El dèficit català, al 2,7%, és el més alt de totes les autonomies

El Govern assegura que l'etapa de retallades s'ha acabat i que intentarà que els propers Pressupostos que elaborin siguin expansius. Però alhora admet que té un problema anomenat dèficit, “insostenible a mitjà termini”, segons admet el vicepresident econòmic, Oriol Junqueras. El líder republicà, responsable de les finances catalanes des que Junts pel Sí governa a Catalunya, es va estrenar al Parlament al febrer donant per fet que el dèficit públic de la Generalitat acabaria el 2015 per sobre del 2,13% amb què va acabar l'any passat. Des del seu gabinet esperen que la Intervenció General de l'Estat doni les xifres definitives per conèixer el resultat final.

Des del seu departament asseguren que aquest desfasament de més de 4.000 milions d'euros entre ingressos i despeses el 2015 és aliè als esforços que han fet els responsables de les finances de la Generalitat des que la seva tresoreria va començar a patir per falta de recursos. Tancada l'aixeta dels mercats financers, els successius executius han aplicat una tisorada que ha afectat especialment els serveis socials, han intentat privatitzar empreses públiques i vendre patrimoni per aproximar-se als objectius de dèficit marcats primers per Brussel·les i redistribuïts després entre autonomies i municipis pel Ministeri d'Hisenda. Malgrat tot, cap any ha estat possible complir-los. Tampoc el 2015, quan cap comunitat podia superar el 0,7%.

Catalunya triplicarà aquest percentatge malgrat la millora econòmica i dels ingressos vinculats als tributs (creixement). La Generalitat defensa que els números han millorat gràcies a la seva gestió i que el resultat del 2015 està alterat per factures alienes a la seva gestió i que no són recurrents. Es refereixen als prop de 1.300 milions d'euros que aquest any ha hagut de comptabilitzar com a dèficit, malgrat que són obres que es remunten a abans del 2011 i que llavors es van decidir finançar mitjançant sistemes de finançament diferit. Es tracta de carreteres i centres penitenciaris que es va decidir pagar una vegada es finalitzessin o bé la construcció dels quals està vinculada a l'explotació, per la qual cosa la Generalitat va pagant l'obra amb el temps.

La inclusió d'aquestes partides als comptes del 2015, segons el criteri de la Intervenció General de l'Estat, va obrir una nova batalla a finals de l'any passat entre el Departament d'Economia i el Ministeri d'Hisenda. La Generalitat denunciava que Hisenda coneixia l'existència d'aquestes factures almenys des del 2013 i que la seva inclusió aquest any era obligada per la nova comptabilitat aplicada per l'Eurostat.

Des del Departament d'Economia sostenen que els queda poca llibertat perquè l'Estat s'ha convertit en el seu principal creditor i controla el 95% dels ingressos. Les relacions entre els dos gabinets són contínues, entre altres coses perquè la Generalitat necessita per afrontar els pagaments i resistir el seu dèficit els recursos que arriben a través del Fons de Liquiditat Autonòmica. Per aquest any ha sol·licitat 7.520 milions d'euros. D'aquests, 639 milions eren per cobrir el desfasament entre ingressos i despeses públiques.