Mimo i Aran es ‘jubilen’
Els dos animals engabiats al poble lleidatà d'Arties abandonaran el Pirineu rumb a un refugi romanès o alemany les properes setmanes
Arties, una petita pedania de la Vall d'Aran, és a punt d'acomiadar-se dels qui han estat els seus veïns —i l'origen de força tensions— durant 24 anys. Mimo i Aran es jubilen. Aquests dos óssos bruns abandonaran, per fi, la gàbia anacrònica en la qual estan tancats i viuran els seus últims dies en un santuari. D’aquí a unes setmanes seran traslladats del Pirineu lleidatà a un centre —alemany o romanès, encara està per decidir— després d'anys de denúncies i lluites entre administracions i col·lectius animalistes. La història de Mimo i Aran va començar a escriure's el 1992. L'Administració va confiscar dos óssos a un circ alemany. La Generalitat se’n va fer càrrec i els va traslladar al centre de recuperació d'animals de Vallcalent, a Lleida.
Arties, que no supera el mig miler d'habitants, es va interessar per la custòdia dels animals i va construir una gàbia de 600 metres quadrats. Els turistes van fer la resta. Milers de persones s'apropaven anualment per veure'ls. El Síndic d’Aran, Carlos Barrera, recorda que els animals van arribar “coincidint amb l'alliberament a França dels primers óssos d'Eslovènia”. I defensa que Arties va ser l'únic poble que, “quan la reintroducció de l'ós era molt polèmica”, va acceptar acollir-los.
Mimo vivia acompanyat del seu company de circ fins que aquest va morir, el 2007. El mascle es va deprimir i l'Ajuntament va decidir adquirir Aran, una femella arribada del parc de Cabárceno (Cantàbria). Els dos viuen junts en el mateix espai de 600 metres quadrats.
Tres anys després de l'arribada de l'óssa Aran a Arties, les associacions animalistes van emprendre una lluita per “rescatar” els óssos. La Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA) va iniciar la croada. Andrea Torres, activista de l'entitat, resumeix la problemàtica: “Mimo és propietat de la Generalitat i Aran, de l'Ajuntament, els dos óssos malviuen tancats en unes instal·lacions que no compleixen les condicions necessàries”. L'agost del 2012, FAADA es va convertir en un autèntic lobby amb “manifestacions, recollides de signatures i molta pressió”, recorda Torres. L'activista diu que van aconseguir el seu propòsit a l'empara de les lleis de la Generalitat. “Si uns animals s'exposen públicament han de complir la Llei de zoos. Mimo i Aran no tenen un cuidador 24 hores, hi ha punts de la gàbia on gairebé es pot tocar els óssos, hi ha deficiències de seguretat…” El Govern català va comprovar que les deficiències denunciades eren certes.
L'alcalde d'Arties, David Torres, reconeix que les pressions dels grups animalistes van ser efectives: “Necessitàvem moltes millores a les instal·lacions i vam entendre que la situació no era la mateixa quan es van introduir els animals que en l'actualitat”. El ple de l'Ajuntament va decidir per unanimitat passar pàgina i acceptar la solució que els animalistes proposaven per als óssos: traslladar-los a un santuari. En portar tant temps en captivitat, defensen els experts, és l'única solució factible.
La Generalitat, l'Ajuntament i el Consell General d’Aran assumiran els costos (uns 8.000 euros) del trasllat, que havia d'haver-se produït a l'octubre. Els animals, no obstant això, havien començat ja a hibernar —l’óssa Aran segueix fent-ho—, de manera que va caldre posposar-ho per a aquesta primavera. “Cal documentació, logística, veterinaris... Tenim un ós molt gran i cal garantir que pugui superar l'anestèsia”, recorda Torres.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.