difícil entendre com un ajuntament pot veure afectats els seus drets fonamentals. Hi ha vies més normals, perquè una administració és subjecte passiu i actiu”. Enric Bartlett, professor de Dret d'Esade, apunta que “els alcaldes tenen diversos mitjans per defensar l'interès general del municipi (per exemple, potestat sancionadora i demanar al ple la potestat reglamentària) i acudir al Síndic de Greuges no és el més utilitzat sovint”. Pérez afegeix que “el síndic no és el millor actor per intervenir amb urgència perquè no té capacitat impeditiva. És més fàcil recórrer a la justícia, al ministeri fiscal”. Junquera explica que no ha recorregut a la justícia perquè el PDUAC no està aprovat.

Pérez valora que una actuació d'urgència del síndic pot ser d'ofici, sense que li arribi una denúncia ciutadana, i el que el normal és que sigui “perquè es vulnera un dret fonamental”. Bartlett opina que “és raonable que el Síndic de Greuges demani suspendre una actuació administrativa de la qual es derivin perjudicis d'impossible o difícil reparació, o que és nul·la de ple dret”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_