_
_
_
_

Juncker culpa els socis de passivitat contra el terrorisme

La Comissió Europea demana una Unió de la seguretat, exigeix estrènyer la col·laboració entre els serveis d'intel·ligència i anuncia una reunió urgent de ministres d'Interior

Claudi Pérez
D'esquerra a dreta (al centre de la imatge) Valls, primer ministre francès, Michel, primer ministre belga, i Juncker, president de la Comissió, aquest dimecres a Brussel·les.
D'esquerra a dreta (al centre de la imatge) Valls, primer ministre francès, Michel, primer ministre belga, i Juncker, president de la Comissió, aquest dimecres a Brussel·les.EMMANUEL DUNAND (AFP)

Dia de rotunds minuts de silenci, de declaracions altisonants, de grans gestos i d'enormes promeses. Després d'un minut de silenci eixordador a Brussel·les, la vicepresidenta de la Comissió Europea, Kristalina Georgieva, ha declarat aquest dimecres que la destinació dels atacs terroristes de dimarts són “la Unió Europea i Brussel·les”. El president Jean-Claude Juncker ha anat més enllà i ha explicat que “Europa és l'objectiu” en atacs com els de París i Brussel·les. Juncker ha reclamat una "Unió de la seguretat", a l'alçada de la unió energètica, la unió de capitals i la Unió Econòmica i Europea. Però ha estat el primer ministre francès, Manuel Valls, qui ha llançat els missatges més durs: "Estem en guerra", ha repetit dues vegades en una visita a l'Executiu comunitari, "i en els propers anys els socis de la UE hem d'invertir massivament en sistemes de seguretat adequats davant l'amenaça a la qual ens enfrontem".

Más información
La policia confirma la identitat de dos suïcides i busca un altre terrorista
Els gihadistes buscats a Bèlgica no tenen connexió amb Espanya

La Comissió s'ha esforçat aquest dimecres en donar un missatge de normalitat: ha reforçat les mesures de seguretat, “però el treball continua; la vida segueix”, ha dit Georgieva: un terç dels funcionaris comunitaris s'han quedat a casa, però la resta ha anat a treballar com qualsevol dia.

Però l'endemà d'un gran atemptat, després de les habituals mostres de dol i solidaritat, ressorgeix la gran qüestió: l'equilibri entre llibertat i seguretat. Tant Brussel·les com París han posat l'èmfasi en la seguretat. Juncker ha reclamat "un augment de la col·laboració entre els serveis secrets europeus", i ha lamentat que aquesta sigui una petició típica del dia després d'un atemptat —com va passar després de l'11-S, després de l'11-M, després dels atemptats de Londres i després dels més recents de París— que després  queda en no res "malgrat les evidències que aquesta cooperació seria molt útil per als països europeus".

Juncker i Valls han citat el llistat de propostes dels últims mesos, que en gran part segueixen pendents. La proposta de més control de les fronteres exteriors de la Comissió està pendent al Consell Europeu. A la Directiva d'armes li queda encara cert recorregut legislatiu. I el mateix passa amb la possibilitat de compartir els fitxers amb bases de dades de viatgers, que segueix encallada al Parlament Europeu.

Brussel·les ha reaccionat als atemptats amb la convocatòria d'una reunió de ministres d'Interior de la UE, que se celebrarà demà, per coordinar la resposta europea al terrorisme de l'ISIS, segons el comissari Dimitris Avramopoulos. Es repeteix la seqüència dels atemptats de París: Avramopoulos, igual que Juncker, ha fet una crida per “reforçar la coordinació i l'intercanvi d'informació entre els serveis d'intel·ligència dels Estats membres”. Però ha reconegut que “hi ha una llacuna de confiança” que impedeix una col·laboració major.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Claudi Pérez
Director adjunto de EL PAÍS. Excorresponsal político y económico, exredactor jefe de política nacional, excorresponsal en Bruselas durante toda la crisis del euro y anteriormente especialista en asuntos económicos internacionales. Premio Salvador de Madariaga. Madrid, y antes Bruselas, y aún antes Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_