_
_
_
_

Un ‘hipster’ de fa un segle

El Museu del Modernisme de Barcelona reuneix 130 obres en la primera mostra de l’Any Ramon Casas

José Ángel Montañés
'Entrada a la plaça de toros de Madrid', que Ramon Casas va pintar amb 20 anys el 1886.
'Entrada a la plaça de toros de Madrid', que Ramon Casas va pintar amb 20 anys el 1886.carles ribas

Ser modern s'associa a pertànyer a una classe mitjana alta, consumir música indie i alternativa, vestir peces allunyades dels corrents predominants, defensar polítiques progressistes i, com no, consumir productes orgànics. I si llueixes, a més, en el cas d'ells, una barba ben espessa, ets un hipster, un modern, en tota regla. Fa un segle la modernitat es mesurava de manera diferent, ja que n'era el que conduïa els nous vehicles, li agradava gaudir amb les arts de la pintura i la poesia, i com no, menjar bé. Ramon Casas (Barcelona 1866-1932) va ser un bon exemple del hipster de fa un segle, ja que ell, que va pertànyer a la més alta burgesia barcelonina, va ser capaç de trencar amb les normes socials establertes quan després de dues dècades de relació es va casar amb Júlia Peraire, la seva musa i model, una venedora de loteria que havia conegut pel carrer.

La benedicció del conseller Vila

"És l'exposició més important que hem organitzat des de la inauguració del museu fa sis anys", assegurava Gabriel Pinós durant la presentació de l'exposició sobre Ramon Casas. La mostra sobre el pintor modernista ha servit de posada de llarg del Museu del Modernisme dins del panorama museístic de la ciutat que fins ara havia considerat el museu com un apèndix de la galeria d'art que la família Pinós tenia al carrer de Consell de Cent. Per a l'ocasió fins i tot el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ha cedit una de les seves obres, l'oli La mandra que Casas va pintar entre 1898 i 1900. Va normalitzar així unes relacions condemnades a normalitzar-se amb el pas dels anys. La inauguració de l'exposició que dóna el tret de sortida de l'any Casas va anar a càrrec del mateix conseller de Cultura Santi Vila que, amb la seva presència, va beneir el museu que la família Pinós té al carrer Balmes de Barcelona.

L'exposició Ramon Casas. La vida moderna que ha obert les portes al Museu del Modernisme de Barcelona (fins al 8 de maig), inaugura l'Any Ramon Casas, en el qual se celebren els 150 anys del naixement del pintor, tot un referent i una icona de modernitat. I ho fa sense estar-se de res, reunint 130 obres, 40 d'elles olis, 60 dibuixos i la resta cartells; a més de fotografies i documents personals com cartes; la majoria provinents de col·leccions privades i mai vistes i repassant aspectes com la vida quotidiana, la relació de Casas amb les dues i amb les quatre rodes, exposant un espectacular model idèntic al Delaunay-Belleville 28 HP del 1906, un dels cinc vehicles que Casas va fer servir i va immortalitzar en moltes de les seves obres. “Casas estava molt atent a la vida moderna i als avanços tècnics. Va comprar un cotxe com aquest a França i va tornar a Barcelona conduint-lo”, explica Gabriel Pinós comissari de la mostra. La vinculació amb publicacions com Pèl&Ploma, el món de les xules i les manoles i els estereotips de la dona modernista que Casas va reflectir; a més d'un bon nombre de retrats fets al llarg dels anys per Casas que van demostrar que era un geni que dominava el dibuix com pocs a la seva època. “Reflecteix l'essència de l'artista, la seva capacitat creativa en estat pur”, ressalta Pinós. Casas va fer centenars de dibuixos excel·lents a carbonet dels personatges de l'època, alguns en amb prou feines quinze minuts. A la mostra poden veure's, a més, fins a quatre autoretrats de Casas, tots fumant caliquenyos en pipa.

Com molt dels modernistes Casas va viatjar ben jove a París, on va entrar en contacte amb el món de la bohèmia que va produir una ràpida evolució en la seva pintura que aniria perdent els seus trets academicistes de forma irremeiable i guanyant en soltesa en la seva pinzellada i enriquint la seva paleta de color.

Un dels retrats de Ramon Casas que es poden veure a l'exposició.
Un dels retrats de Ramon Casas que es poden veure a l'exposició.carles ribas

A la tornada ja res seria igual i la vida barcelonina li va començar a semblar avorrida. Sort d'altres moderns que com ell van començar a reunir-se en locals com Els 4Gats, el temple del modernisme barceloní.

Com a cronista de la seva època, Casas va ser testimoni d'un gran nombre d'esdeveniments. Des dels més festius com les corregudes de toros que apareixen en l'enorme Entrada a la plaça de toros de Madrid, que va pintar amb 20 anys el 1886 i que pertany a la fundació Vila Casas, i els espectacles de regates; fins als més desagradables i de denúncia social com l'ajusticiament de presos a garrot vil o La càrrega que mostra la cruesa com la Guàrdia Civil va reprimir uns vaguistes.

L'exposició apareix trufada durant tot el recorregut de forma transversal per cartells, una tècnica que va dominar i que va viure un gran auge en aquest moment. Són seus els més famosos que anuncien marques com Anís del Mono, Codorniu, Cigarrillos París i Chocolate Amatller, en els quals és la dona la que serveix de reclam per a la venda.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_