L’‘efecte Hiroshima’ sacseja el Poble-sec en només 365 dies

Amb la tranquil·litat i seguretat de la feina ben feta, Gaston Core, director artístic de la sala Hiroshima de Barcelona, fa un balanç ara que es compleix un any d'aquest espai escènic independent del Poble-sec de Barcelona, situat molt a prop de la sala Apolo, en el que va ser una fàbrica d'ascensors. “No m'agrada parlar d'un any, sinó de 365 dies, ja que fem una feina diària per aconseguir que aquest espai es converteixi en un lloc de programació de les arts escèniques contemporànies emergents de qualitat i que sigui una bona oferta cultural per a la ciutat”, explica el jove director. Core detalla l'activitat en números: “En 365 dies hem fet 160 funcions, a més de nombroses actuacions paral·leles; així doncs, per la sala Hiroshima han passat 11.000 persones. De les obres programades, un 18% han estat espectacles internacionals i així oferim la possibilitat que el públic de Barcelona conegui els treballs emergents d'altres països”. I afegeix: “Hem intentat fer una programació eclèctica però molt contemporània i crec que en això rau el nostre èxit, perquè el públic ha vist espectacles que reflecteixen el món actual, els seus sentiments, els seus avanços tecnològics i el tipus de música. A més, la gent ja comença a parlar dels espectacles estil Hiroshima”.

A la pregunta sobre quin és l'estil Hiroshima, Core cita el solo de Maurici González, Wakefield Poole: visions i revisions, que acaba de guanyar el guardó en aquesta especialitat en l'última edició dels Premis de la Crítica celebrada a Barcelona i que es va veure en aquest espai escènic: “M'agrada la implicació física, coreogràfica i intel·lectual d'aquest artista, vull tornar a programar aquest espectacle”.

Entre les novetats per al proper trimestre, la sala Hiroshima oferirà un bo per a tres espectacles, i l'any vinent en trauran d'altres per a cinc i deu espectacles. A partir del maig, reforçaran les actuacions de música lúdica i seguiran amb els cicles de música electrònica experimental.

“A l'estiu farem concerts lúdics per atreure el públic que li agrada sortir de nit a l'estiu. La Hiroshima acollirà espectacles de la programació del Grec 2017”, afegeix. L'altra sala de la Hiroshima tindrà un nou equip gestor i s'especialitzarà en música que Core no vol concretar ara com ara.

Suggeridora i nova resulta la programació d'abril a juny, destacant els espectacles: Andrei Rublev, una panicografía, de Societat Doctor Alonso (14 al 16 d'abril), i el concert Nacer Blanco, de Borja Flames (24 d'abril). Ja al maig, la dansa d'Eulàlia Bergada a Flying Pigs (19 al 22) i Ajustando las velas, una idea d'Hiroshima, que reuneix en escena la ballarina Sònia Sánchez i la compositora Giulia Valle (29 de maig).

El director de l'espai recomana especialment l'espectacle Mercurial George, de Dana Michel, una artista del Quebec (11 de juny). I també cal destacar, entre el 24 i el 26 de juny, el teatre físic d'Alejandro Curiel a All by myself.

Pel que fa al resultat econòmic del primer any, el director artístic aclareix que, de moment, s'ha tancat amb dèficit, “una cosa que ja havíem previst; esperem que en un termini de cinc anys es pugui anar escurçant”. Per pal·liar-ho, “intentarem buscar patrocinis, col·laboracions i gestionar una subvenció d'algun organisme oficial, ara estem en la fase de paperassa”, assegura Core, que recorda, no obstant això, que l'Institut de Cultura de Barcelona va aportar 54.000 euros per a les obres de condicionament de la sala.