València, Madrid i Catalunya van liderar el creixement el 2015

La Comunitat Valenciana va liderar el creixement econòmic espanyol el 2015 amb un 3,6%, segons les dades de comptabilitat regional publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Aquesta xifra és superior en quatre dècimes a la mitjana nacional i supera per poc Madrid i Catalunya, que van créixer un 3,4% i un 3,3%, respectivament. A l'altra banda, Cantàbria (2,6%) i Melilla i Aragó (2,7% en tots dos casos) es van situar com les que van tenir un pitjor desenvolupament econòmic l'any passat. Encara que amb lleugeres variacions, les dades van en línia amb la projecció que l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) va presentar a principis de febrer.

Immediatament per darrere de València, Madrid i Catalunya se situen Balears, Castella-la Manxa, Andalusia i Galícia, amb un PIB que es va expandir en la mateixa mesura que el conjunt de l'economia espanyola (3,2%). A continuació, el País Basc, Múrcia i Astúries van créixer un 3,1%; Extremadura i Ceuta, un 3%; Navarra i Castella i Lleó, un 2,9%, i Canàries i La Rioja, un 2,8%. Totes les comunitats autònomes, incloses les dues ciutats autònomes, es van situar per sobre de la dada estimada per al conjunt de la Unió Europea (1,8%).

En el cas de la Comunitat Valenciana, els tècnics de l'INE subratllen tant la millora en l'evolució de la seva indústria manufacturera —"sensiblement més favorable que l'observada en el conjunt nacional"—, com un millor comportament de la construcció. En el costat oposat, en el cas de Cantàbria, l'oficina estadística incideix en el descens del valor afegit dels sectors agrícola i industrial i, en menor mesura, en la caiguda del sector serveis.

Madrid i el País Basc, al capdavant en PIB per habitant

La Comunitat de Madrid va ampliar el 2015 el seu avantatge en termes de PIB per habitant, la millor dada de riquesa d'una regió. Segons les dades de comptabilitat regional publicades aquest dimecres, en el tancament de l'any passat cada madrileny tocava a 31.800 euros per habitant, pels 30.500 del País Basc, els 28.700 de Navarra o els 27.700 de Catalunya. Per sobre de la mitjana nacional (23.300 euros) se situen, de la mateixa manera, Aragó (25.600 euros), La Rioja (25.500) i Balears (24.400 euros). A l'extrem oposat, les autonomies més pobres en termes per càpita van tornar a ser Extremadura (16.200 euros per habitant), Melilla (17.200 euros) i Andalusia (17.300 euros).

En termes relatius, el PIB per habitant de Madrid va ser un 36,6% superior a la mitjana nacional; el del País Basc, un 30,8% més alt, i el de Navarra, un 23,2% més elevat. Per la seva banda, el PIB per habitant d'Extremadura es va situar un 30,6% per sota de la dada nacional, el de la ciutat autònoma de Melilla, un 26,3%, i el d'Andalusia, un 25,9%.