Obama: “Crec en el poble cubà”

Barack Obama va defensar aquest dimarts a l’Havana, davant de la plana major del Govern cubà, els avantatges de la democràcia per aprofitar l’enorme potencial del poble cubà.

El president dels Estats Units va dir que el seu país ni vol ni pot imposar el canvi polític a l’illa, i va admetre que el sistema nord-americà és perfectible. Però va explicar per què el respecte de la llibertat d’expressió i de reunió, les eleccions pluripartidistes i la possibilitat de criticar els governants han permès precisament resoldre problemes al seu país com la segregació racial.

“El futur de Cuba ha d’estar en mans dels cubans”, va dir Obama en espanyol, idioma en què va pronunciar algunes de les frases del discurs.

“Crec en el poble cubà”, va dir en un altre moment.

Obama parlava a la nomenclatura, encapçalada pel president Raúl Castro, que l’escoltava a la tribuna d’autoritats, on també seia la ballarina Alicia Alonso, icona de la cultura cubana. Però el president nord-americà també es volia dirigir al poble cubà, que va poder seguir el discurs per televisió.

“He vingut aquí per enterrar els últims vestigis de la Guerra Freda a les Amèriques”, va començar Obama. Després va recordar tot el que uneix el poble cubà i el nord-americà: la història d’esclavisme, la passió pel beisbol i una cultura que s’expressa —en la música, en el menjar, en la religió— a l’Havana i Miami, capital de l’exili i la immigració cubana als Estats Units. També va esmentar el patriotisme encès, comú a totes dues ribes de l’estret de la Florida.

Obama va explicar per què, el 2015, va decidir normalitzar les relacions amb Cuba després de més de mig segle d’enfrontament. La política que consistia a aïllar Cuba no funcionava, va dir el president dels Estats Units. En el discurs va reiterar la seva petició al Congrés dels Estats Units perquè aixequi l’embargament comercial, que és el greuge principal de l’Havana contra Washington.

La normalització, va afegir, no afecta només les relacions amb el Govern cubà, sinó també amb el poble cubà, al caràcter emprenedor del qual va dedicar elogis encesos.

L’argument d’Obama és que les possibilitat de desenvolupament dels cubans no es podran dur a terme plenament sense un intercanvi d’idees. Aquesta és la base de la nova política de Washington: la normalització ha de facilitar els intercanvis comercials i personals entre l’illa i els Estats Units i potser, a llarg termini, una obertura política.

A l’Havana, Obama va anar més enllà. Va embolcallar el missatge en un to de modèstia: va dir que no volia imposar res, només exposar les seves idees.

“Sense la democràcia, sense la capacitat de qüestionar l’statu quo, el fill d’un negre de Kènia i d’una blanca de Kansas no seria avui president dels Estats Units, el país de l’esclavitud i la segregació”, va dir.

Va explicar que ell no volia fer el discurs de Reagan a Berlín del 1987, quan va dir al mandatari soviètic: “Senyor Gorbachov, faci caure aquest mur”. Ara, va continuar, és el moment de construir.

Obama va descriure la seva idea de democràcia —una democràcia sense arrogància, que admet les seves pròpies limitacions— davant d’un teatre que escoltava amb fredor. La majoria d’aplaudiments a les seves paraules sobre aquesta qüestió procedien de la delegació de congressistes nord-americans que acompanyen Obama i del personal de l’ambaixada nord-americana a Cuba.

Dirigint-se específicament a Castro, Obama va dir: “No has de témer veus diferents en el poble cubà”.

Quan va acabar el discurs, gairebé ningú no va aplaudir a la tribuna d’autoritats. Raúl Castro va picar de mans tres vegades lleument i després va saludar els assistents, que l’aplaudien a ell.

“Viva Obama!”, va dir, després d’escoltar el discurs, Hugo Cancio, empresari que va sortir de Cuba els anys vuitanta i pont entre Miami i l’Havana.