El rai de la Medusa

Abans que la majoria dels parlamentaris hagués entrat a l'hemicicle, i que els qui ho havien fet s'haguessin assegut, el diputat de Ciutadans Carlos Carrizosa ja ha començat a parlar. Aquest, que s'havia deixat barba per a aquesta legislatura, avui anava minuciosament afaitat. Carrizosa està més bé sense barba, això és un fet diferencial que no mereix rèplica. Però per què tanta pressa per prendre la paraula tot just callaven els timbres que cridaven a la sessió plenària d'aquest matí? Doncs per una qüestió d'ordre del dia que ha acabat convertint-se en un desordre de ca l’ample. El punt sobre desobediència proposat per la CUP, que la mesa no sap com digerir. Carrizosa demanava que abans de començar la sessió es votés si s’ha de sotmetre aquest punt a votació o no. Com que una cosa així l'han de sol·licitar dos grups parlamentaris, el popular Millo (un home fet a l'antiga, d'aquests que encara es pentinen a l’estil Kissinger) ha aixecat la mà i també ha pres la paraula, ell per demanar que s'exclogués de l'ordre del dia el punt de la CUP, que ha acabat convertint-se en un puntàs. Però abans també havia aixecat la mà dreta (que no sap el que fa l'esquerra), el dirigent socialista Miquel Iceta per preguntar a la mesa si admetria el punt en l'ordre del dia malgrat que alguns grups parlamentaris demanessin que no es fes. Mentrestant Carrizosa tornava a aixecar la mà, ara per sol·licitar a la mesa que se suspengués la sessió, i mentre deia això, Iceta s'aixecava de l’escó i ascendia (a peu, no com el sants) dos grups per xiuxiuejar alguna cosa a Millo i García Albiol.

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell (a la qual li encanta donar la paraula, però quan de veritat s’ho passa bé és quan la retira), els ha contestat que com que la moció no afectava la sessió d'aquest dimecres sinó la de dijous, ja es votaria demà, i així també ha quedat citat Larra. Carrizosa ha tornat a posar-se dret per advertir que la normativa diu que això s'ha decidir al principi del ple i no a mig ple, així que la votació s'havia de fer en aquell precís instant. Ha demanat la paraula la portaveu de JxSí, Marta Rovira, per donar un cop de mà a la mesa, i després l’ha demanat l'iniciàtic (per Iniciativa, no per lector de Zaratustra) Joan Coscubiela per qualificar d'esperpèntic el que estava passant, i ha afegit que legalment s'havia de votar al principi però que el seu grup no votaria en contra que es votés el punt de la CUP. Forcadell ha demanat a Coscubiela que s'abstingués de fer aquest tipus de comentaris (per allò d'esperpèntic) i ha insistit que ja hi havia precedents d'alterar un ordre del dia. Marta Rovira ha tornat a prendre la paraula per recalcar que sí, que tot es podia fer, i Carme Forcadell li ha contestat que això era el que ella acabava de dir. La portaveu de la CUP, Anna Gabriel, que tenia el braç alçat des que havia començat a parlar Coscubiela, s’ha aixecat i ha dit que l'esperpèntic era la poca democràcia que aguantava aquest Parlament. Només l’han aplaudit els seus. Després el que s’ha aixecat ha estat la sessió, i a la tornada s’ha procedit a les preguntes de control al Govern i al president sense que ningú sabés com havia quedat la cosa. Però quan semblava que tot havia passat, ha tornat a sortir l'assumpte durant la intervenció de la dirigent ciutadana Inés Arrimadas, que ha dit al president Puigdemont que li tremolaven les cames quan havia de defensar els Mossos, que la moció de la CUP era un insult a la democràcia i ha invocat en favor seu una majoria de catalans representada per C's, PSC, PP i CSQP. Una altra vegada mans enlaire tothom (no com en un atracament, sinó per demanar la paraula). Coscubiela l’ha demanat per al·lusions, i invocant directament les peixateres ha acabat amb un enigma dèlfic (de dofins), que diu "peix amb peix i verat amb verat". Iceta ha demanat aquesta vegada la paraula per anunciar que en aquests casos no calia demanar la paraula. I l’ha tornat a demanar Arrimadas, que ha assegurat que ja ho havia dit tot abans, però que com li havien donat la paraula a Coscubiela li tocava a ella altre cop. Millo ha aixecat la mà, a continuació s’ha aixecat ell i ha sentenciat: "Espero que tot el que estem fent no estableixi precedent". Llavors ha estat Jordi Turull qui ha alçat la mà, i la presidenta de la taula li ha preguntat per què demanava la paraula, a la qual cosa ha contestat: "Perquè han parlat tots!" Tot això ha acabat amb Forcadell donant les gràcies a la CUP per no demanar la paraula, i sense que se sabés al final de quina manera es votaria si es votava la moció. Aquesta és una legislatura que, inspirant-se en Delacroix (La llibertat guiant el poble), cada vegada s'assembla més a Géricault (El rai de la Medusa).