L’Audiència manté la llibertat al pederasta confés dels Maristes

L'Audiència de Barcelona ha confirmat la llibertat provisional per a Joaquín Benítez, l'exprofessor de gimnàstica de Maristes que va reconèixer a principis de febrer haver agredit sexualment diversos dels seus alumnes mentre exercia com a docent al centre Maristes Sants-les Corts.

El passat 6 de febrer el titular del jutjat d'instrucció número 6 de Barcelona va deixar en llibertat Benítez després que admetés que havia comès diversos abusos. Uns dies més tard van sortir a la llum més denúncies contra ell i altres docents i monitors del mateix centre i d'altres escoles de la mateixa institució religiosa.

En el marc d'aquest polèmic cas, la defensa d'algunes de les víctimes de les agressions ha interposat un recurs d'apel·lació contra la llibertat de Benítez. La secció desena de l'Audiència de Barcelona ha dictat una interlocutòria confirmant la llibertat del pederasta confés, tot i que li prohibeix aproximar-se a menys de 300 metres d'on es trobin diverses de les víctimes. La interlocutòria també prohibeix a Benítez que s'hi comuniqui.

El tribunal sustenta la seva decisió assegurant que el pederasta confés “té nacionalitat espanyola, cercle familiar propi [en concret, conviu amb un germà afectat de minusvalidesa] i domicili fix conegut”. També sosté que “els últims fets denunciats daten de fa uns cinc anys, sense que en constin d'altres posteriors” i que “l'investigat no té antecedents penals o policials de cap tipus”. El jutge instructor també va prohibir a Benítez fer qualsevol tipus d'activitat “educativa, cultural, esportiva, d'oci o similar, retribuïda o no, en la qual tingui alguna responsabilitat sobre menors d'edat”, una prohibició que l'Audiència ha mantingut. 

Segons el tribunal, amb les mesures adoptades pel jutge instructor s'aconsegueix evitar el risc de fugida de l'exprofessor de gimnàstica i “es blinda de forma adequada la possibilitat de reiteració delictiva”. L'Audiència de Barcelona considera que enviar-lo a presó preventiva seria “endinsar-se en els sempre perillosos i tortuosos camins de l'assimilació a l'anticipació de la pena”.